Mercè Sala

Gràcia, i els socialistes graciencs, tornem a estar de dol. Aquesta matinada, l'ex-regidora del districte Mercè Sala, ens ha deixat.
Personalment, no coneixia en profunditat la Mercè, però sempre em va semblar una persona batalladora i perseverant en la consecució dels seus objetius.
M'agradava escoltar les seves opions, ja fos sobre política general o sobre Renfe.
És una llástima que persones que tenen tant per aportar a la societat i al socialisme marxin tan aviat!

Bon Sant Jordi

Berlusconi,Veltroni?

Per si algun lector no ho sabia, jo també sóc Italià. No he fet mai un seguiment exhaustiu de la política italiana. Sempre l'he contemplat des de la llunyania i he tingut la sensació que la barrera que separa la política de la religió és molt difusa. A Itàlia, l'església, és un simbol nacional, per tant, no és extrany que certes opcions polítiques siguin millor vistes a priori.

En qualsevol cas, a hores d'ara tot sembla indicar que en Berlusconi s'ha sortit amb la seva i a Itàlia tornarà a governar la dreta. Aquest no és pas un cas aïllat a Europa, a França tenim en Sarcozy, a Alemanya la Merkel i ja veurem que acaba passant al Regne Unit.

Demogràficament a Itàlia, tal i com a Espanya, França o Alemanya, la classe mitja-treballadora és la més nombrosa. Per tant, esdevé cavall de batalla a l'hora de guanyar unes eleccions, el seu vot, decanta la balança. Com pot ser doncs, que acabin decatant-se cap a una opció que va en contra dels seus propis interessos?. Us recomano fermament el llibre “No pienses en un Elefante”, on l'expert lingüista Lakoff, ens explica com la dreta ha sigut capaç d'utilitzar el lleguatge per tal de comunicar el seus valors associant-los a estructures mentals que tots, en diferent grau, portem a dins. És a dir, el discurs de la dreta, triomfa, malgrat les polítiques en contra dels interesos de la gran part de la societat que s'acaben duent a terme, o és beneficiós per la classe mitja-treballadora baixar l'impost sobre societats i augmentar l'IVA com va fer l'Angela Merkel?.

En qualsevol cas, em pregunto, quan l'esquerra europea, incloent-hi l'espanyola, serà capaç de sortir de l'estat letàrgic en el que es troba i elaborar un discurs entenedor sense caure en la trampa de sortir a la defensiva cada vegada que la dreta es pronuncia des dels seus valors. Cal un periode de reflexió, i no en tinc cap dubte que hi serà, esperem però, que no es produeixi quan s'hagin perdut pel camí gran part de les conquestes socials assolides en el segle XX.

Inaguració del CAT

Aquest dissabte, hem inagurat el Centre Artesà Tradicionarius. El CAT fa molts anys que treballa per la difusió de la Cultura Catalana i la seva projecció internacional.

Tafanejant per la Web aquest cap de setmana, m'he trobat amb la pàgina WEB de l'AlgheroTV - Catalan WEB TV. M’ha sorprès gratament veure que localment, es fan informatius en català a l'Alguer.

Certament, la cultura catala no té fronteres, i és necessari iniciatives com les que es duen a terme en el CAT per fer una difusió prou àmplia i situar en el panorama internacional la nostra gran cultura!.

EL CAT fa front als propers anys amb un equipament de luxe, que ha estat pensant en les necessitats futures i equipat amb les tecnologies més modernes. Cal agrair, com molt bé va esmentar el Regidor, Guillem Espriu, la complicitat i les ganes de treballar de manera constructiva dels responsables actuals del Tradicionarius i de la resta de les colles de cultura de Gràcia.

Benvingut doncs al nou CAT i per molts anys!

Nova caserna de la Guàrdia Urbana

S’ha inaugurat la nova caserna de la Guàrdia Urbana a l’avinguda de Vallcarca, al costat de la seu dels Mossos d'Esquadra.
Des del punt de vista de seguretat tenir ambdós cossos policials a tocar, és una gran avantatge que no poden tenir tots els districtes. A més a més, a la zona de Vallcarca hi anirà una escola que acabarà de completar l’espai públic.
El mateix dia de la inauguració vaig estar parlant amb diferents entitats/associacions, una d’elles em va comentar que tenien una reunió amb el cap de la guàrdia urbana un dia entre setmana a les nou del vespre. Cal remarcar la gran tasca que fan els cossos de seguretat anant més enllà del què és pròpiament la seva feina, acollint als veïns, anant a reunions a hores fora dels horaris laborals i establint un lligam i una complicitat continua amb la societat gracienca. No és pas cap casualitat, que Gràcia sigui de llarg el districte més segur de Barcelona.

Enhorabona a tothom!

Perdre batalles

Hi ha moments en els que un perd batalles (no necessàriament polítiques!!, la meva vida no és només política!!). Jo n'he perdut una, però em quedo amb tots els bons moments anteriors.
Ara, cal aceptar que una retirada no ha de perquè ser negativa, i des del meu retir, analitzaré els perquès!
Després d'una batalla, en ve una altra i lluny de tenir un caràcter beliciós procuraré sempre mantenir-me a primera línia. Un brindis pels bons moments, un llibre en temps de reflexió.

Plaça de la Vila de Gràcia

La forta identitat gracienca i la activitat intensa de les nostres entitats fa que sovint sorgeixin iniciatives per canviar noms de carrers del Districte. El que està a debat popular ara per ara és el de la Plaça Rius i Taulet, més coneguda com a plaça de la vila, encara que si us haig de ser franc a casa sempre li hem dit la plaça del rellotge.
La iniciativa, va sorgir del nostre estimat malaguanyt company Albert Mussons, lider indiscutible de l'independentisme gracienc.
Per tant, des del meu punt de vista, per les diferents justificacions que hi ha, i com a petit homenatge a l'Albert, em sumo a la proposta de canviar-li el nom a Plaça de la Vila de Gràcia, ara caldrà veure que és el que dieun els graciencs! :)