De tots és ben conegut que el mercat financer s'ha colapsat. Fruït d'aquest colapse,els indicadors macroeconòmics no són els que eren fa uns anys. A més a més, els bancs d’inversió sobretots estrangers, comencen a fer fallida. A tot aquest desgavell, provocat sense cap mena de dubte per la poca regulació sobre els mercats financers, el govern respon amb mesures clares i orientades a recuperar la confiança. A diferència dels EEUU, el govern proposa donar liquidessa al sistema, adquirint deute solvent i sabent que la injecció de diners és recuperarà en la seva totalitat. A més, malgrat les pressions que arriben de moltes bandes, l’aposta en benestar social és clara i no es fa cap pas enrera.
Aquesta crisis hauria de donar peu a reformar les institucions supranacionals, otorgant-lis un paper vertabrador en un mòn que fins ara ha estat globalitzat econòmicament però no pas socialment. Diuen que dels errors se n’apren, de res haurà servit aquesta crisis, si la reforma no es duu a terme o si de fer-se aquesta no es postula des d’uns valors clarament socials.
La regularització, en la seva justa mesura, és necessaria. Segurament, la situació actual no seria la que és si Wall Street hagués estat subjecte a mesures de control, ja que la teoria de la ma invisible de l’Adam Smith ha demostrat dues vegades la seva invalidesa, una al crack del 29, i l’altra aquests dies. Esperem pel bé de tots, que no haguem de tornar a demostrar una tercera vegada l'invalidesa dels postulats de l'Adan Smith.
