Els terrats de Gràcia

Sobre el debat dels pressupostos de ciutat

2011-12-07T11:24:00.009Z

Un dels temes més importants que es va portar a consideració del ple municipal va ser la proposta dels pressupostos de Barcelona per part del govern.

Un pressupost és una eina molt important on queden dibuixades les prioritats polítiques. On s'ha de pendre decisions. Tanmateix, a l'hora de parlar de pressupostos, també s'ha de tenir en compte la fiscalitat, que determina la part dels ingressos i com aquests són obtinguts.

Val a dir que Gràcia, no té un pressupost a part. El pressupost de Gràcia forma part dels pressupostos de ciutat, i bàsicament, quan parlem de pressupostos de Gràcia parlem d'aquells recursos propis del districte, que són una molt petita part del conjunt de recursos de ciutat que acaba gestionant directament el districte. Així doncs, els recursos que tenen un impacte sobre territori provenen majoritàriament de les àrees de ciutat, per això és convenient centrar el debat i diferenciar les coses.

Així doncs, respecte a la part del pressupost que parla de la proposta dels recursos propis del districte, nosaltres veiem una clara inèrcia respecte les bases del govern Espriu. S'augmenta la despesa social, donat al fet que hi ha una nou centre de serveis socials que va entrar en funcionament cap al setembre. Hi ha una reducció de la despesa corrent, perquè ens entenem, el cost de mantenir l'activitat ordinària del districte, tot retallant en algun programa, com la caiguda del 14% en foment i promoció de la pràctica esportiva (amb un impacte directe sobre la gestió del llac de la creueta del Coll) o la caiguda de subvencions per la gestió de centre cívics d'un 9%.

En qualsevol cas, veiem una clara inèrcia en la gestió dels recursos propis del districte, i de fet, la inèrcia és tal que fins i tot l'actual equip de govern va copiar els comentaris polítics que resumien el pressupost per cada capítol dels pressupostos de l'anterior any.

Tot i així, el que informàvem favorablement, no era el pressupost propi de Gràcia, sinó el de Barcelona , i en aquest sentit, pensant en Barcelona i en Gràcia, vam votar-hi en contra.

I no vam donar recolzament per tres grans motius:

Perquè no compartim les formes.
perquè discrepem en continguts.
perquè no volem avalar la intencionalitat que la proposta pressupostària emana.

Respecte a les formes, nosaltres no podem donar recolzament a un pressupost que ha estat negociat amb exclusivitat amb el PP excloent el reste de forces polítiques. Creiem fermament que un govern, i més en temps de crisis, hauria de tenir la voluntat de buscar el màxim de consens possible. Aquesta exclusivitat ha exclòs els grups polítics del PSC, d'ICVEUIA i d'ERC del proces de negociació; proces, que ha estat poc transparent, amb dificultat per part dels grups per tal d'obtenir la informació, tant a ciutat, com al districte de Gràcia.

L'exclusivitat i l'exclusió ha estat de tal magnitud que ni tan sols van preguntar el sentit del vot al grup municipal socialista abans del plenari.

Respecte als continguts, clar i ras: és excessiva la caiguda d'un 40% de les inversions de la ciutat. No entendre que la iniciativa privada per si sola no podrà dibuixar el camí de sortida de la crisis i que cal una empenta decidida per part de l'administració, és un gran error.

Tanmateix, la inèrcia que funciona al districte, no funciona a ciutat. Si no hi ha lideratge polític que vetlli per allò que és necessari pel districte, interpel·lant les àrees de ciutat, el més probable es que no s'inverteixi el que correspondria seguint les bases establertes pel govern Espriu. Veiem una manca d'ambició per poder dur a terme projectes tant importants com la transformació de Vallcarca, el 14A, els tres Turons, la transformació de travessera de dalt, etc...

No creiem tampoc que, en temps de crisis, es pugui renunciar a ingressos. Creiem que la proposta pressupostària es regressiva, ja que renuncia a ingressos, i va en detriment de la qualitat del serveis públics que tant de temps ha costat construir a la ciutat de Barcelona

I finalment, no volem avalar una intencionalitat que considerem contraproduent i temerària El govern de la ciutat, des del primer dia, ha renunciat a exigir a la generalitat que compleixi amb els compromisos adquirits amb BCN (desdient-se de les propostes d'acord votades a favor per part de CIU, això sí, abans de les eleccions!). Mostra d'això és el milió d'euros de menys que s'ha rebut per subvencionar les places d'escoles bressol a la ciutat, passant de 1800 euros per plaça a 1600. És evident que aquest milió de menys seran assumits per l'Ajuntament de Barcelona, gràcies a les bones finances del mateix. Avançar recursos a la Generalitat, segurament seria discutible, ara bè, això treu capacitat financera a BCN per poder fer el que li correspon. El problema ve, quan el govern vol disfressar això amb l'ombra d'incertesa respecte la solvència de la ciutat, sense preocupar-li els efectes que això pot tenir en el moment d'haver de demanar endeutament. I això, el grup municipal socialista no ho pot avalar.

El conjunt d'arguments del Grup Municipal Socialista , amb xifres i alternatives, es pot consultar a: http://www.jordihereu.cat/alternativa-i-al ·legacions-als-pressupostos-de-trias/

En clau Graciencia, val a dir que sorpren que del conjunt de Districtes de Barcelona, Gràcia hagi estat l'únic on ha votat afirmativament el Partit Popular, a la resta de districtes s'ha abstingut. Anuncia això un pacte conservador a la ciutat amb l'epicentre conservador a Gràcia? Sincerament, jo no m'ho hagués imaginat mai!

La batalla més important del PSC és al carrer

2011-08-10T09:39:00.004Z

Escrivia l'altre dia a Twitter: ' Hi ha dues coses que em fustren, 1 el fet que una gran majoria de gent pensi que el problema amb els bancs són les comissions que cobren i no pas el que fan amb els teus diners i 2 que Apple disposi de més efectiu que el govern dels EEUU'

Darrerament estic tenint força converses amb gent del meu entorn, polititzada i no tant polititzada, sobre la situació en general. Parlem sobre el 15M, sobre el PSC, sobre les retallades, etc... i el debat sempre és interessant, s'intercanvien punts de vista, opinions, s'entra en contradiccions, etc.. és per mi, molt enriquidor.

En l'anàlisis, hi ha un punt en comú respecte la diagnosis: qui mana és el caler!

Està clar que per real decret el capital no canviarà de mans (d'unes poques a moltes). Si que és cert que hi poden haver-hi certes legislacions que ajudin a redistribuir molt millor la riquesa, però cal tenir clar que si el marc en el que es mou el capital és global, la legislació per ajudar a redistribuir millor la riquesa també ha d'ésser creada i executada des d'aquest mateix marc. Tanmateix, la decisió individual sobre els nostres hàbits de consum, també determina en una part importantíssima, en mans de qui cau el caler.

Per tant, sempre hi ha una tema que poso sobre la taula, i aquest tema és la corresponsabilitat.

Parteixo del fet que accepto la responsabilitat que tenen els partits polítics de la situació actual – vagi per davant que no crec que sigui poca - però també pregunto quina responsabilitat individual té cadascú de nosaltres respecte la situació actual. Plantejo temes com ara si tens fons d'inversió i saps en que s'està invertint, o si saps en que inverteix el teu banc, o bé si estàs disposat a renunciar a comprar a certs establiments de moda roba nova cada temporada en benefici d'altres productes amb garantia social. Habitualment, quan trec aquesta pregunta sobre la taula haig d'agafar tota mena d'estris de protecció personal: cascs, armilles antibales, etc.... La reacció general, haig de dir que m'amoïna a la vegada que em desanima, perquè gairebé ningú accepta cap corresponsabilitat.

En qualsevol dels casos, tot això em fa reflexionar molt sobre el futur de l'esquerra, i sobre el futur del PSC. I cada cop estic més convençut que la batalla principal del PSC és al carrer. No és ni en la tria del seu primer secretari ni en la redacció de ponències polítiques infinites ni en la publicació de manifestos. La batalla l'hem de fer cadascú dels militants explicant fins la sacietat que és necessari avançar plegats per poder executar mesures efectives que tornin la democràcia als debats polítics, no als centres d'influència econòmica.

Però aquesta batalla, serà terreny abonat a la fustració si no ens autoexigim com a partit més coherència entre el que diem i fem. Debatre sobre la corresponsabilitat serà impossible si dins del que són les nostres pròpies eines no exercim polítiques que evidenciïn els nostres propis valors. Això és el que ens donaria la legitimitat per engegar el debat de la corresponsabilitat, un debat que des del meu punt de vista és importantíssim a l'hora de plantejar nou horitzons de futur i avançar cap a on decidim sense posar en risc la pau social.

La xarxa, un espai de debat!

2010-05-23T18:47:00.002Z

Us adjunto un video sobre la visió de la xarxa del president Montilla i del PSC, que subscric al 100%!

Barcelona, una ciutat model

2010-03-13T17:47:00.010Z

Ahir vaig veure una pel·licula a la televisió on es dibuixava una ciutat del futur. Immediatament, em va venir a la memòria moltes altres pel·lícules - com ara Blade Runner - que feien una predicció de com serien les ciutats més enllà del 2010. Totes coincidien a imaginar ciutats hòstils, fosques, poc amables , plenes de trànsit - aeri, aixó sí - i on les persones no tenien cap tipus d'espai, ni cap tipus de paper. A Barcelona, aquestes prediccions no s'han complert, la ciutat és cada cop més de les persones: els espais són amables i la majoria de la ciutadania se sent orgullosa de la ciutat. Les prediccions pel·liculeres, a la Barcelona del 2010, no hi tenen cabuda! Ara bé, això no és fruit de la casualitat, només cal fer un cop d'ull en el nostre país, per veure que una ciutat pot resultar hostil, plena de trànsit, gens amable i on les persones, la ciutadania, tenen un paper totalment secundari. Existeix, doncs, el risc de construir altres tipus de ciutat, que si bé no són con les de Blade Runner, sí que s'hi assemblen força en l'esperit.
La construcció d'una ciutat com Barcelona sempre ha anat acompanyada de la complicitat de la ciutadania, de la suma de les diverses visions que aquesta en té, que acaben convergint en un projecte comú gràcies a la passió per la ciutat i les ganes de participar-hi .
Barcelona no seria com és si no fos per l'empenta que té a l'hora de dibuixar horitzons de futur. Al Districte de Gràcia, i també als altres districtes de Barcelona, ens plantegem un període de reflexió durant el qual la ciutadania i l'administració hem de treballar plegats per imaginar i definir com volem que siguin els nostres barris el 2020. Sorprenentment, CIU ja s'ha manifestat en contra d'aquest procès i prefereix, sembla, concentrar-se en una llista de problemes i incidents per barris a partir de la qual vol exercir la seva funció d'oposició, passant llista de temes i protestant si un problema no s'ha pogut sol·lucionar. Accepto que aquesta és una de les tasques d'oposició, però, només això és el que CiU té per oferir? El seu model de ciutat es basa en això? Aquest és el seu model participatiu?
Amb això no vull dir que aquesta feina no s'hagi de fer. I tant que s'ha de fer! Però no crec que la feina dels polítics municipals s'hagi de basar només en això.
De temes pendents i conflictes, sempre n'hi haurà, i més quan s'ha de pendre decisions , perquè no plou mai al gust de tothom, però no podem reduir el nostre projecte de construcció de ciutat a això, perquè correm el risc de no veure-hi més enllà del nas, avançar en la direcció equivocada i acabar amb una ciutat que s'assembli al Los Angeles de Blade Runner.
Afortunadament, crec que el sentit global de la ciutadania avança cap a la construcció conjunta, cap a la reflexió de futur i cap al manteniment i la millora dels nivell de satisfacció, il·lusió i orgull que els barcelonins i barcelonines, graciencs i gracienques, sentim pels nostres barris.

Petites grans obres

2010-01-15T15:42:00.002Z

Porto ja uns quants dies anant a veure el conjunt d'obres que s'han dut a terme en el nostre districte durant el darrer any i és evident que la transformació dels nostres barris ha sigut força important. Avui, però, estic francament content. Avui, he estat veient les obres dutes a terme en el barri del Coll.
Tots coneixement la dificultat a l'hora de moure's en un barri on pràcticament la totalitat del seu territori està en pendent, i aquesta dificultat es torna una barrera quan es tenen problemes de mobilitat. En qualsevol cas, el Coll, serà en breu una mica més accessible. Amb la Llei de barris, s'han pogut possar moltes baranes, que ajuden a persones grans a poder-se bellugar autònomament,però per mi, la joia de la corona són les escales mecàniques. En breu entraran en funcionament un parell, i sincerament, no només les trobo maques, sinó que ajudaran a un munt de persones a poder-se bellugar més lliurement. Són dos obres dins el conjunt d'obres de la ciutat de Barcelona, potser petites - no pel seu cost, què és elevat, sinó perquè dos dins d'un conjunt gran poden semblar poc - però per mi i pels veïns del Coll, crec poder assegurar, sense tenir por a equivocar-me, que són dues grans obres .

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T09:47:00.005Z

Iniciativa històrica!. Em sumo a l'editorial dels 12 diaris que han publicat el text "La dignitat de Catalunya".
L'editorial diu:

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.
L’expectació és alta
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Senyals "interessants"

2009-10-29T12:45:00.003Z

L’altre dia parlant amb un grup d'amics els hi explicava la colla d’equipaments i d’espais interès que hi ha al Districte de Gràcia, que si el Cap, que si l’Espai Jove, el Casal Cardener, el Centre Cívic del Coll, la Violeta, etc - crec que deixaran de ser amics meus :) - però em vaig quedar de pedra quan em van preguntar on era la Violeta.
Crec que sovint, a la nostra ciutat convivim amb un conjunt d’espais que són molt potents i que no tenim coneixement ni del que fan ni on són ubicats. El primer pas per apropar-nos-hi és saber on són, i a partir d’aquí tot ve rodat.
És per això que des de fa un parell de dies el districte de Gràcia ja compta amb una nova senyalització per vianants que indica les destinacions d’espais d’interès ciutadà. Us adjunto la fotografia del que hi ha a la plaça de la Vila, en són un total de 32 punts amb 114 senyalitzacions. Estan ubicats en aquells carrers amb més moviment i prop de les parades de transport públic.
Crec que amb això, la pròxima vegada que quedi amb els meus amics, ningú tindrà dubtes d’on cau la Violeta, o potser si, sempre n’hi ha de despitats!

Un dia trist

2009-10-28T19:48:00.003Z

Ahir va ser un dia trist, un dia en el que tots hem perdut una mica. Davant les informacions que apunten a presuntes irregularitats a polítics del PSC i CIU, cal ser clars i transparents. De confirmar-se el delicte cal que el pes de la justícia caigui sobre ells. Almenys, el PSC ho afronta, amb cautela i transparència.

Gairebé m'estafen!

2009-10-23T14:48:00.004Z

Aquest matí m'he llevat veient el cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, en Xavier Trias, a Tv3.
Vagi per davant tot el meu respecte a l'etern candidat a l'alcaldia de Barcelona, que aprofita qualsevol moment per fer demagògia barata i a més en temes en els que penso que no es pot fer demagògia. El moment en què he decidit apagar la televisió ha estat després de sentir com ha qüestionat el treball de la Guàrdia Urbana. Ha fet aquell discurs tant demagògic i molt entretingut de fer quant ets amb els amics en un bar. Ha dit que la Guàrdia Urbana es dedica a multar cotxes plantats en segona fila quan vas a recollir els nens en comptes de vigilar que no hi hagi tràfic de droga.
Dit això, celebro sentir per part del senyor Trias que la bona circulació a la ciutat de Barcelona a l'hora punta l'importa un pito i un molí de vent. Tanmateix queda palès el desconeixement total de la feina que fa la Guàrdia Urbana, que no és pas poca, i al·lucino amb la banalització que fa sobre el tema de tràfic de drogues, sabent que aquest fet va lligat a un tramat organitzatiu que requereix d'investigació que habitualment fan ELS MOSSOS i no la Guàrdia Urbana! En fi, ja s'ho farà!

Tanmateix, el motiu del post és explicar-vos una història que mostra la gran capacitat que té la xarxa i com pot evitar que algú caigui en una estafa (en el meu exemple una estafa no pas política, sinó econòmica).
Avui he rebut una trucada d'un número, 607100500. Quan he contestat, amb un anglès impecable, em demanaven que romangués a l'espera fins que de sobte s'ha penjat. Ha passat el mateix un parell de trucades. A la segona vegada, he estat apunt de tornar-la - sí, m'agrada parlar amb anglès! - però abans de tirar pel dret, m'he connectat a la xarxa i he buscat el número de telèfon: 607100500.
Sorpresa! Us recomano que feu l'exercici. Sembla ser que és una empresa que empra tècniques legals però èticament qüestionables - no sé pas a qui em recorda això- i s'aprofita dels que tenen curiositat i piquen. Si tornes la trucada, et donen voltes per centraletes vàries, i desprès t'arriba la factureta a casa: 4 o 5 Euros per la trucada.

I pensant amb el Trias i veient l'experiència a la xarxa, m'he sentit tranquil i satisfet. Potser a l'empresa que fa aquesta trampa ara per ara li està sortint prou bé, però no tinc cap mena de dubte que cada cop seran menys els que caiguem a la trampa , i els tramposos, potser s'hauran de posar a treballar de debó!.

La tardor

2009-10-21T20:52:00.002Z

Aquesta tardor tan sobtada ha tingut conseqüències en el meu estat anímic. Segurament que de la mateixa manera que a la primavera hi ha l'anomenada astenia primaveral a la tardor en deu haver-hi una altra. En qualsevol cas, aquests moments serveixen per adonar-te del què és important i del què no i a centrar-te en allò realment rellevant. Sense cap mena de dubte, la tardor passarà i l'astenia tardorenca - nom que m'acabo d'inventar- també. I ens plantarem a l'hivern, temps de reclusió i d'estar amb els teus!
Jo per si de cas, ja vaig fent i buscarè en els meus les paraules de coratge! Quina sort que tinc de tenir-los! :)

Els mitjans

2009-10-02T08:27:00.003Z

Estic fent un màster on tractem varis temes socials. Una de les assignatures reflexiona sobre la Política i la Societat de la Informació i hem començat per Lyotard i el seu concepte de postmodernisme, entenen com a tal, la pèrdua de credibilitat dels grans relats que han sostingut el funcionament del món fins a la Segona Guerra Mundial. M’ho llegia amb escepticisme, però crec que alguna part de raó té i no sé si el seu pensament ha servit per justificar l’esdevenir o bé predeia el que seria la societat del futur. En qualsevol dels casos, és força clar que estem en un període de canvi on es qüestiona tot incloent-hi el paper dels polítics.
Al meu parer, el mitjà pel qual es transmet la informació, és clau a l’hora d’entendre quina percepció acabem tenint tots de la societat, ja el mitjà modela la forma del missatge: el vas es pot veure mig buit o mig ple. Però sembla ser, i no entenc el motiu, que és vol veure sempre el got mig buit. Els mitjans no ignoren a aquest corrent de fons - potser induït, conduït o esdevingut per una pèrdua de fe generalitzada en les bondats de la humanitat - en qualsevol cas saben el que han de fer, perquè no hem d’obviar que els mitjans tradicionals són al cap i a la fi empreses que busquen treure profit econòmic.
Arribat a aquest punt, només ens resta la possibilitat que ens ofereix la xarxa a l’hora de comunicar-nos: veure el got mig ple, no significa no entendre que n’hi ha mig buit, però canvia totalment la perspectiva. La xarxa no ens força a veure el got mig ple o mig buit, el veure’m unes vegades d’una manera altres vegades d’una altra. Ara bé, la xarxa potencia també el nostre perfil més individualista i pot allunyar-nos a sentir-nos identificats sota uns mateixos ideals generalistes! La pregunta que em faig és, pot avançar una societat si no treballa en grup per un mateix objectiu?

"Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc uns altres”

2009-07-08T12:32:00.003Z

Qui no recorda la frase del genial humorista nord-americà Groucho Marx ?. Com a cita és fantàstica però esdevé un problema quan deixa de ser una cita per convertir-se en el leivmotiv de qui vol el tot per el tot.

No fa gaire temps que treballo, de manera activa i conscient, per la ciutadania. Segurament això, més que la meva joventut, fa que de vegades sigui ingenu i no pugui donar crèdit a determinades accions i actituds però aquesta ingenuïtat no treu que m’entristeixi.

És evident que les coses no són mai ni blanques ni negres i entenc que les decisions polítiques, poden ser compartides o no, però és fonamental que se sostinguin sobre valors i ideologies. Per mi, els valors que represento, llibertat, igualtat i solidaritat haurien de formar part de l’ADN humà, i els defenso i trobo en ells l’alè que m’impulsa a millorar com a persona i evolucionar amb el conjunt de la societat.

D’errors, se’n poden cometre molts, no en va, som humans; ara bé, cal separar per una banda allò que pot ser un error – d’acció u omissió- i les incomoditat que algunes decisions puguin produir, del que significa intentar imposar una idea per sobre una altra.

No val fer un canvi de principis per incomoditats, perquè les incomoditats, no se’ns oblidi, mai poden buidar els continguts ideològics. Sobre els continguts de les ideologies es fonamenten els projectes polítics i és la societat, amb la seva complexitat, la que opta per uns o pels altres.

S’ha trigat molt – be que ho sabeu – a aconseguir una llibertat que ens permeti contrastar i elegir entre opinions; la llibertat és això, l’art de la política és això, poder fer una elecció i permetre que cadascú pugui defensar la seva idea. No es pot tenir un principi per a cada ocasió. No es pot fer com els crancs si volem que la societat progressi en llibertat, justícia i solidaritat.

Jo, ho tinc molt clar, no podem buidar els continguts ideològics de les accions polítiques, perquè fen-t’ho fem perdre tot el sentit a la nostra tasca i estimo massa la política i la meva ideologia com per a fer-ne un mal ús. Arribat a tal punt entendria que alguna cosa no funciona.

A dia d’avui, us puc ben dir, que en aquest sentit, tinc la consciència ben tranquil•la.

Jo votaré el PSC

2009-06-03T19:23:00.003Z

Fa dies que dono voltes a com fer una entrada que expliquis els motius els quals jo donaré el meu vot al PSC, i finalment crec que he trobat la manera d'explicar-ho:

i quins són els teus motius per votar PSC?

El futur de les dones

2009-05-04T10:52:00.003Z

Avui, us deixo un enllaç per a la reflexió. Està escrit per la Gemma Lienas, i explica la seva consternació i la seva reflexió pel que va ser la fotografia amb la que diaris, suposadament seriosos, obrien en portada la setmana pasada!
El futur de les dones.

Berlín, dues ciutats en una!

2009-04-14T11:38:00.003Z

Aprofitant els dies de penitència que suposen la setmana Santa, jo he anat a visitar a Berlin. Una ciutat plena de contrastos, on malgrat que hagin passat gairebé 20 anys de la caiguda del mur, encara es pot veure quina part era a l’Est i quina a l’Oest. Crec que és una ciutat re inventada a si mateixa, i no és que sigui espectacular, però la visita m’ha deixat un bon gust de boca! Emulant el gran Don-aire, m’he proposat escriure un decàleg amb els motius pels quals jo crec que s'ha visitar Berlin.
1) Els contrastos entre sistemes són perceptibles en el seu urbanisme malgrat que hi ha un mateix fil conductor: grans edificis, enormes avingudes i edificis derruïts que han estat mantinguts recordant a tothom, inclús al Berlinesos, les conseqüències de la guerra.
2) La grandiositat de les seves avingudes i dels seus edificis fan perdre tota perspectiva i capacitat de valorar les distàncies. En compte, un “això està aquí al costat!” significa mitja hora de recorregut...
3) Des de dalt de la torre de comunicacions a Alexanderplatz, es pot veure una vista magnifica de tota ciutat. Una construcció enorme, amb certs aires de prepotència, fent bona aquella frase de “jo la tinc mes grossa!”, la torre, és clar!.
4) La ciutat té uns preus molt populars (tot i l’IVA del 19% promogut per la Merkel!). És impactant veure que tot resulta molt més econòmic que a Barcelona i inevitable recordar que quan eres petit tothom deia que Alemanya era molt cara....
5) Impactant veure que alguns tubs d'aigua no estan soterrats! Aquest estan elevats, creuant carrers i entrant als edificis! No en tinc ni el més mínim coneixement de quina és la causa per la que no es soterren els tubs. Sort que amb el pla ZP a Gràcia soterrarem gran part de les línies aèries que encara manquen, no em vull imaginar que passaria si aquí tinguéssim els tubs d'aigua per soterrar!
6) El Check Point Charly en mig del carrer, et fa imaginar que complicat hauria de ser viure en el Berlin del mur.
7) Es pot constatar que, els alemanys a Berlin beuen pel carrer, el que ja no sé es si després orinen per les places...
8) Aquest és l’últim any on a l’Alten Museum es pot veure el bust de Nefertiti. Val a dir, que “ NO me l’imaxinava més gran!”.
9) Impressiona el monument a les víctimes de l’holocaust, a prop de la porta de Brandenburg, 2500 blocs freds i grisos. No em vaig fer cap foto.
10) Unter den Linden, vol dir sota els til·lers, jo feia una altra traducció! L’avinguda es porta d’entrada a la majoria dels museus i acaba a la porta de Brandenburg. Al carrer hi ha una marca que recorda on era el mur, restes del qual es poden veure a Postdammer platz, un gran espai empresarial, ves tu per on!

La JSC estrena executiva

2009-04-02T11:31:00.005Z

Reconec que la constància en l'actualització del meu blog deixa força que desitjar. Estic pensant com organitzar-me per poder arribar a tots aquells llocs on m'agradaria arribar, segurament me n’acabaré sortint.
No volia però, deixar passar l'oportunitat de parlar del 13è Congrés de les JSC que es va celebrar aquest cap de setmana a Viladecans. Aquest congrés serà el meu últim congrés nacional a les JSC, i haig de dir que em vaig retirant plenament satisfet. Segurament que el temps acabarà sent més objectiu del que puc ser jo, però crec que aquest congrés marcarà un canvi d'etapa. Jo vaig entrar tard a joventuts, però no he vist mai un congrés tan ben portat com aquest, i moltes persones en són corresponsables, en Javi, l'Aroa, l'Arantxa, en David, la Martina ...
Aquest congrés, ha proclamat com a primer secretari en Javi López. No crec que pugui dir molt més del Javi d'allò que ja n'ha dit la Jordina.

Jo he tingut el plaer de poder treballar amb en Javi colze a colze a l'executiva de Federació de Barcelona, i el seu caràcter, el seu compromís, la capacitat dialèctica, les seves conviccions amb els valors socialistes, el fan una persona molt capaç per liderar aquest projecte!.
Crec que les JSC milloraran en molts aspectes durant els propers 3 anys!. Que les vostres noves responsabilitats no us canviïn, i endavant amb el projecte!!!

Gràcia tindrà una nova escola pública.

2008-12-04T19:55:00.007Z

El dimarts passat es va fer públic al plenari, i avui s'ha fet públic al consell de barri de la Vila de Gràcia, finalment, després de molts anys de reinvindicació per part de les associacions de pares i mares així com de la tenaçitat de l'ajuntament de barcelona, Gràcia tindrà una nova escola pública!!
Enhorabona a tots i a totes. Per celebrar-ho uns adjunto un mapa del google streets així podreu veure on es farà la futura escola!

Ver mapa más grande

Tots junts podem!

2008-11-03T11:04:00.003Z

i tant que podem!!!

Temps de canvi

2008-10-09T12:40:00.001Z

De tots és ben conegut que el mercat financer s'ha colapsat. Fruït d'aquest colapse,els indicadors macroeconòmics no són els que eren fa uns anys. A més a més, els bancs d’inversió sobretots estrangers, comencen a fer fallida. A tot aquest desgavell, provocat sense cap mena de dubte per la poca regulació sobre els mercats financers, el govern respon amb mesures clares i orientades a recuperar la confiança. A diferència dels EEUU, el govern proposa donar liquidessa al sistema, adquirint deute solvent i sabent que la injecció de diners és recuperarà en la seva totalitat. A més, malgrat les pressions que arriben de moltes bandes, l’aposta en benestar social és clara i no es fa cap pas enrera.

Aquesta crisis hauria de donar peu a reformar les institucions supranacionals, otorgant-lis un paper vertabrador en un mòn que fins ara ha estat globalitzat econòmicament però no pas socialment. Diuen que dels errors se n’apren, de res haurà servit aquesta crisis, si la reforma no es duu a terme o si de fer-se aquesta no es postula des d’uns valors clarament socials.

La regularització, en la seva justa mesura, és necessaria. Segurament, la situació actual no seria la que és si Wall Street hagués estat subjecte a mesures de control, ja que la teoria de la ma invisible de l’Adam Smith ha demostrat dues vegades la seva invalidesa, una al crack del 29, i l’altra aquests dies. Esperem pel bé de tots, que no haguem de tornar a demostrar una tercera vegada l'invalidesa dels postulats de l'Adan Smith.

Acte de les JSC Gràcia i Congrès.

2008-07-22T14:47:00.005Z

No tinc el temps que m’agradaria tenir per poder actualitzar el blog més sovint. Crec que és una eina de comunicació molt bona, ja que arribes a molta gent, inclús molta que ni t’arribes a imaginar.
El fet, és que han passat moltes coses aquests darrers dies. Les JSC van fer l’acte d’immigració, educació i igualtat d’oportunitats. S’ha d’agrair la feina de la Nuria Galdón i de l’Anna Teruel que van venir a explicar-nos com funcionen les aules d’acollida i quines són les politiques d’immigració que es duen a terme en l’àmbit educatiu. Com sempre, parlem de politiques transversals, és a dir, que no es centrin en un sol àmbit.

Tanmateix, el cap de setmana passat es va fer l’onzè congrés del PSC. Ha estat el meu primer congrés, i certament, con molts mitjans ja han publicat, va ser un congrés tranquil. Eufòria total i absoluta per tenir un president del partit gracienc, per l'entrada de la Laia Bonet a l'executiva i la continuitat de l'Antoni Castells.

Crec que el PSC ha aconseguit sumar les diferents sensibilitats dins del socialisme català d’una forma sublim. A la meva comissió es va discutir l’esmena del grup parlamentari propi, i després del debat es va arribar al consens de donar a l’executiva la capacitat d’articular la forma que es mostri més eficient. Com va dir el Primer Secretari, no s’ha de medir la capacitat d’acció del PSC sobre el govern estatal en funció del nombre de problemes que es generin. Les friccions només quan siguin necessàries!

El Primer Secretari, va fer un discurs a la cloenda que va fer aixecar més d'una vegada l'auditori. Ha sigut el discurs que més m'ha agradat de tots els que ha fet en Montilla, va deixar clar que pels socialistes catalans Catalunya va primer i que les primeres notes del finançament no ens han agradat. I és que tinc la sensació que alguna cosa important ha començat a nèixer fruit d'aquest congrès, sinó, temps al temps!

No us ho podeu perdre!!!

2008-07-07T18:18:00.000Z

Benvolguts/des companys/es,
Des dels inicis de la humanitat, tant homes com dones han marxat del lloc d'on van néixer és a dir, han emigrat. Per tant, podem dir que la immigració és una condició inherent a l'espècie humana. Els motius que conviden a la gent a emigrar són diversos: econòmics, religiosos, polítics, laborals, etc.Actualment les característiques de la immigració han canviat. Entre el 2% i el 4% de la població mundial es pot considerar immigrant internacional però es preveu que en els propers anys aquestes xifres vagin en augment.

Catalunya és un reflex d'allò que passa al món.

La definició de polítiques d'immigració està en debat. Actualment en el impuls d'aquest tipus de polítiques hi participen tots els nivells de govern: local, autonòmic o regional, estatal i supraestatal. És no obstant, en l'àmbit educatiu on s'han de centrar molts dels esforços per tal de transformar el repte en oportunitat.

És per això que des de l'agrupació de Gràcia, i dins de la campanya d'immigració promoguda per la JSC Barcelona, s'ha decidit organitzar una xerrada que gira entorn les aules d'acollida i com es fa front al fenònem de la immigració des dels àmbits educatius.
Us esperem doncs el proper dia 10 de Juliol a les 19 hores, a la Biblioteca Vila de Gràcia C/Torrent de l'olla 104 (Travessera de Gràcia amb Torrent de l'olla), on hi intervindran:

Nuria Galdón - Secretària de formació del PSC-Gràcia i coordinadora de la comissió d'educació del PSC-Gràcia
Anna Teruel - Professora de Secundària, actualment assessora LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social).

La xerrada serà moderada per Albert Batlle, Primer Secretari de les JSC-Gràcia

Voilà, el sol de mitjanit

2008-06-25T14:15:00.004Z

Finalment he trobat el lloc en el món on trobar-me si mai em perdo (només si és estiu, eh! :D)

Mercè Sala

2008-05-07T13:58:00.001Z

Gràcia, i els socialistes graciencs, tornem a estar de dol. Aquesta matinada, l'ex-regidora del districte Mercè Sala, ens ha deixat.
Personalment, no coneixia en profunditat la Mercè, però sempre em va semblar una persona batalladora i perseverant en la consecució dels seus objetius.
M'agradava escoltar les seves opions, ja fos sobre política general o sobre Renfe.
És una llástima que persones que tenen tant per aportar a la societat i al socialisme marxin tan aviat!

Bon Sant Jordi

2008-04-23T20:22:00.003Z

Berlusconi,Veltroni?

2008-04-14T17:58:00.005Z

Per si algun lector no ho sabia, jo també sóc Italià. No he fet mai un seguiment exhaustiu de la política italiana. Sempre l'he contemplat des de la llunyania i he tingut la sensació que la barrera que separa la política de la religió és molt difusa. A Itàlia, l'església, és un simbol nacional, per tant, no és extrany que certes opcions polítiques siguin millor vistes a priori.

En qualsevol cas, a hores d'ara tot sembla indicar que en Berlusconi s'ha sortit amb la seva i a Itàlia tornarà a governar la dreta. Aquest no és pas un cas aïllat a Europa, a França tenim en Sarcozy, a Alemanya la Merkel i ja veurem que acaba passant al Regne Unit.

Demogràficament a Itàlia, tal i com a Espanya, França o Alemanya, la classe mitja-treballadora és la més nombrosa. Per tant, esdevé cavall de batalla a l'hora de guanyar unes eleccions, el seu vot, decanta la balança. Com pot ser doncs, que acabin decatant-se cap a una opció que va en contra dels seus propis interessos?. Us recomano fermament el llibre “No pienses en un Elefante”, on l'expert lingüista Lakoff, ens explica com la dreta ha sigut capaç d'utilitzar el lleguatge per tal de comunicar el seus valors associant-los a estructures mentals que tots, en diferent grau, portem a dins. És a dir, el discurs de la dreta, triomfa, malgrat les polítiques en contra dels interesos de la gran part de la societat que s'acaben duent a terme, o és beneficiós per la classe mitja-treballadora baixar l'impost sobre societats i augmentar l'IVA com va fer l'Angela Merkel?.

En qualsevol cas, em pregunto, quan l'esquerra europea, incloent-hi l'espanyola, serà capaç de sortir de l'estat letàrgic en el que es troba i elaborar un discurs entenedor sense caure en la trampa de sortir a la defensiva cada vegada que la dreta es pronuncia des dels seus valors. Cal un periode de reflexió, i no en tinc cap dubte que hi serà, esperem però, que no es produeixi quan s'hagin perdut pel camí gran part de les conquestes socials assolides en el segle XX.

Inaguració del CAT

2008-04-06T14:25:00.003Z

Aquest dissabte, hem inagurat el Centre Artesà Tradicionarius. El CAT fa molts anys que treballa per la difusió de la Cultura Catalana i la seva projecció internacional.

Tafanejant per la Web aquest cap de setmana, m'he trobat amb la pàgina WEB de l'AlgheroTV - Catalan WEB TV. M’ha sorprès gratament veure que localment, es fan informatius en català a l'Alguer.

Certament, la cultura catala no té fronteres, i és necessari iniciatives com les que es duen a terme en el CAT per fer una difusió prou àmplia i situar en el panorama internacional la nostra gran cultura!.

EL CAT fa front als propers anys amb un equipament de luxe, que ha estat pensant en les necessitats futures i equipat amb les tecnologies més modernes. Cal agrair, com molt bé va esmentar el Regidor, Guillem Espriu, la complicitat i les ganes de treballar de manera constructiva dels responsables actuals del Tradicionarius i de la resta de les colles de cultura de Gràcia.

Benvingut doncs al nou CAT i per molts anys!

Nova caserna de la Guàrdia Urbana

2008-03-31T07:14:00.001Z

S’ha inaugurat la nova caserna de la Guàrdia Urbana a l’avinguda de Vallcarca, al costat de la seu dels Mossos d'Esquadra.
Des del punt de vista de seguretat tenir ambdós cossos policials a tocar, és una gran avantatge que no poden tenir tots els districtes. A més a més, a la zona de Vallcarca hi anirà una escola que acabarà de completar l’espai públic.
El mateix dia de la inauguració vaig estar parlant amb diferents entitats/associacions, una d’elles em va comentar que tenien una reunió amb el cap de la guàrdia urbana un dia entre setmana a les nou del vespre. Cal remarcar la gran tasca que fan els cossos de seguretat anant més enllà del què és pròpiament la seva feina, acollint als veïns, anant a reunions a hores fora dels horaris laborals i establint un lligam i una complicitat continua amb la societat gracienca. No és pas cap casualitat, que Gràcia sigui de llarg el districte més segur de Barcelona.

Enhorabona a tothom!

Perdre batalles

2008-03-30T20:26:00.004Z

Hi ha moments en els que un perd batalles (no necessàriament polítiques!!, la meva vida no és només política!!). Jo n'he perdut una, però em quedo amb tots els bons moments anteriors.
Ara, cal aceptar que una retirada no ha de perquè ser negativa, i des del meu retir, analitzaré els perquès!
Després d'una batalla, en ve una altra i lluny de tenir un caràcter beliciós procuraré sempre mantenir-me a primera línia. Un brindis pels bons moments, un llibre en temps de reflexió.

Plaça de la Vila de Gràcia

2008-03-19T09:32:00.001Z

La forta identitat gracienca i la activitat intensa de les nostres entitats fa que sovint sorgeixin iniciatives per canviar noms de carrers del Districte. El que està a debat popular ara per ara és el de la Plaça Rius i Taulet, més coneguda com a plaça de la vila, encara que si us haig de ser franc a casa sempre li hem dit la plaça del rellotge.
La iniciativa, va sorgir del nostre estimat malaguanyt company Albert Mussons, lider indiscutible de l'independentisme gracienc.
Per tant, des del meu punt de vista, per les diferents justificacions que hi ha, i com a petit homenatge a l'Albert, em sumo a la proposta de canviar-li el nom a Plaça de la Vila de Gràcia, ara caldrà veure que és el que dieun els graciencs! :)

El PSC guanya a Catalunya

2008-03-12T18:46:00.002Z

Benvolguts lectors,

Fins avui no he tingut temps de poder actualitzar el blog. Vam acabar molt tard el dia de les eleccions i no us penseu pas que va ser perquè vaig anar de festa, comptar el senat no és cosa fàcil....
El fet és que el PSC va guanyar de manera aclaparadora a Catalunya i és gràcies a aquest éxit que el PSOE ha obtingut una victòria a Espanya. El catalanisme del PSC serà present dins del govern i d'això ens hem d'alegrar!.
Queden per endavant 4 anys de govern, 4 anys que seran aprofitats per ampliar més drets, per acabar de desenvolupar el projecte socialista que no n'ha tingut prou amb una sola legislatura. Un bon deplegament de l'estatut i un bon finançament!
També serà interesant veure que acaba passant al PP... diuen que l'Esperança és l'última cosa que es perd.. no? :)

Jo dic no, nosaltres no som d'eixe món

2008-03-08T12:37:00.001Z

Cartes a la meva amiga Susana, que ja no està tan indecisa (V)

2008-03-04T21:00:00.004Z

Benvolguda Susana,

Avui parlaré del tercer eix de treball, l'acciò de govern per millorar l'estat de Benestar.
Aquest és, juntament amb l'ampliació de drets, un dels elements que millor descriu al diferència entre esquerres i dretes.
S'ha fet tambè molta a feina, cal destacar però la llei de dependència (la llei d'autonomia personal). Aquesta llei ha estat aprovada en aquesta legislatura i garantirà que no hi hagi gent gran dependent abandonada a la seva sort. És una llei molt ben feta, de complexa aplicació, ja què és un desplegament d'un pilar bàsic que seria equivalent a la universalització de la sanitat o de la educació. Aquesta legislatura s'han sembrat les bases, ara cal el seu desplegament, es considera que cap al 2012 ja estarà totalment instaurada i consolidada.
S'ha apujat també el salari mínim interprofessional a 600 €, i han augmentat les pensions un 25% a més de compatibilitzar, no en tots els casos, la pensió de viudetat amb el sobi.

Malgrat que l'esforç económic hagi sigut molt gran, a ningú se li escapa que 600 € continuen sent poc, i que les pensions encara no són el què haurien de ser. És per això que els socialistes ens comprometem a seguir treballant en aquest sentit, perquè som els que treballem per la part de la societat més desfavorida.

Per tant, cal votar socialista, per garantir una millora en aquess aspectes, i poder desplegar de manera eficient la llei d'autonomia personal, superant els boicots sistemàtics que realitzen segons quines comunitats en detriment de la ciutadania amb no se sap ben bé quin objetiu.

Ho veus Susana?, aquest diumenge, perquè no guanyi el PP, però sobretot perquè guanyi Catalunya, vota Socialista.

Cartes a la meva amiga Susana que encara està indecisa (IV)

2008-03-02T21:37:00.003Z

Benvolguda Susana,

Seguint amb el què et comentava l'altre dia, avui et parlaré d'un dels altres eixos sobre els que ha estat treballant el govern. Avui et parlaré de l'amplicació de drets, un àmbit on un partit d'esquerres marca una diferència clara amb un de dretes. Mentre les esquerres amplien drets, la dreta, en treu... mira als Estats Units el què passa amb l'excusa del terrorisme, la gent té menys drets que abans.
Sé de bona tinta, que aquest àmbit de treball, està sent observat a nivell internacional i som un referent.

Parlem de la feina feta. Un dels drets que s'han conquerit és el de matrimoni entre persones del mateix sexe, aquest és un exemple clar que dona drets a unes persones i no n'afecta a cap d'altra.
També ha sigut molt important la feina feta respecte a la igualtat entre dona i home. S'ha creat una llei, la d'igualtat, per tal de garantir l'igualtat d'oportunitats entre homes i dones, perquè portem 30 anys de democràcia, però la igualtat entre homes i dones, com molt bé sabràs, no és encara plena. L'altre dia una companya deia que l'èxit d'aquesta llei serà la seva derrogació, ja què voldrà dir que s'ha garantit l'igualtat i que ja no fa falta una llei.Entrentant, la tenim.
Una altra llei d'amplicació de drets és l'anomenada Llei de la Memòria històrica, una llei que dignifica la memòria d'aquella gent que va patir molt, i els hi reconeix una sèrie de drets.

Se n'han fet moltes més, però crec que ja et pots fer una idea. Com veus aquest govern ha treballat de debó en aquest àmbit, però depen de nosaltres que aquesta feina romangui en el temps, el PP vol revisar el matrimoni entre persones del mateix sexe, va votar en contra la llei d'igualtat i evidentement no té cap tipus d'interès en recordar res que no sigui "una, grande i libre...". Per tant, un PP al govern, retallaria drets que han costat força d'aconseguir!.

En aquest sentit, ZP, i els socialistes són la garantia de què s'arribarà a bon port, i qui sap, si a la propera legislatura podem parlar del dret a eutanàsia... tot dependrà, com sempre, de la força que tinguin els Socialistes! :)

Encara estàs indecisa?

Cartes a la meva amiga Susana que encara està indecisa (III)

2008-03-02T21:30:00.002Z

Benvolguda Susana,

Ja ha passat la primera setmana de campanya i això vol dir que d'aquí a una, ja començarem a tenir els primers resultats electorals. Esperem, pel futur de tots, que finalment en Zapatero guanyi les eleccions i en contundència, ja que s'ha fet molta feina, però cal continuar, cal avançar. I l'única garantia d'avanç és votar PSC.

Durant aquests darrers 4 anys el govern ha treballat de valent, per resumir, diriem que s'ha treballat en tres grans àrees: millora de la qualitat democràctica, Ampliació de Drets, i avenços importants amb lleis que tenen un fort component social. Avui, però, només et parlaré d'una d'elles, no et vull pas atavalar!!.

En Zapatero ha estat treballant aquesta legislatura en la millora de la qualitat democràtica d'aquest país. Ho justifiquen la llei de finançament de partits polítics, garantint trasparència a l'hora de fer donacions anónimes als partits. També s'ha aprovat la llei de RTVE, garantint una pluralitat en els mitjans de comunicació públics que havia estat totalment abolida durant l'etapa de govern anterior: recordes els telediaris d'en Urdaci?. El president, a més a més, ha estat sotmés al control del Senat, cosa que no havia succeït mai en aquest país. Tammateix, el govern va crear la conferència de Presidents de les Comunitats Autonòmes, perquè es creu el model federal, i perquè és la millor manera de garantir la cooperació institucional entre administracions (independentment del signe polític que tinguin).

Malgrat haver aprovat moltes reformes als estatuts – l'Estatut de Catalunya, entre molts d'altres, on s'ha reconegut un nivell d'autogovern que Catalunya no havia tingut des de l'època dels Reis Catòlics - encara queden tants d'altres per reformar, a més a més s'hauria d'intentar fer una reforma real del Senat, malgrat que pugui resultar molt difícil perquè requereix de tres cinquenes parts del congrés a favor... i això seria molt difícil si hi ha un PP fort.

És per tot el que queda encara per millorar en aquests aspectes, que jo, sense cap dubte, votaré en ZP!! I tú, que faràs? Hi aniràs? :)

Carles

Cartes a la meva amiga Susana que encara està indecisa (II)

2008-02-26T10:20:00.003Z

Benvolguda amiga Susana,

Avui, t'adjunto un video. Davant d'això, no tinc paraules.

Salutacions,

Carles.

Cartes a la meva amiga Susana que encara està indecisa (I)

2008-02-25T19:42:00.002Z

Benvolguda Susana,

Començo avui a escriure't cartes per explicar-te els motius pels quals jo crec que has d'anar a votar i votar socialista.
Avui em centrarè en xifres. Xifres que són molt indicatives de com ha anat la legistatura. En aquesta legislatura, els Socialistes han aprovat al congrés 167 Lleis, i el PP ha presentat només 24 proposicions de Llei.
D'aquí et pots fer una idea de com ha anat la legislatura, de qui s'ha dedicat a pencar, i qui a fer molt de soroll, tant, que s'ha passat molt per sobre sobre la gran feina que ha fet el partit socialista.
Algú podria dir que com el PP és de dretes i creu que l'estat no ha d'intervenir, és normal que només presenti 24 proposicions de llei. Bé Susana, anem 4 anys enrera, al final de la legislatura pasada. Els Socialistes a l'oposició van presentar un total de 124 proposicions de llei, i el PP en va aprovar al voltant de 140.

Els números canten Susana. Hi ha qui es dedica a pencar, i n'hi ha que es dedica a fer soroll, davant d'això Susana, que t'estimes més un govern que penqui o un govern que brami?

I qui són ells?

2008-02-22T14:33:00.005Z

Ells no tindran cap dubte a l'hora de retallar les teves llibertats.
Ells treballen per uns pocs fen creure que ho fan per tothom.
Ells menyspreen la diversitat.
Ells actuen des del resentiment.
Ells es conformen amb el món que tenim.
Ells no somien ni deixen somiar.
Ells volen l'enfrontament.
Ells actuen des del centre i pel centre.
Ells no estimen Catalunya.
Ells faran el que faci falta per aconseguir poder.
I és per això, i molt més, que si tu no hi vas, ells tornaran. Jo, sense cap mena de dubte, hi aniré! I tant que hi aniré!

En compte, el PP pot guanyar!

2008-02-16T10:27:00.006Z

Aquesta setmana s'han publicat diverses enquestes que aseguren que la distància entre el PP i el PSOE és mínima. Això vol dir, que el PP pot guanyar, per tant, aquesta dreta rància, casposa, radical, etc, pot dur el govern de la nació.
En breu començarà la campanya electoral, on en dues setmanes s'haurà de convèncer per tal de revalidar el projecte dels socialistes amb en Jose Luis Zapatero al capdavant.

Serà una campanya intensa, on ens hi jugem un Rajoy president o un Zapatero president. En qualsevol cas, sembla ser que cap obtindrà una majoria absulta, és a dir, que els partits nacionalistes tindran quelcom a dir respecte a la governabilitat del país. Centrant el tema a Catalunya, per qui és decidiran?. Seria bo que els seus votants sapiguèssin d'entrada quina és la prefèrencia del partit... no fos cas que ens trobem en un hotel fent pactes a corre-cuita en detriment del progrès de Catalunya!! Tots ho tenim en memòria!! o no?

Zapatero, yo votaré por tí!!

2008-02-08T20:19:00.000Z

Us adjunto un parell de videos, simpàtics!!

I el segon!

Bon cap de setmana! :)

PP o Pizarro i Populisme

2008-01-30T12:16:00.000Z

Avui he vist al matí l’entrevista que ha fet en Josep Cuní al senyor Pizarro. Sí, ho reconec, sóc una mica masoquista, però que hi farem!
En la línia dura del PP, aquest senyor desborda populisme per totes bandes. Hi ha coses que puc acceptar en el joc polític, però el que no puc suportar és l’engany sistemàtic. Un home, conreat com ell en els àmbits financers, no pot utilitzar com argument a la baixada d’impostos proposta pel PP el fet què hi ha superàvit. Utilitzant la frase “el dinero, dónde mejor está es en el bolsillo del contribuyente”. Aquesta afirmació, l’invalida per exercir cap càrrega de responsabilitat. En qualsevol manual d’economista moderat (i moderació és el què pretén vendre el PP) s’explica que en temps de vaques grosses, més val que estalviïs, per quan hi hagin vaques magres. Dit en termes econòmics, en cicle d’expansió econòmica cal anar fent bossa (superàvit) per poder injectar diners, mitjançant obra pública i altres inversions, en quan el cicle sigui recessiu. I la història ens demostra, que no s’està d’expansió indefinidament.... per tant, quina por em faria que aquest senyor fos el responsable de gestionar el pressupost de l’estat. A vosaltres no us en faria?

I continuen els canvis

2008-01-24T23:30:00.000Z

Seguim narrant, des del bloc, més canvis. Des d’avui he deixat de ser oficialment el Primer Secretari de les JSC Gràcia, ha agafat el relleu el company i amic, Albert Batlle. Si us haig de ser franc, sé del ben cert, que hi havia poca confiança en que un projecte de Joves, d’esquerra, catalanistes i socialistes, poguessin trobar el seu espai a Gràcia, doncs bé, la continuïtat de la feina feta, i les noves cares, són un exemple clar que denoten què els que pensaven d’aquesta manera, s’equivocaven.

Aquest temps durant el qual jo he estat el primer secretari, el valoro molt positivament, ha servit per consolidar l’agrupació i fer notar a la gent que els joves tenim coses a dir. Ara la meva feina, malgrat seguir formant part de l’executiva, estarà enfocada des d’una altra perspectiva.

No en tinc cap mena de dubte, que aquesta nova etapa que s’obre, d’un equip ple d’il·lusions, encapçala per l’Albert, millorà encara més la situació de l’agrupació. Ànims, i endavant!

Encara més canvis

2008-01-22T12:03:00.000Z

Ahir a la comissió d’urbanisme del Districte, vam realitzar un canvi de sala. Vam utilitzar la sala d’actes, amb el projector, per facilitar millor la comprensió dels planejaments que es presenten.

L’experiència va ser un pèl estressant, perquè sempre que s’inicien coses d’aquestes, el senyor Murphy triga gaire a fer acte de presència. Primer, no trobàvem el punter làser per poder senyalar a les transparències. Tanmateix, la presentació que havien portat els de Bargusa avançava automàticament, i les transparències anaven amunt i avall.

Finalment vam trobar el punter, i vam facilitar les posteriors presentacions. Petits canvis com aquests, porten lligat una sèrie de millores i reptes que s’han de gestionar per tal de millorar la relació entre l’administració i el ciutadà. Francament, el que no em va convèncer gaire de la comissió d’ahir, era la llunyania física existent entre la ciutadania i nosaltres, ja que nosaltres estàvem ubicats a dalt de la tarima, i jo prefereixo estar més pròxim a la gent. De fet, ja estem treballant en aquests aspectes i d’altres per millorar el bon funcionament de les futures comissions.

Canvis, molts de canvis.

2008-01-15T16:06:00.000Z

Ha passat forces dies ja des del meu últim post. Durant aquests dies hi hagut una manifestació de l'ala dreta de l'Esperit Sant (la Conferència Episcopal encapçalada pel Cardenal Rouco Varela) intentant imposar la seva veritat absoluta negant qualsevol altra. També hi hagut un debat força interessant sobre la inèrcia pròpia dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. D'aquest fet trec com a positiu que almenys en David Madí no formarà part del consell director de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals.

A nivell personal, la meva vida laboral ha fet un gir espectacular. L'experiència està sent francament positiva.

I ara toca encarar els nous reptes. Unes eleccions generals properes on Catalunya s'hi juga molt. Començarà ara l’època de pre-campanya/campanya, on es posaran sobre la taula les diferents propostes dels partits polítics. A Catalunya no tenim pas un bipartidisme com a la resta de l'Estat, no obstant, a ningú se li escapa que estem parlant de fer un Zapatero president, o un Rajoy president. Jo crec, que no hi ha cap dubte de quina és l'aposta per Catalunya... però bé, ara no és el moment de donar el tret de sortida al debat electoral.

Els propers mesos es presenten interessants, i les eleccions encara més, perquè tots els entesos coincideixen a dir que sembla ser que hi ha un empat tècnic. Veurem com acaba tot.

L’allunyament de la ciutadania i la política

2007-11-14T19:38:00.000Z

Fa dies que dono voltes, com qualsevol polític demòcrata, al que s’anomena allunyament de la societat civil de la política. Curiosament, l’Àgora d’aquesta setmana tractava aquest tema.

Jo, com a espectador, veia els SMS’s. Gairebé tots, perquè ens hem d’enganyar, es queixaven de la classe política i accentuaven el fet què durant el programa seguien discutint entre ells i què moltes vegades els temes que interessaven els polítics no interessaven a la ciutadania.

Avui, m’atreveixo a fer una anàlisis, no sigueu molt durs!. Des del meu punt de vista, simplificant bastant, podríem dir que existeixen dos marcs en la que l’acció política queda recollida. Així doncs, d’una banda, tenim la política que parla de grans temes sense concretar massa els detalls i d’altra banda tenim la política que acaba concretant els detalls.

Ambdues resulten igual d’importants. La primera perquè estableix una intenció política, sovint en forma de reglament, sobre el qual poder desenvolupar l’acció local. I la segona, perquè tradueix els grans temes en aspectes concrets que acaben afectant en major o menor mesura la nostra vida diària.

Moltes vegades es menysprea l’acció local, que és aquella que resulta més pròxima a la ciutadania, la qual moltes vegades no es tractada als mitjans de comunicació més generalistes, doncs les realitats locals són molt heterogènies i la seva concreció adapta diferents formes.

Per tant, existeix una exigència per part de la ciutadania de parlar i discutir més per la concreció local. Això resulta difícil de fer als mitjans de comunicació quan els representants polítics discuteixen més aviat sobre grans temes que no pas sobre la concreció específica en l’entorn de cadascú de nosaltres. Sovint, en l’intent de fer entendre les coses s’utilitzen referents per poder fer comparatives, i es cau, massa sovint, en la discussió a base de retrets.

El meu diagnòstic és clar, l’abstracció de debats polítics fa perdre molt l’interès de la ciutadania i a més a més els representants dels partits polítics quan han d’exposar les seves posicions les contraposen amb les de l’oposició en l’intent de donar una base comparativa a la ciutadania. No obstant, aquesta contraposició, acaba sent entès com una baralla on no paren d’haver-hi retrets i on no es posen temes sobre la taula.

Crec doncs, que s’hauria de fer un esforç, per part de tots els polítics, en intentar d’alguna manera utilitzar altres elements comunicatius a l’hora d’expressar les nostres intencions polítiques, procurant dotar-les d’un element de concreció per tal d’ajudar a la comprensió i relegar la utilització de la contraposició d’idees per quan no es tinguin més recursos. Val a dir, que en clau local, a Gràcia, ja es fa així!

Opinions?

Reflexions de la setmana

2007-11-09T21:50:00.000Z

No sóc de fer cites sobre els llibres que un llegeix, però m'ha agradat les reflexions d'un dels protagonistes: "cuando el abismo entre ricos y pobres es grande y en medio se refugia una especie en peligro, el esnobismo es una defensa contra el terror" trist, però cert!.

D'altra banda, aquesta setmana hem dut a terme la comissió de seguretat. La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra ens van fer una petita radiografia en termes de seguretat ciutadana que va plasmar que Gràcia segueix sent un districte força tranquil.

A més a més, aquesta setmana l'alcalde ha firmat un pacte amb el Ministeri d'Habitatge que inclou una inversió de 6,3 milions per rehabilitat habitatges a diferents districtes de Barcelona, un d'ells Gràcia. Això és una bona noticia, doncs el problema de l'habitatge és força complex i de complicada solució, no obstant, es comencen a donar passes, que si bé no són solucions estructurals, ajuden a reconduir la situació.

Carta a l'Albert

2007-11-01T20:26:00.001Z

Benvolgut Albert,

Segueixo estant trist i enfadat. Avui t’hem acomiadat, però no ha estat un adéu per sempre perquè potser no hi seràs físicament però et tindrem sempre ben present.

En aquest comiat hi era tothom que hi havia de ser: gent que t’aprecia i et respecta, i no hi era qui no hi havia de ser, signe que d’alguna manera o altra també te’n vas guanyar el respecte.

Les entitats t’han retut un emotiu homenatge i han esmentat el que tots sabíem: que hauries estat un molt bon alcalde de la Vila. Tot i així, jo crec que te n’has sortit, perquè has deixat empremta en cadascun dels teus companys de l’agrupació, entre ells l'avui dia regidor Guillem i d'altres consellers, i estic convençut que treballarem per a la vila de la manera que a tu t'hauria agradat.

Penso en la gran putada, com diu la Josefina, que ens has fet. A qui trucaré ara per demanar ajut? L’última vegada que ens vam veure, vas demanar croquetes, un dels teus plats favorits, i vam parlar de tot el que significava el fet de ser conseller: saber escoltar, donar resposta, encetar iniciatives… Són els últims consells que em vas donar, i els tindré sempre presents en la meva vida política.

Albert, home de principis per davant de doctrines, persona de proximitat ni forçada ni fictícia, i vilatà que estima Gràcia i la seva gent, et tindré sempre present.

Fins sempre, amic.

Gràcia està de dol

2007-10-31T08:17:00.000Z

Estic trist, molt trist i enfadat. Enfadat perquè a vegades la vida és massa curta. Albert, t’estimem.

Primera comissió d’urbanisme del mandat

2007-10-22T20:28:00.000Z

Acabo d’arribar de la comissió d’urbanisme en la què jo estic com a ponent. Certament, estic força content de com ha anat. He procurat tenir en compte els bons consells de l'Albert Mussons i donar resposta a totes les preguntes que no eren estrictament tècniques (això ho feia l'Esther). Hem explicat el procés participatiu del PAM, del PAD i després el projecte de millora urbana amb l’obertura d’un nou carrer, la construcció d’una escola i d’una residència geriàtrica assistida a una zona de vallcarca-penitents que està cataloga com equipaments.
El projecte està força bé, perquè obre un carrer (que prou falta fa a la mobilitat de la zona) guanyem en espai verd, no costa diners a l’administració i acabem dotant d’equipaments una zona que en té mancances.

Hi ha hagut aportacions al PAD, algun que altre agraïment per haver solucionat un problema amb unes escales mecàniques, i algunes queixes/aportacions.

La pròxima en la què jo sóc el ponent, serà de seguretat el dia 6 de novembre. On coneixerem el nou cap dels mossos d’esquadra i juntament amb la guàrdia urbana informarem de com està el tema de seguretat al districte.

Aquest cap de setmana, dues de fredes i una de calenta

2007-10-22T08:47:00.000Z

Començàvem el dissabte amb la trista noticia sobre la malaltia del President Pascual Maragall. Estic plenament convençut que portarà la malaltia amb la dignitat, tenacitat i fins i tot la controvèrsia a la que ens té habituats el President. Segurament, malgrat que ironitzava sobre el fet, acabarà oblidant que un dia va ser alcalde de Barcelona i ens va fer somiar a tots amb uns Jocs Olímpics, i que desprès va ser el President de Catalunya que va ajudar a avançar en el camí de l’Espanya federal liderant, indiscutiblement, la reforma estatutària, però Catalunya no l’oblidarà i quedarà escrit en tots els llibres d’història. La transcendència del personatge anirà molt més enllà què el que una malaltia vol fer oblidar.

D’altra banda, aquesta cap de setmana hi ha hagut a Europa eleccions a Polònia i a Suïssa. A Polònia, els bessons d’extrema dreta han perdut el poder, i d’això ens hem d’alegrar a tot Europa. Polònia havia adoptat la mateixa estratègia que va adoptar el govern d’Aznar en relació a la política exterior. En paraules de l’ex-president, preferien jugar a primera divisió que a segona, quan realment el que succeïa es què preferien ser els “wateboys” d’un “equip de primera”.La democràcia a vegades ha de lluitar amb les seves pròximes contradiccions, la posició dels bessons respecte Europa, és una d’aquestes contradiccions, eren Euroescèptics i feien tot el possible per desmuntar des de dins el procés d’unió Europea.

Pel que fa a Suïssa ens hauríem d’amoïnar. Un partit d’extrema dreta ha guanyat les eleccions en una campanya on el racisme i la xenofòbia han estat a l’ordre del dia. Els discursos populistes calen quan hi ha una societat que té por i viu un pseudo desconeixement del què significa la immigració. Si ve aquest grup social és el que té més risc d’exclusió, la major part d’immigrants, acaben sumant i aportant molts de factors positius a la convivència del país receptor. No obstant, els efectes positius no tenen el focus mediàtic que tenen els negatius, i segurament, els polítics no fan prou pedagogia sobre els grans beneficis de la immigració. Aquí, a Catalunya i a Espanya, hem d’anar en compte. A l’últim programa, “tengo una pregunta para usted”, en Duran i Lleida (dreta pura i dura) va mostrar la careta real i el posicionament d’Unió (per extensió de CIU) respecte a la immigració. De les seves paraules, com comenta en don-aire, se'n pot entendre fàcilment, que en Duran considera que la nostra cultura és millor. El discurs xenòfob comença amb aquestes tímides passes i el que acaba tenint ressò mediàtic és el fet d’anomenar a una persona per un altre nom que el propi.

Així doncs, aprenem de Polònia, tinguem els ulls sobre Suïssa, i fem pedagogia sobre els beneficis de la immigració, sinó acabarà sent “políticament correcte” fer afirmacions xenòfogues i racistes. A hores d’ara, la societat ha evolucionat massa com per a deixar-nos endur per discursos populistes i acabar fent passos enrera.

El vídeo del màxim representant del PP

2007-10-11T14:16:00.000Z

No volia fer cap comentari sobre el vídeo NO-DO, que molt bé ha sabut classificar el vice-president de la Generalitat, però finalment no me n’he pogut estar.

És evident que hi ha una abisme ideològic entre el PP i jo, i certament, de veure’s amb els meus ulls sentirien una terrible vergonya. La delirant espiral on s’han instal•lat no té límits i el més preocupant és que només és l’inici. Dona la sensació, que tenen al cap la “reconquesta” del poder, com si d’altres èpoques es tractés, i en temps de reconquestes es fan moltes ximpleries…

Probablement, l’única cosa que provocarà aquest vídeo, és que els quatre poca-soltes de sempre facin merder el dia 12. Aquest fet, sense cap mena de dubte, serà aprofitat pel PP que ho amplificarà i maximixarà dient que aquestes coses succeeixen perquè “España se rompe” per culpa de Zapatero.

La millor resposta, des del meu punt de vista, és no caure en els debats estèrils d’exaltació de la pàtria, i seguir legislant fent polítiques socials, que al cap i a la fi, és el que roman en el temps en benefici de la societat.

El video de les JSE

2007-10-04T18:18:00.000Z

Aquests dies vaig força atabalat assumint tot el que en deriva de la Conselleria de seguretat i d’urbanisme del Districte de Gràcia. Aviat faré un post una mica més extens. No obstant, no podia deixar de comentar el vídeo de les JSE on es justifica el perquè de l’assignatura Educació per a la Ciutadania.

Què cadascú li posi el qualificatiu que vulgui, jo m’he rigut una estona. No obstant, sense que enlloc s’esmenti les preferències polítiques dels participants, n’hi ha hagut uns que s’han sentit identificats... si ells diuen que són així, ens ho haurem de creure!.

En qualsevol cas, jo ho tinc força clar: sí a l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.

Ja ens hem constituït

2007-09-19T08:41:00.000Z

Després d’unes mini-vacancetes de blog, torno amb força per explicar-vos una mica l’actualitat política del Districte de Gràcia.
Ahir a la tarda, es va constituir el Consell de Districte de Gràcia. Hi havia força cares noves, la meva entre elles. Sembla prou clar que una nova generació política està agafant les regnes.

Aquest mandat és atípic pel que fa a Gràcia, ja que el govern no té majoria, no obstant, som plenament conscients de la situació i farem del diàleg i el consens una eina, dues de les característiques més representatives de l’actual Regidor. Això, sumat a la responsabilitat que exerciran totes les forces polítiques del Districte, farà que les coses surtin endavant. De fet, ahir a la tarda es va poder constatar aquesta manera de fer, amb l’elecció del President del Consell per 15 vots a favor i dos en blanc.

Tenim molts de reptes sobre la taula. Jo i els meus companys els hi farem front amb molta il·lusió i amb la màxima responsabilitat, i de ben segur que juntament amb els veïns i veïnes, acabarem transformant aquests reptes en oportunitats pel Districte.

Homenatge a l'Albert

2007-08-21T15:10:00.000Z

Aquests dies de festa, he pogut constatar l’apreci i el respecte que desperta el conseller Albert Musons. Aquí teniu una petita mostra d’un dels molts homenatges (el de les colles de cultura) que va rebre en Musons durant les festes. Algú deia que els polítics i la política s’allunya de la ciutadania, a Gràcia tenim un cas on es demostra que això no ha de ser pas així!.

Les Festes de Gràcia del 2007 ja han començat

2007-08-15T18:46:00.000Z

No me n'he pogut estar I abans del que vaig dir penjo un “post”. Ja han començat les festes de gràcia!

Ahir a la tarda el secretari general de la UGT va fer el pregó, alçant força el to de veu, i les festes es van donar per iniciades.

Jo, juntament amb l’Alícia, la Míriam, la Neus, el Pepe, l'Albert i en Borja, vam viure per primera vegada la festa d'una manera diferent: vam donar un cop de mà a ajudar a muntar el carrer Bruniquer. L’Alícia i jo ens hem quedat fins les 9.30 del matí, hi havia un titella que es resistia. Ara el carrer ja llueix, i per a que ho pugueu gaudir vosaltres us penjo una foto del carrer Bruniquer.

Tancat per vacances!

2007-08-03T18:46:00.000Z

Aquest blog romandrà tancat per vacances, fins el dia 21 d'agost.
Bé, potser no me'n puc estar i escric alguna cosa abans! :). No us oblideu de visitar Gràcia durant les Festes!
Bones vacances, a totes i tots!

L'hora de les responsabilitats.

2007-07-31T08:40:00.000Z

Us recomano llegir l'article de l'Oriol Bartomeus, entre dos focs, publicat al diari avui.
Unes reflexions, des del meu punt de vista, molt encertades i que comparteixo al 100%.

Gràcia a les fosques

2007-07-25T08:39:00.001Z

Sí, jo sóc dels pocs pringats que a hores d’ara encara no té llum. Aprofito una estoneta de pausa a la feina, per penjar unes petites notes sobre l’apagada de llum.

Certament, estic indignat. En alguna portada de diari deia “el cabreig”. El cert és que no pot ser què no existeixi cap pla de contingència capaç de garantir el subministrament elèctric en un temps raonable per molt greu que hagi pogut ser l’avaria.

Molta gent responsabilitza dels fets al govern: l’Ajuntament, la Generalitat, o el Govern Central. L’oposició ha fet un us totalment partidista, electoralista i irresponsable de l’incident. Sembla ser evident que si un cable de no sé quants volts cau, no serà perquè la infraestructura estigui molt ben mantinguda!, no obstant, senyors del PP, senyors de CIU saben vostè el que significa un mercat lliure? Com poden tenir la santíssima barra d’acusar el govern de no intervenir!. Recordo algun comentari del PP en contra de l’estatut perquè el titllava d’intervencionista...

Ahir a la tarda, en les declaracions de la Imma Mayol es podia percebre la sensació d’impotència de l’administració a l’hora de demanar responsabilitats a les empreses PRIVADES que gestionen tant la infraestructura com la generació de corrent. Als anomenats “lliberals”, que s’apuntin les conseqüències del lliure mercat en sectors estratègics.

Gràcia es mou

2007-07-19T10:08:00.001Z

Diuen que el que és important és que parlin de tu, però si a més a més ho fan de manera positiva, llavors ja és la "hòstia". Avui llegia a la Tortuga un article sobre la "crisi" que ha viscut el carrer Progrés amb el seu local social, i la possibilitat que el carrer no fes festa Major. Aquest article explicava la resolució positiva de la crisi i posava especial èmfasi en el paper crucial que ha tingut la nova consellera tècnica de districte, Iolanda Collboni.

La Iolanda és una persona més, de d'excepcional equip de treball del que s'ha envoltat el regidor de Gràcia, Guillem Espriu. Aquesta afirmació, venint de mi, pot semblar prepotent - ja que sortosament, jo en formo part - però els que em coneixeu sabeu que dic les coses tal i com les penso tant si són bones, com dolentes.

A més a més, s'ha anunciat aquesta setmana que el proper pregoner de la Festa Major serà el Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT. Em sembla una opció més que encertada. Gràcia ha estat històricament un barri de gent humil i treballadora, i qui millor que el màxim representat d'una organització sindical per fer el pregó!

Gràcia es mou, i tot sembla indicar que ho fa en bona direcció. Una nova forma de fer política ha arribat a casa nostra, i les primeres mostres ja es comencen a percebre. Que orgullós que estic de ser del PSC de Gràcia!!

He estat triat com a conseller de districte

2007-07-14T17:25:00.000Z

Una de les iniciatives impulsades en el mandat anterior era la de fer el nombre de consellers proporcional a la quantitat de població que viu en un districte, ja que és prou coherent pensar que un districte amb un nombre de ciutadans significativament més alt que un altre necessitarà de més representants polítics per poder dur a bon terme l'acció a un territori.

D’aquest fet es deriva, a casa nostra, a Gràcia, que en aquest mandat les ciutadanes i els ciutadans disposaran de dos consellers o conselleres més que, per la llei electoral, seran representants del PSC i CIU.

A l’agrupació s’havien triat ja 4 consellers, i ara tocava triar-ne un altre. Aquest cinquè conseller serè jo mateix. No us podeu arribar a imaginar la il·lusió que em fa. Crec en el projecte que els socialistes i les socialiestes de gràcia estem duent a terme, crec en la política desenvolupada per en Jordi Hereu a Barcelona i en Guillem Espriu a Gràcia. Crec fermament en els valors del socialisme com a punt de partida per transformar la societat. Espero ser un bon conseller. Quan vaig dirigir-me a l’assemblea per presentar la meva candidatura, vaig dir que això ho podré valorar si al final del mandat les veïnes i els veïns de la vila m’aprecien i em respecten una centèsima part del que admiren i respecten l’Albert Musons.

En un post anterior demanava als nous consellers i conselleres que prenguessin nota de la manera de fer política de l’Albert: els principis per davant de doctrines, proximitat ni forçada ni fictícia, i un profund amor per Gràcia i per la seva gent.

Em comprometo, doncs, a tenir sempre present aquests tres aspectes a l’hora de fer política pel districte de Gràcia.

Moltes gràcies a tots i totes. I ara... a treballar!

Europa és unió social

2007-07-12T11:21:00.001Z

“Europa és unió social” és el títol més succint alhora que explicatiu que se’m passa pel cap per tal de poder explicar una mica quina és la sensació que en trec desprès de viure en primera persona l’experiència de visita al parlament Europeu.

Pot semblar un títol trivial -si parlem d’unió Europea és obvi que ha de ser unió- però crec convenient remarcar el sentit social del projecte d’unificació Europea, que no uniformitzador. I crec que és important remarcar el caràcter social de la Unió Europea, perquè sovint pot semblar que Europa es mou únicament per interessos econòmics, quan realment no és així.

Hi ha parlamentaris Europeus, com poden ser la Maria Badia, en Raimon Obiols, o en Miguel Ángel, que treballen diàriament amb l'objectiu d'anar avançant en la construcció europea. Euro diputats, que tenen sempre present que el més important són les persones independent del seu país de procedència. I és en aquest punt on entra a joc la imaginació i l’experiència adquirida pels nostres parlamentaris, que no defalleixen a l’hora de proposar iniciatives amb un fort component social aprofitant el marge de maniobra que dona el món global i l’economia. L’economia no ha d’estar renyida amb la societat i viceversa. La feina que fan els nostres europarlamentaris n’és un clar exemple.

La situació actual a Europa no és fàcil. Tenim un reglament basat en unes precondicions donades que potser eren prou bones quan eren 6 els estats membres de la Unió, no obstant el nombre d’estats membres ha crescut, i les regles haurien de canviar per tal de poder tenir una veu significativa i única en el context internacional que ens condueix la societat del segle XXI. Resulta complicat avançar quan existeixen certs governs que entenen Europa com un sac sense fons on moltes vegades les reunions poden començar amb un “que hi ha d'allò meu?”. És per això, que convé, i cal trobar els mecanismes necessaris per poder superar certs obstacles en la construcció social europea. El defallit intent de constitució europea ve provocat per un munt de variables força complicades de determinar i explicar, no obstant, el nou tractat, amb un clara reforma dels òrgans de govern Europeus, es presenta com la millor via donat les reticències i estratègies incoherents que alguns dels governs europeus duen a terme en el si d’Europa.

El camí no és fàcil, però tampoc és impossible. Desprès d’aquesta visita, tinc plena confiança en la feina que fan els nostres europarlamentaris, i entenc que la construcció d’Europa va més enllà de si s’és de dretes o si s’és d’esquerres. El projecte de construcció europea persegueix el benestar de la societat, i tenint en compte la història recent d'Europa, sembla que ens n'hem sortit prou bé, no ho creieu?

Europa a Gràcia

2007-07-07T17:38:00.001Z

Ja som aquí... i com que sé que no podieu esperar, aquí teniu un petita mostra del que hem vist a Brussel·les, les reflexions les deixem per més endavant, que avui estic molt cansat.

Parlament de Brussel·les

PSC Gràcia al Parlament

Raimón Obiols, Martí Grau amb companyes de l'agrupació

Maria Badia amb altes companys/es de l'agrupació

EL PSC de Gràcia va cap a Brussel·les

2007-07-04T20:32:00.000Z

Doncs això, l'agrupació del PSC de gràcia marxa demà al matí, a les 6.45 cap a Brussel·les.
Esperem que estiguem prou lúcids durant el dia de demà malgrat la gran matinada.
Fotos i noticies, a la tornada!

Adèu! :D

Valors, aptituds i idees.

2007-06-30T09:40:00.000Z

Formo part d’una associació d’ex-alumnes d’enginyeria que vam tenir la gran sort de poder voltar pel món i treballar a l’estranger. Gràcies a això, aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’anar a sopar amb l’expresident Pujol. Vaig poder constatar, que malgrat la gran distància ideològica que hi ha entre alguns dels seus plantejaments i els meus, el President Pujol és als seus 77 anys una persona activa i amb la ment desperta.

El sopar centrava el tema en la deslocalització industrial. Pel President Pujol, la indústria tradicional ha de mantenir una aportació clara al PIB. Al meu entendre, no ho podrà pas fer si no en modernitza una part i es pren en serio les inversions en R+D (això ho va obviar). Com qualsevol sopar-debat, el tema va evolucionar cap a altres àrees: idioma, transició...

Un dels millors moments del sopar va ser quan va explicar-nos quins són els elements personals bàsics sobre els quals un s’ha de centrar a l’hora de tirar endavant un projecte. “Valors, aptituds i idees” va dir. Hi estic plenament d’acord. Un nou projecte només es pot tirar endavant si es tenen presents una sèrie de valors, tanmateix això ha d'anar acompanyat de les aptituds necessàries i poca cosa pots tirar endevant si no tens noves idees.

Creieu que el President Pujol haurà tingut aquesta conversa amb alguns dels dirigents de Convergència? El que està clar, es que si la hi ha tingut, no l’han escoltat.

Estem fent molt malament les coses.

2007-06-25T06:28:00.000Z

Sense comentaris: http://www.20minutos.es/noticia/251327/0/salario/baja/decada/

Ja n’hi ha prou!

2007-06-23T13:28:00.001Z

Fortuït, o no, el descarrilament de l’Euromed al Prat, ha tornat a posar a primera pàgina de l’actualitat el desgavell desbordant de RENFE.
Un accident, és això, un accident, no hi ha una intencionalitat, i els efectes són immesurables. No obstant, no pot ser que un accident desbordi de la manera que ha desbordat el ja precari tràfic de rodalies.

Sortosament, no sóc usuari habitual de RENFE, però conec força gent que sí que ho és. Companys de feina, que gràcies a les bones formes de la meva empresa, no es veuen obligats a recuperar de manera imminent les hores perdudes provocades pels retards constants de RENFE.

Entenc que el traspàs de la gestió de rodalies a la Generalitat, no significarà un canvi immediat, però ara hem de ser capaços d’assumir des de la primera línia el merder de RENFE, i ho hem de fer per moltíssims motius.

Primer, per complir el compromís amb la ciutadania de desplegament ràpid de l’estatut. Segon, perquè si volem un model racional de mobilitat a la ciutat, cal unes línies de rodalies com Déu mana. Tercer, perquè si entenem que el problema de l’habitatge és d’abast metropolità i no únicament urbà, cada cop hi haurà més usuaris de les línies de rodalies. Quart, perquè hem de deixar de ser d’una punyetera vegada una ciutat provinciana pel que a nivell d’infrastructures es refereix. Ens estan avisant els empresaris, Foment del treball, ens explica què és el que creuen necessari per fer més competitiva la ciutat, i se’ls ha de parar atenció, perquè una ciutat socialment justa, ha de créixer econòmicament.

Per tant, com més aviat comencem a assumir la problemàtica de RENFE, més aviat podrem donar-hi solucions! Ja n’hi ha prou!

I els flamants nous consellers del PSC seran...

2007-06-20T20:15:00.000Z

Sé que molts estàveu esperant saber que ha passat a l’assemblea d’avui, sé que estàveu pendents de llegir quins seran els consellers de districte per part del PSC de Gràcia. (Només per l’expectació que vaig crear amb l’anterior post, puc entendre les 20 i pico visites que he rebut des de que vaig deixar l’intriga al cos de tots vosaltres).
Sense més dilacions, els flamants consellers del districte de Gràcia pel PSC seran: Josep Antón Vinyals, Maria Cinta Llassat, Alícia Fernández (contertúlia de radio Gràcia entre d’altres coses) i en Xavier Barberà (ex-contertuli de ràdio Gràcia). Faran una molt bona feina, n’estic ben segur.

No obstant, que a ningú se li escapi el fet de que el millor conseller que ha tingut i tindrà mai Gràcia, s’aparta de la primera fila política. L’Albert Musons, conseller de districte durant 10 anys, ha decidit no presentar-se com a conseller per donar pas a una nova generació. A mi, em dol l’ànima. L’Albert va ser la primera persona que em va començar a involucrar amb totes les activitats que muntem des de l’agrupació de Gràcia. L’Albert és una ma estesa, i té unes dots creatives que surten de límits a l’hora de buscar qualsevol excusa per dinamitzar la vida associativa del Districte. Aquest súper conseller ha aportat a la vida política de gràcia proximitat i un toc de rebel·lia típica d’un esperit jove. A mi, m’agradaria que els nous consellers prenguessin nota d’una manera de fer política que al meu parer és la correcta: els principis per davant de doctrines, proximitat ni forçada ni fictícia, i un profund amor per Gràcia i per la seva gent.

Gràcies Albert, per la teva tasca duta al districte. La societat gracienca sap de la teva vàlua, i no la deixarà perdre pas... com ja t’he dit alguna vegada, em sembla que et queden encara molts caps de setmana sense descans!!

Flamants nous consellers, ara només toca posar-se mans a la feina: endavant i bona feina!

Ja tenim regidor i alcalde.

2007-06-17T10:03:00.001Z

Bé, ja tenim regidor i alcalde. En Jordi Hereu a la casa gran, en Guillem Espriu a la regidoria de Gràcia. Estic plenament convençut que en Guillem sorprendrà. Bona part de les entitats del districte ja el coneixen i saben del seu bon tarannà, però allà on en Ricard Martínez no va arribar, ell hi arribarà. En Guillem, arribarà a totes i tots. En Guillem, serà l’alcalde de Gràcia, però sense arrogància.

D’altra banda, l’equip de consellers encara no ha estat triat. El dia 20, tindrem l’assemblea on triarem els consellers... serà aquesta la última legislatura on tots els consellers es triïn a les assemblees d’agrupacions? M’agradaria dir que sí amb total seguretat, però no m’atreveixo. Qui seran els consellers? Bé, per això us haureu d’esperar a que siguin aprovats per l’assemblea.

Alcalde, regidor, ara toca posar-se mans a la feina. Enhorabona i bona feina!

El gran engany consentit per la DGT.

2007-06-05T17:57:00.000Z

Ja fa 10 anyets que hom va treure’s el carnet de conduir. Recordo que en el seu moment el certificat d’aptituds que vaig haver de passar, i sobretot pagar, em va semblar que era absurd i que tenia un preu abusiu.

Deu anys més tard, el “menda lerenda” ha de renovar-se el carnet de conduir. Consulto la DGT i veig que només hi ha uns “selectes” establiments on es pot demanar el certificat que acredita que no estic malament del cap, que sento perfectament bé, que veig terriblement bé i, sobretot, que ja he acoquinat els 50 “euracos” que tal intensa revisió mèdica d’aptituds costa.

Feia temps que no em sentia tan insultat. Gràcies a Déu, no he viscut pas els anys on anar a la policia a denunciar alguna injustícia podia resultar en una nit a la garjola o una pallissa o un sentiment immens de frustració. Crec que avui he patit aquest sentiment de frustració, si vull renovar-me el carnet o pago o no mamo, i tot això passa amb el beneplàcit de la DGT, que tria el seus centres col·laboradors ( col·laborar a omplir les arques de no se sap bé qui ni ben bé el perquè). A més a més, la tramitació de la renovació ha de passar tota per Madrid: benvingut a la descentralització.

Des d’aquesta pàgina, amb l’ànim de compartir aquesta frustració, convido al govern a que revisi el funcionament de la DGT: l’anacronisme més clar que em recorda massa la manera de fer de l’administració del temps que li va tocar viure a la meva àvia.

El "plante" d'ERC

2007-05-31T11:36:00.000Z

Sembla ser que el “plante” d’ERC a la coalició de govern de Barcelona és real, que no és pas part de la seva tàctica per intentar pressionar el PSC, i que tenen coll avall fer d’oposició. Tanmateix, si la intenció del seu anunci era alguna altra, el ressò mediàtic ha estat tan gran que un canvi de posició li restaria, públicament, la ja mermada credibilitat que té.

Crec que la decisió d’ERC, totalment legítima, ha estat presa després de fer un anàlisis en clau nacional, doncs resulta evident que en clau municipal el pacte d’esquerres no els hi ha estat desfavorable, sinó més aviat el contrari. A l’exemple de Barcelona ens trobem que van començar amb 2 regidors, i ara tenen el doble. Al meu parer, les pressions internes de l’independentisme més radical han estat massa grans, i han passat per sobre la vocació de govern que ERC sempre ha dit que té. S’oblide, però, què hi ha molts votants d’ERC que sí estan a favor d’un govern amb les forces d’esquerra, a Barcelona, els que els han donat 4 regidors (més dels vots que han perdut). Crec doncs, que els equilibris interns, els han dut a prendre aquesta equivocada decisió.

La posició del govern de Barcelona, quedarà molt afeblida. 19 regidors de CIU + PP en vers els 18 regidors de PSC + IC (si no hi ha cap sorpresa per part de IC). A mi, el què més m’amoïna és quin tipus d’oposició exercirà ERC al govern de la ciutat. En Àlex Lopez venia a dir l’altre dia que són una força democràtica responsable i que la situació en que queda l’ajuntament no conduirà a una paràlisis en l’acció de govern. Espero, de tot cor, que sigui així, perquè Barcelona no es pot permetre més endarreriments en infraestructures, perquè els ciutadans es mereixen que la ciutat tiri endavant, perquè els barcelonins i barcelonines ens han dit entre d’altres coses que no volen la “bronca” per la “bronca”.

A Gràcia, la bona noticia és què en Guillem Espriu té tots els números per ser regidor del districte. Tampoc ho tindrà fàcil, doncs PSC + IC sumen només un conseller més que CIU i serà necessària la col·laboració de totes les forces polítiques per tirar endavant els projectes del Districte.

Es presenta un mandat dur, que anirà bé en funció de la responsabilitat que demostrin les forces polítiques. Per començar, es podrien possar d'acord en adoptar un pla de mesures enfocades a afavorir la participació i la implicació ciutadana en la construcció de la Barcelona del segle XXI. No sé pas si aquesta serà una prioritat, però ara bé, fora bo que ho fos i que a més a més s'arribés a un pacte prou ampli. Per això però, ens caldrà esperar a que es constitueixi el govern. Tenim per davant, una legislatura complicada però emocionant.

Guillem Espriu ja és regidor.

2007-05-28T19:23:00.000Z

Felicitats Guillem, després de molt d'esforç, finalment seràs regidor!
Tens tota la meva confiança, i m'atreviria a dir, que també tens la de l'agrupació!
Sé, que seràs bon regidor i que no ens decepcionaràs!
Ara, a treballar!!
Endavant Guillem!!

Guillem Espriu regidor, Jordi Hereu alcalde

2007-05-25T10:56:00.001Z

Arribem al final de campanya, ara la ciutadania ha de triar el seu alcalde.
Cal fer Gràcia forta, cal fer Barcelona forta. Ara toca apostar per qui creu en Barcelona i el seu potencial i no pas per qui veu Barcelona com un pastís de poder a repartir. Jordi Hereu o Xavier Trias. Socialisme o Capitalisme. Progrés o regressió.

A Barcelona li cal un lideratge des de les esquerres que cohesioni socialment la ciutat. A Barcelona li calen noves idees, a Barcelona li cal progrés.

Ara més que mai, Guillem Espriu regidor de Gràcia i Jordi Hereu alcalde de Barcelona, i per què això passi, cal que guanyi amb contundència el PSC.

Vota PSC, vota en Jordi, vota en Guillem Espriu.

Setmana de campanya intensa.

2007-05-22T21:24:00.000Z

Dijous va haver-hi l’acte central de Gràcia a la biblioteca Jaume Fuster. En Guillem Espriu, futur regidor de Gràcia, ens va explicar que durant aquest darrers 4 anys a Gràcia s’ha viscut del llegat d’en Ferran Mascarell. Certament, aquesta afirmació té un punt d’autocrítica, però dona a entendre moltes de les coses que han passat –o que no han passat- al districte durant aquests darrers quatre anys durant els quals la regidoria, i la decisió final, era a mans d’ERC. En Guillem també ens va explicar la voluntat dels socialistes de Gràcia de voler que la ciutat de Barcelona sigui com el nostre barri.

Després va intervenir en Jordi Hereu per explicar les propostes per Gràcia. Va fer un discurs de barri impressionant, i va constatar que malgrat que va exercir de president del Consell només durant 3 mesos, aquests els va viure amb intensitat. Va ser capaç d’entendre quins són els punts forts de Gràcia a la vegada que va identificar els punts febles on l’ajuntament ha de fer tot el que estigui a les seves mans per enfortir-los. Així doncs, va dir que lluitaria per dotar de sostre totes aquelles entitats que tenen problemes per tenir-ne.

Dissabte al matí vàrem fer taules als mercats. En Jordi Hereu agrada a la gent, i el programa dels socialistes convenç. No és d’estranyar, ja que va ser també fruit d’un procés participatiu amb les entitats. Hi havia força gent encuriosida per conèixer les propostes.

Dissabte a la tarda vàrem fer un acte al Passeig de Sant Joan. Llàstima de la pluja, que va fer marxar el grup d’animació abans d’hora. No obstant se’ns van apropar moltes persones, i a part del programa i de solucionar dubtes, es van poder endolcir la tarda amb un vas de xocolata desfeta.

Arribem a la recta final, diumenge hi haurà les eleccions, i esperem treure bons resultats a Barcelona i a Gràcia, per una Barcelona forta, es necessita una Gràcia forta i viceversa. I per enfortir Gràcia cal votar l’esquerra que lidera, l’esquerra que té noves idees, l’esquerra que aporta a aquestes eleccions un veritable equip nou, aquesta esquerra és el PSC.

27 de maig, Guillem Espriu, regidor de Gràcia

2007-05-13T11:17:00.000Z

Dijous passat va començar, oficialment, la campanya electoral que durà l’agrupació a tenir un regidor de districte gracienc i socialista, en Guillem Espriu. El futur alcade, Jordi Hereu, va fer una presentació dels tres eixos bàsics sobre els quals es basaran les nostres propostes: cohesió social, creativitat i compromís. El nostre primer secretari i futur regidor ens va dirigir una carta, la podeu llegir al seu blog.

Dissabte al matí, l’agrupació es va possar mans a l’obra, de fet ja fa mesos que hi som, però ara es quan serem més visibles. Vam montar parades amb informació sobre el nostre programa. Vam ser presents al carrer Astúries, al passeig de Sant Joan, als Santuaris, on vam comptar amb la presència de la candidata número 3, Gemma Mubrú, i vam haver d’anul·lar la parada de la biblioteca Jaume Fuster a causa de la manifestació ocupa en protesta contra les desocupacions degudes l’acció de l’ajuntament. No ens podran pas acusar de paràlisi, com els darrers anys de CiU a la Generalitat.

El mateix dissabte a la tarda, les Joventuts Socialistes de Barcelona vam organitzar el nostre acte central amb la futura regidora, Sara Jaurrieta, l’alcalde i la nostra aposta: Bàrbara Baigol. La Bàrbara va explicar les propostes realistes del nostre programa electoral i va posar en dubte la veracitat de propostes com les d’en Xavier Tries que va prometre 10.000 habitatges a la Barceloneta. Tanmateix, la candidata Bàrbara, va posar de relleu que el nostre pograma no contempla la creació de guetos i que la joventut hem de viure per tot Barcelona i no només en una certa àrea.

Comencen a sorgir les propostes, es comença a veure qui té propostes i a més a més assenyades, i qui no en té i promet la lluna en un cove. Els socialistes catalans creiem en el nostre programa, que és l’eix vertebrador de la nostra política durant els anys de mandat. Als Socialistes, el programa ens serveix per construir i transformar la ciutat, d’aquí les nostres propostes, que vénen treballades amb anterioritat i que no són fruit de l’espontaneïtat amb l’objectiu d’arreplegar vots al preu que sigui.

Són molts els motius pels quals s’ha de votar el PSC, s’ha de votar per en Guillem i s’ha de fer que en Jordi Hereu governi Barcelona. Al blog de la Dolors Gonzalez podreu anar-hi llegint cada dia un motiu.

El 27 de Maig, que ningú parli per tú, vota el PSC

La reivindicació ha de continuar

2007-05-03T20:49:00.000Z

Aquesta setmana que ja s’està acabant, ha estat una setmana amb pont, aprofitada per molta gent per descansar i fer una escapadeta. Segurament, a principis de 1900 aquesta escapadeta no hagués estat possible, per tres motius: perquè no haguéssim tingut festa l’1 de maig, perquè tampoc haguéssim pogut demanar un dia de pont a la feina, i perquè no hauríem tingut prou capacitat econòmica com per poder marxar de pont.

Afortunadament, la societat ha evolucionat i en matèria laboral no ens trobem en la mateixa situació que el 1900. Sovint s’oblida la feina que han fet els sindicats per aconseguir un modus vivendi que, donada la normalitat que se li atribueix, ha passat de ser quelcom excepcional a convertir-se en quotidià. Tanmateix, a causa de les fites aconseguides pels sindicats ens oblidem de la nostra condició d’obrers. Podrem marxar de cap de setmana, podrem demanar festa a la feina, però seguim sent obrers del segle XXI, amb un estàndard de vida acceptable, però no ens enganyem, existeix encara una clara diferència entre empresaris i treballadors que va més enllà de l’esforç que es fa a la feina.

Crec que per la poca consciència d’obrer, molta gent no se sent identificada amb les reivindicacions de l’1 de maig. Aquest 1 de maig, la manifestació anava encapçalada pel lema: "per la igualtat, ocupació i salaris dignes", un lema prou encertat i totalment contextualitzable al temps que vivim avui en dia. Qualitat a la feina, igualtat d’oportunitats, dignitat en els salaris - ja n’hi ha prou de mileuristes! - i sobretot, buscar la manera que tancaments com els de Delphi no siguin un daltabaix.

Estem vivint un canvi de model productiu, i la indústria deixa pas als serveis, però en cap cas podrem canviar el sistema productiu si no es té en compte la mà d’obra. No s’ha d’anar a abaratir costos, no és l’estratègia òptima. Un canvi en el model productiu implica nous processos, per tant s’ha de formar la mà d’obra perquè pugui assumir altres tipus de tasques. A més a més, s’està escapant l’intel·lecte del país cap a altres països on la cultura de l’esforç està més establerta i on es recompensa, principalment, l’esforç.

Tenim molt a guanyar-hi, però si ho fem malament, també tenim molt a perdre-hi. És per això que, com mai, la reivindicació ha de continuar.

Per mi, aquest Estatut, val la pena

2007-04-27T13:25:00.000Z

Admiro en Maragall. És un polític de cap a peus, amb una talla intel·lectual a l’alçada dels polítics que van ajudar a dur el país cap a la república. A més a més, és un personatge carismàtic i entranyable. Si em permeteu una petita llicència, jo compararia la figura pública d’en Maragall amb la figura pública d’en Francesc Macià.

He coincidit moltes vegades amb la seva opinió, m’agrada la seva forma de fer política, el seu tarannà pròxim. Tinc molt de respecte per la figura d’en Maragall. No obstant, aquesta vegada no estic gens d’acord amb les declaracions que ha fet últimament, titllant l’esforç de la reforma estatutària com inútil.

Imagino que les declaracions són fruït del sentiment de resignació que provoca que l’Estatut ara estigui al constitucional i que qui hagi de valorar la seva constitucionalitat sigui un conjunt de persones més pròximes a la interpretació centralista i restrictiva de la constitució. No se pas com acabarà aquesta història, però el que no em sembla just és llençar la tovallola a aquestes alçades de la pel·lícula.

Jo com a català assumeixo aquest Estatut, i com a socialista no llençaré pas la tovallola. Es retocarà més o menys, però estic segur que en cap cas es podran rebaixar les cotes d’autogovern que ens dóna l'actual Estatut, que va ser referendat possitivament pels catalans.

L'Espanyol més trascendent de la història

2007-04-19T17:24:00.001Z

Homòlogament al que va passar a Portugal, hi ha una cadena de televisió que està buscant l’espanyol més transcendent de la història.

Avui, en aquesta mateixa televisió he vist la proposta d’un candidat: el dictador Francisco Franco.

Com algú es pot qüestionar si cal o no cal tirar endavant la llei de la memòria històrica? L’hem de tirar endavant amb urgència, des de la responsabilitat, però amb molta urgència, perquè si no el que s’aconseguirà és que algú en el futur tiri endavant la llei de la nostàlgia històrica!!

Hipòcrites, mentiders o gent amb falta d’ètica

2007-04-12T14:47:00.000Z

Segons la wikipedia, la hipocresía “es el acto de fingir que se tienen cualidades, ideas y sentimientos que en realidad no se tienen. La palabra proviene del latín tardío hypocrisis y del griego hypokrisis, que significan acción de desempeñar un papel”.

Reconec que tinc un problema, no puc amb la gent hipòcrita. Potser és degut a que sóc massa impulsiu i em costa aparentar, fer veure o desenvolupar un paper que no és el què en un determinat moment sento. Tanmateix, em costa desvincular la hipocresia de l’ètica. Per mi, ser hipòcrita és equivalent a no tenir ètica, o tenir-la pels terres. Ni tan sols em resulta justificable en casos on un es troba entre l’espasa i la paret.

La hipocresia és a més a més un eufemisme de mentida sumant-li una dosis de mala baba. Puc entendre les mentides piadoses, puc entendre que no es perfilin els detalls dels fets per tal d’intentar amagar el que realment és important, però no puc amb les mentides malintencionades.

És per això que de la gent hipòcrita, amb falta d’ètica o mentiders no n’espero res, ni tan sols un “perdó”. Com deia al principi, em costa acceptar la gent hipòcrita, però crec que canviaré de tàctica, i a partir d’ara em comprometo a lluitar contra la hipocresia amb la indiferència. Algú més s’apunta al compromís?

Benvinguda

2007-02-14T12:51:00.000Z

Hola,

Comença avui la meva aventura com a blogger on intentaré explicar la meva visió de temes que em colpeixin.
Cal avisar al lector, que qui escriu aquest blog és de ciències i no de lletres. Provaré de fer el mínim de faltes d’ortografia i d’estil a la vegada que intentaré no destrossar la gramàtica catalana. M’heu de deixar una mica de marge! :D

Benvinguts a tots.