L'hora de les responsabilitats.

Us recomano llegir l'article de l'Oriol Bartomeus, entre dos focs, publicat al diari avui.
Unes reflexions, des del meu punt de vista, molt encertades i que comparteixo al 100%.

Gràcia a les fosques

Sí, jo sóc dels pocs pringats que a hores d’ara encara no té llum. Aprofito una estoneta de pausa a la feina, per penjar unes petites notes sobre l’apagada de llum.

Certament, estic indignat. En alguna portada de diari deia “el cabreig”. El cert és que no pot ser què no existeixi cap pla de contingència capaç de garantir el subministrament elèctric en un temps raonable per molt greu que hagi pogut ser l’avaria.

Molta gent responsabilitza dels fets al govern: l’Ajuntament, la Generalitat, o el Govern Central. L’oposició ha fet un us totalment partidista, electoralista i irresponsable de l’incident. Sembla ser evident que si un cable de no sé quants volts cau, no serà perquè la infraestructura estigui molt ben mantinguda!, no obstant, senyors del PP, senyors de CIU saben vostè el que significa un mercat lliure? Com poden tenir la santíssima barra d’acusar el govern de no intervenir!. Recordo algun comentari del PP en contra de l’estatut perquè el titllava d’intervencionista...

Ahir a la tarda, en les declaracions de la Imma Mayol es podia percebre la sensació d’impotència de l’administració a l’hora de demanar responsabilitats a les empreses PRIVADES que gestionen tant la infraestructura com la generació de corrent. Als anomenats “lliberals”, que s’apuntin les conseqüències del lliure mercat en sectors estratègics.

Gràcia es mou

Diuen que el que és important és que parlin de tu, però si a més a més ho fan de manera positiva, llavors ja és la "hòstia". Avui llegia a la Tortuga un article sobre la "crisi" que ha viscut el carrer Progrés amb el seu local social, i la possibilitat que el carrer no fes festa Major. Aquest article explicava la resolució positiva de la crisi i posava especial èmfasi en el paper crucial que ha tingut la nova consellera tècnica de districte, Iolanda Collboni.

La Iolanda és una persona més, de d'excepcional equip de treball del que s'ha envoltat el regidor de Gràcia, Guillem Espriu. Aquesta afirmació, venint de mi, pot semblar prepotent - ja que sortosament, jo en formo part - però els que em coneixeu sabeu que dic les coses tal i com les penso tant si són bones, com dolentes.

A més a més, s'ha anunciat aquesta setmana que el proper pregoner de la Festa Major serà el Josep Maria Álvarez, secretari general d'UGT. Em sembla una opció més que encertada. Gràcia ha estat històricament un barri de gent humil i treballadora, i qui millor que el màxim representat d'una organització sindical per fer el pregó!

Gràcia es mou, i tot sembla indicar que ho fa en bona direcció. Una nova forma de fer política ha arribat a casa nostra, i les primeres mostres ja es comencen a percebre. Que orgullós que estic de ser del PSC de Gràcia!!

He estat triat com a conseller de districte

Una de les iniciatives impulsades en el mandat anterior era la de fer el nombre de consellers proporcional a la quantitat de població que viu en un districte, ja que és prou coherent pensar que un districte amb un nombre de ciutadans significativament més alt que un altre necessitarà de més representants polítics per poder dur a bon terme l'acció a un territori.

D’aquest fet es deriva, a casa nostra, a Gràcia, que en aquest mandat les ciutadanes i els ciutadans disposaran de dos consellers o conselleres més que, per la llei electoral, seran representants del PSC i CIU.

A l’agrupació s’havien triat ja 4 consellers, i ara tocava triar-ne un altre. Aquest cinquè conseller serè jo mateix. No us podeu arribar a imaginar la il·lusió que em fa. Crec en el projecte que els socialistes i les socialiestes de gràcia estem duent a terme, crec en la política desenvolupada per en Jordi Hereu a Barcelona i en Guillem Espriu a Gràcia. Crec fermament en els valors del socialisme com a punt de partida per transformar la societat. Espero ser un bon conseller. Quan vaig dirigir-me a l’assemblea per presentar la meva candidatura, vaig dir que això ho podré valorar si al final del mandat les veïnes i els veïns de la vila m’aprecien i em respecten una centèsima part del que admiren i respecten l’Albert Musons.

En un post anterior demanava als nous consellers i conselleres que prenguessin nota de la manera de fer política de l’Albert: els principis per davant de doctrines, proximitat ni forçada ni fictícia, i un profund amor per Gràcia i per la seva gent.

Em comprometo, doncs, a tenir sempre present aquests tres aspectes a l’hora de fer política pel districte de Gràcia.

Moltes gràcies a tots i totes. I ara... a treballar!

Europa és unió social

“Europa és unió social” és el títol més succint alhora que explicatiu que se’m passa pel cap per tal de poder explicar una mica quina és la sensació que en trec desprès de viure en primera persona l’experiència de visita al parlament Europeu.

Pot semblar un títol trivial -si parlem d’unió Europea és obvi que ha de ser unió- però crec convenient remarcar el sentit social del projecte d’unificació Europea, que no uniformitzador. I crec que és important remarcar el caràcter social de la Unió Europea, perquè sovint pot semblar que Europa es mou únicament per interessos econòmics, quan realment no és així.

Hi ha parlamentaris Europeus, com poden ser la Maria Badia, en Raimon Obiols, o en Miguel Ángel, que treballen diàriament amb l'objectiu d'anar avançant en la construcció europea. Euro diputats, que tenen sempre present que el més important són les persones independent del seu país de procedència. I és en aquest punt on entra a joc la imaginació i l’experiència adquirida pels nostres parlamentaris, que no defalleixen a l’hora de proposar iniciatives amb un fort component social aprofitant el marge de maniobra que dona el món global i l’economia. L’economia no ha d’estar renyida amb la societat i viceversa. La feina que fan els nostres europarlamentaris n’és un clar exemple.

La situació actual a Europa no és fàcil. Tenim un reglament basat en unes precondicions donades que potser eren prou bones quan eren 6 els estats membres de la Unió, no obstant el nombre d’estats membres ha crescut, i les regles haurien de canviar per tal de poder tenir una veu significativa i única en el context internacional que ens condueix la societat del segle XXI. Resulta complicat avançar quan existeixen certs governs que entenen Europa com un sac sense fons on moltes vegades les reunions poden començar amb un “que hi ha d'allò meu?”. És per això, que convé, i cal trobar els mecanismes necessaris per poder superar certs obstacles en la construcció social europea. El defallit intent de constitució europea ve provocat per un munt de variables força complicades de determinar i explicar, no obstant, el nou tractat, amb un clara reforma dels òrgans de govern Europeus, es presenta com la millor via donat les reticències i estratègies incoherents que alguns dels governs europeus duen a terme en el si d’Europa.

El camí no és fàcil, però tampoc és impossible. Desprès d’aquesta visita, tinc plena confiança en la feina que fan els nostres europarlamentaris, i entenc que la construcció d’Europa va més enllà de si s’és de dretes o si s’és d’esquerres. El projecte de construcció europea persegueix el benestar de la societat, i tenint en compte la història recent d'Europa, sembla que ens n'hem sortit prou bé, no ho creieu?

Europa a Gràcia

Ja som aquí... i com que sé que no podieu esperar, aquí teniu un petita mostra del que hem vist a Brussel·les, les reflexions les deixem per més endavant, que avui estic molt cansat.

Parlament de Brussel·les

PSC Gràcia al Parlament

Raimón Obiols, Martí Grau amb companyes de l'agrupació

Maria Badia amb altes companys/es de l'agrupació

EL PSC de Gràcia va cap a Brussel·les

Doncs això, l'agrupació del PSC de gràcia marxa demà al matí, a les 6.45 cap a Brussel·les.
Esperem que estiguem prou lúcids durant el dia de demà malgrat la gran matinada.
Fotos i noticies, a la tornada!

Adèu! :D