La tardor

Aquesta tardor tan sobtada ha tingut conseqüències en el meu estat anímic. Segurament que de la mateixa manera que a la primavera hi ha l'anomenada astenia primaveral a la tardor en deu haver-hi una altra. En qualsevol cas, aquests moments serveixen per adonar-te del què és important i del què no i a centrar-te en allò realment rellevant. Sense cap mena de dubte, la tardor passarà i l'astenia tardorenca - nom que m'acabo d'inventar- també. I ens plantarem a l'hivern, temps de reclusió i d'estar amb els teus!
Jo per si de cas, ja vaig fent i buscarè en els meus les paraules de coratge! Quina sort que tinc de tenir-los! :)

Els mitjans

Estic fent un màster on tractem varis temes socials. Una de les assignatures reflexiona sobre la Política i la Societat de la Informació i hem començat per Lyotard i el seu concepte de postmodernisme, entenen com a tal, la pèrdua de credibilitat dels grans relats que han sostingut el funcionament del món fins a la Segona Guerra Mundial. M’ho llegia amb escepticisme, però crec que alguna part de raó té i no sé si el seu pensament ha servit per justificar l’esdevenir o bé predeia el que seria la societat del futur. En qualsevol dels casos, és força clar que estem en un període de canvi on es qüestiona tot incloent-hi el paper dels polítics.
Al meu parer, el mitjà pel qual es transmet la informació, és clau a l’hora d’entendre quina percepció acabem tenint tots de la societat, ja el mitjà modela la forma del missatge: el vas es pot veure mig buit o mig ple. Però sembla ser, i no entenc el motiu, que és vol veure sempre el got mig buit. Els mitjans no ignoren a aquest corrent de fons - potser induït, conduït o esdevingut per una pèrdua de fe generalitzada en les bondats de la humanitat - en qualsevol cas saben el que han de fer, perquè no hem d’obviar que els mitjans tradicionals són al cap i a la fi empreses que busquen treure profit econòmic.
Arribat a aquest punt, només ens resta la possibilitat que ens ofereix la xarxa a l’hora de comunicar-nos: veure el got mig ple, no significa no entendre que n’hi ha mig buit, però canvia totalment la perspectiva. La xarxa no ens força a veure el got mig ple o mig buit, el veure’m unes vegades d’una manera altres vegades d’una altra. Ara bé, la xarxa potencia també el nostre perfil més individualista i pot allunyar-nos a sentir-nos identificats sota uns mateixos ideals generalistes! La pregunta que em faig és, pot avançar una societat si no treballa en grup per un mateix objectiu?

"Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc uns altres”

Qui no recorda la frase del genial humorista nord-americà Groucho Marx ?. Com a cita és fantàstica però esdevé un problema quan deixa de ser una cita per convertir-se en el leivmotiv de qui vol el tot per el tot.

No fa gaire temps que treballo, de manera activa i conscient, per la ciutadania. Segurament això, més que la meva joventut, fa que de vegades sigui ingenu i no pugui donar crèdit a determinades accions i actituds però aquesta ingenuïtat no treu que m’entristeixi.

És evident que les coses no són mai ni blanques ni negres i entenc que les decisions polítiques, poden ser compartides o no, però és fonamental que se sostinguin sobre valors i ideologies. Per mi, els valors que represento, llibertat, igualtat i solidaritat haurien de formar part de l’ADN humà, i els defenso i trobo en ells l’alè que m’impulsa a millorar com a persona i evolucionar amb el conjunt de la societat.

D’errors, se’n poden cometre molts, no en va, som humans; ara bé, cal separar per una banda allò que pot ser un error – d’acció u omissió- i les incomoditat que algunes decisions puguin produir, del que significa intentar imposar una idea per sobre una altra.

No val fer un canvi de principis per incomoditats, perquè les incomoditats, no se’ns oblidi, mai poden buidar els continguts ideològics. Sobre els continguts de les ideologies es fonamenten els projectes polítics i és la societat, amb la seva complexitat, la que opta per uns o pels altres.

S’ha trigat molt – be que ho sabeu – a aconseguir una llibertat que ens permeti contrastar i elegir entre opinions; la llibertat és això, l’art de la política és això, poder fer una elecció i permetre que cadascú pugui defensar la seva idea. No es pot tenir un principi per a cada ocasió. No es pot fer com els crancs si volem que la societat progressi en llibertat, justícia i solidaritat.

Jo, ho tinc molt clar, no podem buidar els continguts ideològics de les accions polítiques, perquè fen-t’ho fem perdre tot el sentit a la nostra tasca i estimo massa la política i la meva ideologia com per a fer-ne un mal ús. Arribat a tal punt entendria que alguna cosa no funciona.

A dia d’avui, us puc ben dir, que en aquest sentit, tinc la consciència ben tranquil•la.

Jo votaré el PSC

Fa dies que dono voltes a com fer una entrada que expliquis els motius els quals jo donaré el meu vot al PSC, i finalment crec que he trobat la manera d'explicar-ho:



i quins són els teus motius per votar PSC?

El futur de les dones

Avui, us deixo un enllaç per a la reflexió. Està escrit per la Gemma Lienas, i explica la seva consternació i la seva reflexió pel que va ser la fotografia amb la que diaris, suposadament seriosos, obrien en portada la setmana pasada!
El futur de les dones.

Berlín, dues ciutats en una!

Aprofitant els dies de penitència que suposen la setmana Santa, jo he anat a visitar a Berlin. Una ciutat plena de contrastos, on malgrat que hagin passat gairebé 20 anys de la caiguda del mur, encara es pot veure quina part era a l’Est i quina a l’Oest. Crec que és una ciutat re inventada a si mateixa, i no és que sigui espectacular, però la visita m’ha deixat un bon gust de boca! Emulant el gran Don-aire, m’he proposat escriure un decàleg amb els motius pels quals jo crec que s'ha visitar Berlin.
1) Els contrastos entre sistemes són perceptibles en el seu urbanisme malgrat que hi ha un mateix fil conductor: grans edificis, enormes avingudes i edificis derruïts que han estat mantinguts recordant a tothom, inclús al Berlinesos, les conseqüències de la guerra.
2) La grandiositat de les seves avingudes i dels seus edificis fan perdre tota perspectiva i capacitat de valorar les distàncies. En compte, un “això està aquí al costat!” significa mitja hora de recorregut...
3) Des de dalt de la torre de comunicacions a Alexanderplatz, es pot veure una vista magnifica de tota ciutat. Una construcció enorme, amb certs aires de prepotència, fent bona aquella frase de “jo la tinc mes grossa!”, la torre, és clar!.
4) La ciutat té uns preus molt populars (tot i l’IVA del 19% promogut per la Merkel!). És impactant veure que tot resulta molt més econòmic que a Barcelona i inevitable recordar que quan eres petit tothom deia que Alemanya era molt cara....
5) Impactant veure que alguns tubs d'aigua no estan soterrats! Aquest estan elevats, creuant carrers i entrant als edificis! No en tinc ni el més mínim coneixement de quina és la causa per la que no es soterren els tubs. Sort que amb el pla ZP a Gràcia soterrarem gran part de les línies aèries que encara manquen, no em vull imaginar que passaria si aquí tinguéssim els tubs d'aigua per soterrar!
6) El Check Point Charly en mig del carrer, et fa imaginar que complicat hauria de ser viure en el Berlin del mur.
7) Es pot constatar que, els alemanys a Berlin beuen pel carrer, el que ja no sé es si després orinen per les places...
8) Aquest és l’últim any on a l’Alten Museum es pot veure el bust de Nefertiti. Val a dir, que “ NO me l’imaxinava més gran!”.
9) Impressiona el monument a les víctimes de l’holocaust, a prop de la porta de Brandenburg, 2500 blocs freds i grisos. No em vaig fer cap foto.
10) Unter den Linden, vol dir sota els til·lers, jo feia una altra traducció! L’avinguda es porta d’entrada a la majoria dels museus i acaba a la porta de Brandenburg. Al carrer hi ha una marca que recorda on era el mur, restes del qual es poden veure a Postdammer platz, un gran espai empresarial, ves tu per on!

La JSC estrena executiva

Reconec que la constància en l'actualització del meu blog deixa força que desitjar. Estic pensant com organitzar-me per poder arribar a tots aquells llocs on m'agradaria arribar, segurament me n’acabaré sortint.
No volia però, deixar passar l'oportunitat de parlar del 13è Congrés de les JSC que es va celebrar aquest cap de setmana a Viladecans. Aquest congrés serà el meu últim congrés nacional a les JSC, i haig de dir que em vaig retirant plenament satisfet. Segurament que el temps acabarà sent més objectiu del que puc ser jo, però crec que aquest congrés marcarà un canvi d'etapa. Jo vaig entrar tard a joventuts, però no he vist mai un congrés tan ben portat com aquest, i moltes persones en són corresponsables, en Javi, l'Aroa, l'Arantxa, en David, la Martina ...
Aquest congrés, ha proclamat com a primer secretari en Javi López. No crec que pugui dir molt més del Javi d'allò que ja n'ha dit la Jordina.

Jo he tingut el plaer de poder treballar amb en Javi colze a colze a l'executiva de Federació de Barcelona, i el seu caràcter, el seu compromís, la capacitat dialèctica, les seves conviccions amb els valors socialistes, el fan una persona molt capaç per liderar aquest projecte!.
Crec que les JSC milloraran en molts aspectes durant els propers 3 anys!. Que les vostres noves responsabilitats no us canviïn, i endavant amb el projecte!!!