Ha passat forces dies ja des del meu últim post. Durant aquests dies hi hagut una manifestació de l'ala dreta de l'Esperit Sant (la Conferència Episcopal encapçalada pel Cardenal Rouco Varela) intentant imposar la seva veritat absoluta negant qualsevol altra. També hi hagut un debat força interessant sobre la inèrcia pròpia dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. D'aquest fet trec com a positiu que almenys en David Madí no formarà part del consell director de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals.
A nivell personal, la meva vida laboral ha fet un gir espectacular. L'experiència està sent francament positiva.
I ara toca encarar els nous reptes. Unes eleccions generals properes on Catalunya s'hi juga molt. Començarà ara l’època de pre-campanya/campanya, on es posaran sobre la taula les diferents propostes dels partits polítics. A Catalunya no tenim pas un bipartidisme com a la resta de l'Estat, no obstant, a ningú se li escapa que estem parlant de fer un Zapatero president, o un Rajoy president. Jo crec, que no hi ha cap dubte de quina és l'aposta per Catalunya... però bé, ara no és el moment de donar el tret de sortida al debat electoral.
Els propers mesos es presenten interessants, i les eleccions encara més, perquè tots els entesos coincideixen a dir que sembla ser que hi ha un empat tècnic. Veurem com acaba tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario