Valors, aptituds i idees.

Formo part d’una associació d’ex-alumnes d’enginyeria que vam tenir la gran sort de poder voltar pel món i treballar a l’estranger. Gràcies a això, aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’anar a sopar amb l’expresident Pujol. Vaig poder constatar, que malgrat la gran distància ideològica que hi ha entre alguns dels seus plantejaments i els meus, el President Pujol és als seus 77 anys una persona activa i amb la ment desperta.

El sopar centrava el tema en la deslocalització industrial. Pel President Pujol, la indústria tradicional ha de mantenir una aportació clara al PIB. Al meu entendre, no ho podrà pas fer si no en modernitza una part i es pren en serio les inversions en R+D (això ho va obviar). Com qualsevol sopar-debat, el tema va evolucionar cap a altres àrees: idioma, transició...

Un dels millors moments del sopar va ser quan va explicar-nos quins són els elements personals bàsics sobre els quals un s’ha de centrar a l’hora de tirar endavant un projecte. “Valors, aptituds i idees” va dir. Hi estic plenament d’acord. Un nou projecte només es pot tirar endavant si es tenen presents una sèrie de valors, tanmateix això ha d'anar acompanyat de les aptituds necessàries i poca cosa pots tirar endevant si no tens noves idees.

Creieu que el President Pujol haurà tingut aquesta conversa amb alguns dels dirigents de Convergència? El que està clar, es que si la hi ha tingut, no l’han escoltat.

Estem fent molt malament les coses.

Sense comentaris: http://www.20minutos.es/noticia/251327/0/salario/baja/decada/

Ja n’hi ha prou!

Fortuït, o no, el descarrilament de l’Euromed al Prat, ha tornat a posar a primera pàgina de l’actualitat el desgavell desbordant de RENFE.
Un accident, és això, un accident, no hi ha una intencionalitat, i els efectes són immesurables. No obstant, no pot ser que un accident desbordi de la manera que ha desbordat el ja precari tràfic de rodalies.

Sortosament, no sóc usuari habitual de RENFE, però conec força gent que sí que ho és. Companys de feina, que gràcies a les bones formes de la meva empresa, no es veuen obligats a recuperar de manera imminent les hores perdudes provocades pels retards constants de RENFE.

Entenc que el traspàs de la gestió de rodalies a la Generalitat, no significarà un canvi immediat, però ara hem de ser capaços d’assumir des de la primera línia el merder de RENFE, i ho hem de fer per moltíssims motius.

Primer, per complir el compromís amb la ciutadania de desplegament ràpid de l’estatut. Segon, perquè si volem un model racional de mobilitat a la ciutat, cal unes línies de rodalies com Déu mana. Tercer, perquè si entenem que el problema de l’habitatge és d’abast metropolità i no únicament urbà, cada cop hi haurà més usuaris de les línies de rodalies. Quart, perquè hem de deixar de ser d’una punyetera vegada una ciutat provinciana pel que a nivell d’infrastructures es refereix. Ens estan avisant els empresaris, Foment del treball, ens explica què és el que creuen necessari per fer més competitiva la ciutat, i se’ls ha de parar atenció, perquè una ciutat socialment justa, ha de créixer econòmicament.

Per tant, com més aviat comencem a assumir la problemàtica de RENFE, més aviat podrem donar-hi solucions! Ja n’hi ha prou!

I els flamants nous consellers del PSC seran...

Sé que molts estàveu esperant saber que ha passat a l’assemblea d’avui, sé que estàveu pendents de llegir quins seran els consellers de districte per part del PSC de Gràcia. (Només per l’expectació que vaig crear amb l’anterior post, puc entendre les 20 i pico visites que he rebut des de que vaig deixar l’intriga al cos de tots vosaltres).
Sense més dilacions, els flamants consellers del districte de Gràcia pel PSC seran: Josep Antón Vinyals, Maria Cinta Llassat, Alícia Fernández (contertúlia de radio Gràcia entre d’altres coses) i en Xavier Barberà (ex-contertuli de ràdio Gràcia). Faran una molt bona feina, n’estic ben segur.

No obstant, que a ningú se li escapi el fet de que el millor conseller que ha tingut i tindrà mai Gràcia, s’aparta de la primera fila política. L’Albert Musons, conseller de districte durant 10 anys, ha decidit no presentar-se com a conseller per donar pas a una nova generació. A mi, em dol l’ànima. L’Albert va ser la primera persona que em va començar a involucrar amb totes les activitats que muntem des de l’agrupació de Gràcia. L’Albert és una ma estesa, i té unes dots creatives que surten de límits a l’hora de buscar qualsevol excusa per dinamitzar la vida associativa del Districte. Aquest súper conseller ha aportat a la vida política de gràcia proximitat i un toc de rebel·lia típica d’un esperit jove. A mi, m’agradaria que els nous consellers prenguessin nota d’una manera de fer política que al meu parer és la correcta: els principis per davant de doctrines, proximitat ni forçada ni fictícia, i un profund amor per Gràcia i per la seva gent.

Gràcies Albert, per la teva tasca duta al districte. La societat gracienca sap de la teva vàlua, i no la deixarà perdre pas... com ja t’he dit alguna vegada, em sembla que et queden encara molts caps de setmana sense descans!!

Flamants nous consellers, ara només toca posar-se mans a la feina: endavant i bona feina!

Ja tenim regidor i alcalde.

Bé, ja tenim regidor i alcalde. En Jordi Hereu a la casa gran, en Guillem Espriu a la regidoria de Gràcia. Estic plenament convençut que en Guillem sorprendrà. Bona part de les entitats del districte ja el coneixen i saben del seu bon tarannà, però allà on en Ricard Martínez no va arribar, ell hi arribarà. En Guillem, arribarà a totes i tots. En Guillem, serà l’alcalde de Gràcia, però sense arrogància.

D’altra banda, l’equip de consellers encara no ha estat triat. El dia 20, tindrem l’assemblea on triarem els consellers... serà aquesta la última legislatura on tots els consellers es triïn a les assemblees d’agrupacions? M’agradaria dir que sí amb total seguretat, però no m’atreveixo. Qui seran els consellers? Bé, per això us haureu d’esperar a que siguin aprovats per l’assemblea.

Alcalde, regidor, ara toca posar-se mans a la feina. Enhorabona i bona feina!

El gran engany consentit per la DGT.

Ja fa 10 anyets que hom va treure’s el carnet de conduir. Recordo que en el seu moment el certificat d’aptituds que vaig haver de passar, i sobretot pagar, em va semblar que era absurd i que tenia un preu abusiu.

Deu anys més tard, el “menda lerenda” ha de renovar-se el carnet de conduir. Consulto la DGT i veig que només hi ha uns “selectes” establiments on es pot demanar el certificat que acredita que no estic malament del cap, que sento perfectament bé, que veig terriblement bé i, sobretot, que ja he acoquinat els 50 “euracos” que tal intensa revisió mèdica d’aptituds costa.

Feia temps que no em sentia tan insultat. Gràcies a Déu, no he viscut pas els anys on anar a la policia a denunciar alguna injustícia podia resultar en una nit a la garjola o una pallissa o un sentiment immens de frustració. Crec que avui he patit aquest sentiment de frustració, si vull renovar-me el carnet o pago o no mamo, i tot això passa amb el beneplàcit de la DGT, que tria el seus centres col·laboradors ( col·laborar a omplir les arques de no se sap bé qui ni ben bé el perquè). A més a més, la tramitació de la renovació ha de passar tota per Madrid: benvingut a la descentralització.

Des d’aquesta pàgina, amb l’ànim de compartir aquesta frustració, convido al govern a que revisi el funcionament de la DGT: l’anacronisme més clar que em recorda massa la manera de fer de l’administració del temps que li va tocar viure a la meva àvia.