PP o Pizarro i Populisme

Avui he vist al matí l’entrevista que ha fet en Josep Cuní al senyor Pizarro. Sí, ho reconec, sóc una mica masoquista, però que hi farem!
En la línia dura del PP, aquest senyor desborda populisme per totes bandes. Hi ha coses que puc acceptar en el joc polític, però el que no puc suportar és l’engany sistemàtic. Un home, conreat com ell en els àmbits financers, no pot utilitzar com argument a la baixada d’impostos proposta pel PP el fet què hi ha superàvit. Utilitzant la frase “el dinero, dónde mejor está es en el bolsillo del contribuyente”. Aquesta afirmació, l’invalida per exercir cap càrrega de responsabilitat. En qualsevol manual d’economista moderat (i moderació és el què pretén vendre el PP) s’explica que en temps de vaques grosses, més val que estalviïs, per quan hi hagin vaques magres. Dit en termes econòmics, en cicle d’expansió econòmica cal anar fent bossa (superàvit) per poder injectar diners, mitjançant obra pública i altres inversions, en quan el cicle sigui recessiu. I la història ens demostra, que no s’està d’expansió indefinidament.... per tant, quina por em faria que aquest senyor fos el responsable de gestionar el pressupost de l’estat. A vosaltres no us en faria?

I continuen els canvis

Seguim narrant, des del bloc, més canvis. Des d’avui he deixat de ser oficialment el Primer Secretari de les JSC Gràcia, ha agafat el relleu el company i amic, Albert Batlle. Si us haig de ser franc, sé del ben cert, que hi havia poca confiança en que un projecte de Joves, d’esquerra, catalanistes i socialistes, poguessin trobar el seu espai a Gràcia, doncs bé, la continuïtat de la feina feta, i les noves cares, són un exemple clar que denoten què els que pensaven d’aquesta manera, s’equivocaven.

Aquest temps durant el qual jo he estat el primer secretari, el valoro molt positivament, ha servit per consolidar l’agrupació i fer notar a la gent que els joves tenim coses a dir. Ara la meva feina, malgrat seguir formant part de l’executiva, estarà enfocada des d’una altra perspectiva.

No en tinc cap mena de dubte, que aquesta nova etapa que s’obre, d’un equip ple d’il·lusions, encapçala per l’Albert, millorà encara més la situació de l’agrupació. Ànims, i endavant!

Encara més canvis

Ahir a la comissió d’urbanisme del Districte, vam realitzar un canvi de sala. Vam utilitzar la sala d’actes, amb el projector, per facilitar millor la comprensió dels planejaments que es presenten.

L’experiència va ser un pèl estressant, perquè sempre que s’inicien coses d’aquestes, el senyor Murphy triga gaire a fer acte de presència. Primer, no trobàvem el punter làser per poder senyalar a les transparències. Tanmateix, la presentació que havien portat els de Bargusa avançava automàticament, i les transparències anaven amunt i avall.

Finalment vam trobar el punter, i vam facilitar les posteriors presentacions. Petits canvis com aquests, porten lligat una sèrie de millores i reptes que s’han de gestionar per tal de millorar la relació entre l’administració i el ciutadà. Francament, el que no em va convèncer gaire de la comissió d’ahir, era la llunyania física existent entre la ciutadania i nosaltres, ja que nosaltres estàvem ubicats a dalt de la tarima, i jo prefereixo estar més pròxim a la gent. De fet, ja estem treballant en aquests aspectes i d’altres per millorar el bon funcionament de les futures comissions.

Canvis, molts de canvis.

Ha passat forces dies ja des del meu últim post. Durant aquests dies hi hagut una manifestació de l'ala dreta de l'Esperit Sant (la Conferència Episcopal encapçalada pel Cardenal Rouco Varela) intentant imposar la seva veritat absoluta negant qualsevol altra. També hi hagut un debat força interessant sobre la inèrcia pròpia dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. D'aquest fet trec com a positiu que almenys en David Madí no formarà part del consell director de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals.

A nivell personal, la meva vida laboral ha fet un gir espectacular. L'experiència està sent francament positiva.

I ara toca encarar els nous reptes. Unes eleccions generals properes on Catalunya s'hi juga molt. Començarà ara l’època de pre-campanya/campanya, on es posaran sobre la taula les diferents propostes dels partits polítics. A Catalunya no tenim pas un bipartidisme com a la resta de l'Estat, no obstant, a ningú se li escapa que estem parlant de fer un Zapatero president, o un Rajoy president. Jo crec, que no hi ha cap dubte de quina és l'aposta per Catalunya... però bé, ara no és el moment de donar el tret de sortida al debat electoral.

Els propers mesos es presenten interessants, i les eleccions encara més, perquè tots els entesos coincideixen a dir que sembla ser que hi ha un empat tècnic. Veurem com acaba tot.

L’allunyament de la ciutadania i la política

Fa dies que dono voltes, com qualsevol polític demòcrata, al que s’anomena allunyament de la societat civil de la política. Curiosament, l’Àgora d’aquesta setmana tractava aquest tema.

Jo, com a espectador, veia els SMS’s. Gairebé tots, perquè ens hem d’enganyar, es queixaven de la classe política i accentuaven el fet què durant el programa seguien discutint entre ells i què moltes vegades els temes que interessaven els polítics no interessaven a la ciutadania.

Avui, m’atreveixo a fer una anàlisis, no sigueu molt durs!. Des del meu punt de vista, simplificant bastant, podríem dir que existeixen dos marcs en la que l’acció política queda recollida. Així doncs, d’una banda, tenim la política que parla de grans temes sense concretar massa els detalls i d’altra banda tenim la política que acaba concretant els detalls.

Ambdues resulten igual d’importants. La primera perquè estableix una intenció política, sovint en forma de reglament, sobre el qual poder desenvolupar l’acció local. I la segona, perquè tradueix els grans temes en aspectes concrets que acaben afectant en major o menor mesura la nostra vida diària.

Moltes vegades es menysprea l’acció local, que és aquella que resulta més pròxima a la ciutadania, la qual moltes vegades no es tractada als mitjans de comunicació més generalistes, doncs les realitats locals són molt heterogènies i la seva concreció adapta diferents formes.

Per tant, existeix una exigència per part de la ciutadania de parlar i discutir més per la concreció local. Això resulta difícil de fer als mitjans de comunicació quan els representants polítics discuteixen més aviat sobre grans temes que no pas sobre la concreció específica en l’entorn de cadascú de nosaltres. Sovint, en l’intent de fer entendre les coses s’utilitzen referents per poder fer comparatives, i es cau, massa sovint, en la discussió a base de retrets.

El meu diagnòstic és clar, l’abstracció de debats polítics fa perdre molt l’interès de la ciutadania i a més a més els representants dels partits polítics quan han d’exposar les seves posicions les contraposen amb les de l’oposició en l’intent de donar una base comparativa a la ciutadania. No obstant, aquesta contraposició, acaba sent entès com una baralla on no paren d’haver-hi retrets i on no es posen temes sobre la taula.

Crec doncs, que s’hauria de fer un esforç, per part de tots els polítics, en intentar d’alguna manera utilitzar altres elements comunicatius a l’hora d’expressar les nostres intencions polítiques, procurant dotar-les d’un element de concreció per tal d’ajudar a la comprensió i relegar la utilització de la contraposició d’idees per quan no es tinguin més recursos. Val a dir, que en clau local, a Gràcia, ja es fa així!

Opinions?

Reflexions de la setmana

No sóc de fer cites sobre els llibres que un llegeix, però m'ha agradat les reflexions d'un dels protagonistes: "cuando el abismo entre ricos y pobres es grande y en medio se refugia una especie en peligro, el esnobismo es una defensa contra el terror" trist, però cert!.

D'altra banda, aquesta setmana hem dut a terme la comissió de seguretat. La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra ens van fer una petita radiografia en termes de seguretat ciutadana que va plasmar que Gràcia segueix sent un districte força tranquil.

A més a més, aquesta setmana l'alcalde ha firmat un pacte amb el Ministeri d'Habitatge que inclou una inversió de 6,3 milions per rehabilitat habitatges a diferents districtes de Barcelona, un d'ells Gràcia. Això és una bona noticia, doncs el problema de l'habitatge és força complex i de complicada solució, no obstant, es comencen a donar passes, que si bé no són solucions estructurals, ajuden a reconduir la situació.

Carta a l'Albert

Benvolgut Albert,

Segueixo estant trist i enfadat. Avui t’hem acomiadat, però no ha estat un adéu per sempre perquè potser no hi seràs físicament però et tindrem sempre ben present.

En aquest comiat hi era tothom que hi havia de ser: gent que t’aprecia i et respecta, i no hi era qui no hi havia de ser, signe que d’alguna manera o altra també te’n vas guanyar el respecte.

Les entitats t’han retut un emotiu homenatge i han esmentat el que tots sabíem: que hauries estat un molt bon alcalde de la Vila. Tot i així, jo crec que te n’has sortit, perquè has deixat empremta en cadascun dels teus companys de l’agrupació, entre ells l'avui dia regidor Guillem i d'altres consellers, i estic convençut que treballarem per a la vila de la manera que a tu t'hauria agradat.

Penso en la gran putada, com diu la Josefina, que ens has fet. A qui trucaré ara per demanar ajut? L’última vegada que ens vam veure, vas demanar croquetes, un dels teus plats favorits, i vam parlar de tot el que significava el fet de ser conseller: saber escoltar, donar resposta, encetar iniciatives… Són els últims consells que em vas donar, i els tindré sempre presents en la meva vida política.

Albert, home de principis per davant de doctrines, persona de proximitat ni forçada ni fictícia, i vilatà que estima Gràcia i la seva gent, et tindré sempre present.

Fins sempre, amic.