Qui no recorda la frase del genial humorista nord-americà Groucho Marx ?. Com a cita és fantàstica però esdevé un problema quan deixa de ser una cita per convertir-se en el leivmotiv de qui vol el tot per el tot.
No fa gaire temps que treballo, de manera activa i conscient, per la ciutadania. Segurament això, més que la meva joventut, fa que de vegades sigui ingenu i no pugui donar crèdit a determinades accions i actituds però aquesta ingenuïtat no treu que m’entristeixi.
És evident que les coses no són mai ni blanques ni negres i entenc que les decisions polítiques, poden ser compartides o no, però és fonamental que se sostinguin sobre valors i ideologies. Per mi, els valors que represento, llibertat, igualtat i solidaritat haurien de formar part de l’ADN humà, i els defenso i trobo en ells l’alè que m’impulsa a millorar com a persona i evolucionar amb el conjunt de la societat.
D’errors, se’n poden cometre molts, no en va, som humans; ara bé, cal separar per una banda allò que pot ser un error – d’acció u omissió- i les incomoditat que algunes decisions puguin produir, del que significa intentar imposar una idea per sobre una altra.
No val fer un canvi de principis per incomoditats, perquè les incomoditats, no se’ns oblidi, mai poden buidar els continguts ideològics. Sobre els continguts de les ideologies es fonamenten els projectes polítics i és la societat, amb la seva complexitat, la que opta per uns o pels altres.
S’ha trigat molt – be que ho sabeu – a aconseguir una llibertat que ens permeti contrastar i elegir entre opinions; la llibertat és això, l’art de la política és això, poder fer una elecció i permetre que cadascú pugui defensar la seva idea. No es pot tenir un principi per a cada ocasió. No es pot fer com els crancs si volem que la societat progressi en llibertat, justícia i solidaritat.
Jo, ho tinc molt clar, no podem buidar els continguts ideològics de les accions polítiques, perquè fen-t’ho fem perdre tot el sentit a la nostra tasca i estimo massa la política i la meva ideologia com per a fer-ne un mal ús. Arribat a tal punt entendria que alguna cosa no funciona.
A dia d’avui, us puc ben dir, que en aquest sentit, tinc la consciència ben tranquil•la.
