PP o Pizarro i Populisme

Avui he vist al matí l’entrevista que ha fet en Josep Cuní al senyor Pizarro. Sí, ho reconec, sóc una mica masoquista, però que hi farem!
En la línia dura del PP, aquest senyor desborda populisme per totes bandes. Hi ha coses que puc acceptar en el joc polític, però el que no puc suportar és l’engany sistemàtic. Un home, conreat com ell en els àmbits financers, no pot utilitzar com argument a la baixada d’impostos proposta pel PP el fet què hi ha superàvit. Utilitzant la frase “el dinero, dónde mejor está es en el bolsillo del contribuyente”. Aquesta afirmació, l’invalida per exercir cap càrrega de responsabilitat. En qualsevol manual d’economista moderat (i moderació és el què pretén vendre el PP) s’explica que en temps de vaques grosses, més val que estalviïs, per quan hi hagin vaques magres. Dit en termes econòmics, en cicle d’expansió econòmica cal anar fent bossa (superàvit) per poder injectar diners, mitjançant obra pública i altres inversions, en quan el cicle sigui recessiu. I la història ens demostra, que no s’està d’expansió indefinidament.... per tant, quina por em faria que aquest senyor fos el responsable de gestionar el pressupost de l’estat. A vosaltres no us en faria?

I continuen els canvis

Seguim narrant, des del bloc, més canvis. Des d’avui he deixat de ser oficialment el Primer Secretari de les JSC Gràcia, ha agafat el relleu el company i amic, Albert Batlle. Si us haig de ser franc, sé del ben cert, que hi havia poca confiança en que un projecte de Joves, d’esquerra, catalanistes i socialistes, poguessin trobar el seu espai a Gràcia, doncs bé, la continuïtat de la feina feta, i les noves cares, són un exemple clar que denoten què els que pensaven d’aquesta manera, s’equivocaven.

Aquest temps durant el qual jo he estat el primer secretari, el valoro molt positivament, ha servit per consolidar l’agrupació i fer notar a la gent que els joves tenim coses a dir. Ara la meva feina, malgrat seguir formant part de l’executiva, estarà enfocada des d’una altra perspectiva.

No en tinc cap mena de dubte, que aquesta nova etapa que s’obre, d’un equip ple d’il·lusions, encapçala per l’Albert, millorà encara més la situació de l’agrupació. Ànims, i endavant!

Encara més canvis

Ahir a la comissió d’urbanisme del Districte, vam realitzar un canvi de sala. Vam utilitzar la sala d’actes, amb el projector, per facilitar millor la comprensió dels planejaments que es presenten.

L’experiència va ser un pèl estressant, perquè sempre que s’inicien coses d’aquestes, el senyor Murphy triga gaire a fer acte de presència. Primer, no trobàvem el punter làser per poder senyalar a les transparències. Tanmateix, la presentació que havien portat els de Bargusa avançava automàticament, i les transparències anaven amunt i avall.

Finalment vam trobar el punter, i vam facilitar les posteriors presentacions. Petits canvis com aquests, porten lligat una sèrie de millores i reptes que s’han de gestionar per tal de millorar la relació entre l’administració i el ciutadà. Francament, el que no em va convèncer gaire de la comissió d’ahir, era la llunyania física existent entre la ciutadania i nosaltres, ja que nosaltres estàvem ubicats a dalt de la tarima, i jo prefereixo estar més pròxim a la gent. De fet, ja estem treballant en aquests aspectes i d’altres per millorar el bon funcionament de les futures comissions.

Canvis, molts de canvis.

Ha passat forces dies ja des del meu últim post. Durant aquests dies hi hagut una manifestació de l'ala dreta de l'Esperit Sant (la Conferència Episcopal encapçalada pel Cardenal Rouco Varela) intentant imposar la seva veritat absoluta negant qualsevol altra. També hi hagut un debat força interessant sobre la inèrcia pròpia dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. D'aquest fet trec com a positiu que almenys en David Madí no formarà part del consell director de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals.

A nivell personal, la meva vida laboral ha fet un gir espectacular. L'experiència està sent francament positiva.

I ara toca encarar els nous reptes. Unes eleccions generals properes on Catalunya s'hi juga molt. Començarà ara l’època de pre-campanya/campanya, on es posaran sobre la taula les diferents propostes dels partits polítics. A Catalunya no tenim pas un bipartidisme com a la resta de l'Estat, no obstant, a ningú se li escapa que estem parlant de fer un Zapatero president, o un Rajoy president. Jo crec, que no hi ha cap dubte de quina és l'aposta per Catalunya... però bé, ara no és el moment de donar el tret de sortida al debat electoral.

Els propers mesos es presenten interessants, i les eleccions encara més, perquè tots els entesos coincideixen a dir que sembla ser que hi ha un empat tècnic. Veurem com acaba tot.