El futur de les dones

Avui, us deixo un enllaç per a la reflexió. Està escrit per la Gemma Lienas, i explica la seva consternació i la seva reflexió pel que va ser la fotografia amb la que diaris, suposadament seriosos, obrien en portada la setmana pasada!
El futur de les dones.

Berlín, dues ciutats en una!

Aprofitant els dies de penitència que suposen la setmana Santa, jo he anat a visitar a Berlin. Una ciutat plena de contrastos, on malgrat que hagin passat gairebé 20 anys de la caiguda del mur, encara es pot veure quina part era a l’Est i quina a l’Oest. Crec que és una ciutat re inventada a si mateixa, i no és que sigui espectacular, però la visita m’ha deixat un bon gust de boca! Emulant el gran Don-aire, m’he proposat escriure un decàleg amb els motius pels quals jo crec que s'ha visitar Berlin.
1) Els contrastos entre sistemes són perceptibles en el seu urbanisme malgrat que hi ha un mateix fil conductor: grans edificis, enormes avingudes i edificis derruïts que han estat mantinguts recordant a tothom, inclús al Berlinesos, les conseqüències de la guerra.
2) La grandiositat de les seves avingudes i dels seus edificis fan perdre tota perspectiva i capacitat de valorar les distàncies. En compte, un “això està aquí al costat!” significa mitja hora de recorregut...
3) Des de dalt de la torre de comunicacions a Alexanderplatz, es pot veure una vista magnifica de tota ciutat. Una construcció enorme, amb certs aires de prepotència, fent bona aquella frase de “jo la tinc mes grossa!”, la torre, és clar!.
4) La ciutat té uns preus molt populars (tot i l’IVA del 19% promogut per la Merkel!). És impactant veure que tot resulta molt més econòmic que a Barcelona i inevitable recordar que quan eres petit tothom deia que Alemanya era molt cara....
5) Impactant veure que alguns tubs d'aigua no estan soterrats! Aquest estan elevats, creuant carrers i entrant als edificis! No en tinc ni el més mínim coneixement de quina és la causa per la que no es soterren els tubs. Sort que amb el pla ZP a Gràcia soterrarem gran part de les línies aèries que encara manquen, no em vull imaginar que passaria si aquí tinguéssim els tubs d'aigua per soterrar!
6) El Check Point Charly en mig del carrer, et fa imaginar que complicat hauria de ser viure en el Berlin del mur.
7) Es pot constatar que, els alemanys a Berlin beuen pel carrer, el que ja no sé es si després orinen per les places...
8) Aquest és l’últim any on a l’Alten Museum es pot veure el bust de Nefertiti. Val a dir, que “ NO me l’imaxinava més gran!”.
9) Impressiona el monument a les víctimes de l’holocaust, a prop de la porta de Brandenburg, 2500 blocs freds i grisos. No em vaig fer cap foto.
10) Unter den Linden, vol dir sota els til·lers, jo feia una altra traducció! L’avinguda es porta d’entrada a la majoria dels museus i acaba a la porta de Brandenburg. Al carrer hi ha una marca que recorda on era el mur, restes del qual es poden veure a Postdammer platz, un gran espai empresarial, ves tu per on!

La JSC estrena executiva

Reconec que la constància en l'actualització del meu blog deixa força que desitjar. Estic pensant com organitzar-me per poder arribar a tots aquells llocs on m'agradaria arribar, segurament me n’acabaré sortint.
No volia però, deixar passar l'oportunitat de parlar del 13è Congrés de les JSC que es va celebrar aquest cap de setmana a Viladecans. Aquest congrés serà el meu últim congrés nacional a les JSC, i haig de dir que em vaig retirant plenament satisfet. Segurament que el temps acabarà sent més objectiu del que puc ser jo, però crec que aquest congrés marcarà un canvi d'etapa. Jo vaig entrar tard a joventuts, però no he vist mai un congrés tan ben portat com aquest, i moltes persones en són corresponsables, en Javi, l'Aroa, l'Arantxa, en David, la Martina ...
Aquest congrés, ha proclamat com a primer secretari en Javi López. No crec que pugui dir molt més del Javi d'allò que ja n'ha dit la Jordina.

Jo he tingut el plaer de poder treballar amb en Javi colze a colze a l'executiva de Federació de Barcelona, i el seu caràcter, el seu compromís, la capacitat dialèctica, les seves conviccions amb els valors socialistes, el fan una persona molt capaç per liderar aquest projecte!.
Crec que les JSC milloraran en molts aspectes durant els propers 3 anys!. Que les vostres noves responsabilitats no us canviïn, i endavant amb el projecte!!!

Gràcia tindrà una nova escola pública.

El dimarts passat es va fer públic al plenari, i avui s'ha fet públic al consell de barri de la Vila de Gràcia, finalment, després de molts anys de reinvindicació per part de les associacions de pares i mares així com de la tenaçitat de l'ajuntament de barcelona, Gràcia tindrà una nova escola pública!!
Enhorabona a tots i a totes. Per celebrar-ho uns adjunto un mapa del google streets així podreu veure on es farà la futura escola!

Ver mapa más grande

Tots junts podem!

i tant que podem!!!

Temps de canvi

De tots és ben conegut que el mercat financer s'ha colapsat. Fruït d'aquest colapse,els indicadors macroeconòmics no són els que eren fa uns anys. A més a més, els bancs d’inversió sobretots estrangers, comencen a fer fallida. A tot aquest desgavell, provocat sense cap mena de dubte per la poca regulació sobre els mercats financers, el govern respon amb mesures clares i orientades a recuperar la confiança. A diferència dels EEUU, el govern proposa donar liquidessa al sistema, adquirint deute solvent i sabent que la injecció de diners és recuperarà en la seva totalitat. A més, malgrat les pressions que arriben de moltes bandes, l’aposta en benestar social és clara i no es fa cap pas enrera.

Aquesta crisis hauria de donar peu a reformar les institucions supranacionals, otorgant-lis un paper vertabrador en un mòn que fins ara ha estat globalitzat econòmicament però no pas socialment. Diuen que dels errors se n’apren, de res haurà servit aquesta crisis, si la reforma no es duu a terme o si de fer-se aquesta no es postula des d’uns valors clarament socials.

La regularització, en la seva justa mesura, és necessaria. Segurament, la situació actual no seria la que és si Wall Street hagués estat subjecte a mesures de control, ja que la teoria de la ma invisible de l’Adam Smith ha demostrat dues vegades la seva invalidesa, una al crack del 29, i l’altra aquests dies. Esperem pel bé de tots, que no haguem de tornar a demostrar una tercera vegada l'invalidesa dels postulats de l'Adan Smith.

Acte de les JSC Gràcia i Congrès.

No tinc el temps que m’agradaria tenir per poder actualitzar el blog més sovint. Crec que és una eina de comunicació molt bona, ja que arribes a molta gent, inclús molta que ni t’arribes a imaginar.
El fet, és que han passat moltes coses aquests darrers dies. Les JSC van fer l’acte d’immigració, educació i igualtat d’oportunitats. S’ha d’agrair la feina de la Nuria Galdón i de l’Anna Teruel que van venir a explicar-nos com funcionen les aules d’acollida i quines són les politiques d’immigració que es duen a terme en l’àmbit educatiu. Com sempre, parlem de politiques transversals, és a dir, que no es centrin en un sol àmbit.

Tanmateix, el cap de setmana passat es va fer l’onzè congrés del PSC. Ha estat el meu primer congrés, i certament, con molts mitjans ja han publicat, va ser un congrés tranquil. Eufòria total i absoluta per tenir un president del partit gracienc, per l'entrada de la Laia Bonet a l'executiva i la continuitat de l'Antoni Castells.

Crec que el PSC ha aconseguit sumar les diferents sensibilitats dins del socialisme català d’una forma sublim. A la meva comissió es va discutir l’esmena del grup parlamentari propi, i després del debat es va arribar al consens de donar a l’executiva la capacitat d’articular la forma que es mostri més eficient. Com va dir el Primer Secretari, no s’ha de medir la capacitat d’acció del PSC sobre el govern estatal en funció del nombre de problemes que es generin. Les friccions només quan siguin necessàries!

El Primer Secretari, va fer un discurs a la cloenda que va fer aixecar més d'una vegada l'auditori. Ha sigut el discurs que més m'ha agradat de tots els que ha fet en Montilla, va deixar clar que pels socialistes catalans Catalunya va primer i que les primeres notes del finançament no ens han agradat. I és que tinc la sensació que alguna cosa important ha començat a nèixer fruit d'aquest congrès, sinó, temps al temps!