miércoles, 14 de noviembre de 2007

L’allunyament de la ciutadania i la política

Fa dies que dono voltes, com qualsevol polític demòcrata, al que s’anomena allunyament de la societat civil de la política. Curiosament, l’Àgora d’aquesta setmana tractava aquest tema.

Jo, com a espectador, veia els SMS’s. Gairebé tots, perquè ens hem d’enganyar, es queixaven de la classe política i accentuaven el fet què durant el programa seguien discutint entre ells i què moltes vegades els temes que interessaven els polítics no interessaven a la ciutadania.

Avui, m’atreveixo a fer una anàlisis, no sigueu molt durs!. Des del meu punt de vista, simplificant bastant, podríem dir que existeixen dos marcs en la que l’acció política queda recollida. Així doncs, d’una banda, tenim la política que parla de grans temes sense concretar massa els detalls i d’altra banda tenim la política que acaba concretant els detalls.

Ambdues resulten igual d’importants. La primera perquè estableix una intenció política, sovint en forma de reglament, sobre el qual poder desenvolupar l’acció local. I la segona, perquè tradueix els grans temes en aspectes concrets que acaben afectant en major o menor mesura la nostra vida diària.

Moltes vegades es menysprea l’acció local, que és aquella que resulta més pròxima a la ciutadania, la qual moltes vegades no es tractada als mitjans de comunicació més generalistes, doncs les realitats locals són molt heterogènies i la seva concreció adapta diferents formes.

Per tant, existeix una exigència per part de la ciutadania de parlar i discutir més per la concreció local. Això resulta difícil de fer als mitjans de comunicació quan els representants polítics discuteixen més aviat sobre grans temes que no pas sobre la concreció específica en l’entorn de cadascú de nosaltres. Sovint, en l’intent de fer entendre les coses s’utilitzen referents per poder fer comparatives, i es cau, massa sovint, en la discussió a base de retrets.

El meu diagnòstic és clar, l’abstracció de debats polítics fa perdre molt l’interès de la ciutadania i a més a més els representants dels partits polítics quan han d’exposar les seves posicions les contraposen amb les de l’oposició en l’intent de donar una base comparativa a la ciutadania. No obstant, aquesta contraposició, acaba sent entès com una baralla on no paren d’haver-hi retrets i on no es posen temes sobre la taula.

Crec doncs, que s’hauria de fer un esforç, per part de tots els polítics, en intentar d’alguna manera utilitzar altres elements comunicatius a l’hora d’expressar les nostres intencions polítiques, procurant dotar-les d’un element de concreció per tal d’ajudar a la comprensió i relegar la utilització de la contraposició d’idees per quan no es tinguin més recursos. Val a dir, que en clau local, a Gràcia, ja es fa així!

Opinions?

viernes, 9 de noviembre de 2007

Reflexions de la setmana

No sóc de fer cites sobre els llibres que un llegeix, però m'ha agradat les reflexions d'un dels protagonistes: "cuando el abismo entre ricos y pobres es grande y en medio se refugia una especie en peligro, el esnobismo es una defensa contra el terror" trist, però cert!.

D'altra banda, aquesta setmana hem dut a terme la comissió de seguretat. La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra ens van fer una petita radiografia en termes de seguretat ciutadana que va plasmar que Gràcia segueix sent un districte força tranquil.

A més a més, aquesta setmana l'alcalde ha firmat un pacte amb el Ministeri d'Habitatge que inclou una inversió de 6,3 milions per rehabilitat habitatges a diferents districtes de Barcelona, un d'ells Gràcia. Això és una bona noticia, doncs el problema de l'habitatge és força complex i de complicada solució, no obstant, es comencen a donar passes, que si bé no són solucions estructurals, ajuden a reconduir la situació.

jueves, 1 de noviembre de 2007

Carta a l'Albert

Benvolgut Albert,

Segueixo estant trist i enfadat. Avui t’hem acomiadat, però no ha estat un adéu per sempre perquè potser no hi seràs físicament però et tindrem sempre ben present.

En aquest comiat hi era tothom que hi havia de ser: gent que t’aprecia i et respecta, i no hi era qui no hi havia de ser, signe que d’alguna manera o altra també te’n vas guanyar el respecte.

Les entitats t’han retut un emotiu homenatge i han esmentat el que tots sabíem: que hauries estat un molt bon alcalde de la Vila. Tot i així, jo crec que te n’has sortit, perquè has deixat empremta en cadascun dels teus companys de l’agrupació, entre ells l'avui dia regidor Guillem i d'altres consellers, i estic convençut que treballarem per a la vila de la manera que a tu t'hauria agradat.

Penso en la gran putada, com diu la Josefina, que ens has fet. A qui trucaré ara per demanar ajut? L’última vegada que ens vam veure, vas demanar croquetes, un dels teus plats favorits, i vam parlar de tot el que significava el fet de ser conseller: saber escoltar, donar resposta, encetar iniciatives… Són els últims consells que em vas donar, i els tindré sempre presents en la meva vida política.

Albert, home de principis per davant de doctrines, persona de proximitat ni forçada ni fictícia, i vilatà que estima Gràcia i la seva gent, et tindré sempre present.

Fins sempre, amic.