Començàvem el dissabte amb la trista noticia sobre la malaltia del President Pascual Maragall. Estic plenament convençut que portarà la malaltia amb la dignitat, tenacitat i fins i tot la controvèrsia a la que ens té habituats el President. Segurament, malgrat que ironitzava sobre el fet, acabarà oblidant que un dia va ser alcalde de Barcelona i ens va fer somiar a tots amb uns Jocs Olímpics, i que desprès va ser el President de Catalunya que va ajudar a avançar en el camí de l’Espanya federal liderant, indiscutiblement, la reforma estatutària, però Catalunya no l’oblidarà i quedarà escrit en tots els llibres d’història. La transcendència del personatge anirà molt més enllà què el que una malaltia vol fer oblidar.
D’altra banda, aquesta cap de setmana hi ha hagut a Europa eleccions a Polònia i a Suïssa. A Polònia, els bessons d’extrema dreta han perdut el poder, i d’això ens hem d’alegrar a tot Europa. Polònia havia adoptat la mateixa estratègia que va adoptar el govern d’Aznar en relació a la política exterior. En paraules de l’ex-president, preferien jugar a primera divisió que a segona, quan realment el que succeïa es què preferien ser els “wateboys” d’un “equip de primera”.La democràcia a vegades ha de lluitar amb les seves pròximes contradiccions, la posició dels bessons respecte Europa, és una d’aquestes contradiccions, eren Euroescèptics i feien tot el possible per desmuntar des de dins el procés d’unió Europea.
Pel que fa a Suïssa ens hauríem d’amoïnar. Un partit d’extrema dreta ha guanyat les eleccions en una campanya on el racisme i la xenofòbia han estat a l’ordre del dia. Els discursos populistes calen quan hi ha una societat que té por i viu un pseudo desconeixement del què significa la immigració. Si ve aquest grup social és el que té més risc d’exclusió, la major part d’immigrants, acaben sumant i aportant molts de factors positius a la convivència del país receptor. No obstant, els efectes positius no tenen el focus mediàtic que tenen els negatius, i segurament, els polítics no fan prou pedagogia sobre els grans beneficis de la immigració. Aquí, a Catalunya i a Espanya, hem d’anar en compte. A l’últim programa, “tengo una pregunta para usted”, en Duran i Lleida (dreta pura i dura) va mostrar la careta real i el posicionament d’Unió (per extensió de CIU) respecte a la immigració. De les seves paraules, com comenta en don-aire, se'n pot entendre fàcilment, que en Duran considera que la nostra cultura és millor. El discurs xenòfob comença amb aquestes tímides passes i el que acaba tenint ressò mediàtic és el fet d’anomenar a una persona per un altre nom que el propi.
Així doncs, aprenem de Polònia, tinguem els ulls sobre Suïssa, i fem pedagogia sobre els beneficis de la immigració, sinó acabarà sent “políticament correcte” fer afirmacions xenòfogues i racistes. A hores d’ara, la societat ha evolucionat massa com per a deixar-nos endur per discursos populistes i acabar fent passos enrera.
D’altra banda, aquesta cap de setmana hi ha hagut a Europa eleccions a Polònia i a Suïssa. A Polònia, els bessons d’extrema dreta han perdut el poder, i d’això ens hem d’alegrar a tot Europa. Polònia havia adoptat la mateixa estratègia que va adoptar el govern d’Aznar en relació a la política exterior. En paraules de l’ex-president, preferien jugar a primera divisió que a segona, quan realment el que succeïa es què preferien ser els “wateboys” d’un “equip de primera”.La democràcia a vegades ha de lluitar amb les seves pròximes contradiccions, la posició dels bessons respecte Europa, és una d’aquestes contradiccions, eren Euroescèptics i feien tot el possible per desmuntar des de dins el procés d’unió Europea.
Pel que fa a Suïssa ens hauríem d’amoïnar. Un partit d’extrema dreta ha guanyat les eleccions en una campanya on el racisme i la xenofòbia han estat a l’ordre del dia. Els discursos populistes calen quan hi ha una societat que té por i viu un pseudo desconeixement del què significa la immigració. Si ve aquest grup social és el que té més risc d’exclusió, la major part d’immigrants, acaben sumant i aportant molts de factors positius a la convivència del país receptor. No obstant, els efectes positius no tenen el focus mediàtic que tenen els negatius, i segurament, els polítics no fan prou pedagogia sobre els grans beneficis de la immigració. Aquí, a Catalunya i a Espanya, hem d’anar en compte. A l’últim programa, “tengo una pregunta para usted”, en Duran i Lleida (dreta pura i dura) va mostrar la careta real i el posicionament d’Unió (per extensió de CIU) respecte a la immigració. De les seves paraules, com comenta en don-aire, se'n pot entendre fàcilment, que en Duran considera que la nostra cultura és millor. El discurs xenòfob comença amb aquestes tímides passes i el que acaba tenint ressò mediàtic és el fet d’anomenar a una persona per un altre nom que el propi.
Així doncs, aprenem de Polònia, tinguem els ulls sobre Suïssa, i fem pedagogia sobre els beneficis de la immigració, sinó acabarà sent “políticament correcte” fer afirmacions xenòfogues i racistes. A hores d’ara, la societat ha evolucionat massa com per a deixar-nos endur per discursos populistes i acabar fent passos enrera.
