Senyals "interessants"

L’altre dia parlant amb un grup d'amics els hi explicava la colla d’equipaments i d’espais interès que hi ha al Districte de Gràcia, que si el Cap, que si l’Espai Jove, el Casal Cardener, el Centre Cívic del Coll, la Violeta, etc - crec que deixaran de ser amics meus :) - però em vaig quedar de pedra quan em van preguntar on era la Violeta.
Crec que sovint, a la nostra ciutat convivim amb un conjunt d’espais que són molt potents i que no tenim coneixement ni del que fan ni on són ubicats. El primer pas per apropar-nos-hi és saber on són, i a partir d’aquí tot ve rodat.
És per això que des de fa un parell de dies el districte de Gràcia ja compta amb una nova senyalització per vianants que indica les destinacions d’espais d’interès ciutadà. Us adjunto la fotografia del que hi ha a la plaça de la Vila, en són un total de 32 punts amb 114 senyalitzacions. Estan ubicats en aquells carrers amb més moviment i prop de les parades de transport públic.
Crec que amb això, la pròxima vegada que quedi amb els meus amics, ningú tindrà dubtes d’on cau la Violeta, o potser si, sempre n’hi ha de despitats!

Un dia trist

Ahir va ser un dia trist, un dia en el que tots hem perdut una mica. Davant les informacions que apunten a presuntes irregularitats a polítics del PSC i CIU, cal ser clars i transparents. De confirmar-se el delicte cal que el pes de la justícia caigui sobre ells. Almenys, el PSC ho afronta, amb cautela i transparència.

Gairebé m'estafen!

Aquest matí m'he llevat veient el cap de l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, en Xavier Trias, a Tv3.
Vagi per davant tot el meu respecte a l'etern candidat a l'alcaldia de Barcelona, que aprofita qualsevol moment per fer demagògia barata i a més en temes en els que penso que no es pot fer demagògia. El moment en què he decidit apagar la televisió ha estat després de sentir com ha qüestionat el treball de la Guàrdia Urbana. Ha fet aquell discurs tant demagògic i molt entretingut de fer quant ets amb els amics en un bar. Ha dit que la Guàrdia Urbana es dedica a multar cotxes plantats en segona fila quan vas a recollir els nens en comptes de vigilar que no hi hagi tràfic de droga.
Dit això, celebro sentir per part del senyor Trias que la bona circulació a la ciutat de Barcelona a l'hora punta l'importa un pito i un molí de vent. Tanmateix queda palès el desconeixement total de la feina que fa la Guàrdia Urbana, que no és pas poca, i al·lucino amb la banalització que fa sobre el tema de tràfic de drogues, sabent que aquest fet va lligat a un tramat organitzatiu que requereix d'investigació que habitualment fan ELS MOSSOS i no la Guàrdia Urbana! En fi, ja s'ho farà!

Tanmateix, el motiu del post és explicar-vos una història que mostra la gran capacitat que té la xarxa i com pot evitar que algú caigui en una estafa (en el meu exemple una estafa no pas política, sinó econòmica).
Avui he rebut una trucada d'un número, 607100500. Quan he contestat, amb un anglès impecable, em demanaven que romangués a l'espera fins que de sobte s'ha penjat. Ha passat el mateix un parell de trucades. A la segona vegada, he estat apunt de tornar-la - sí, m'agrada parlar amb anglès! - però abans de tirar pel dret, m'he connectat a la xarxa i he buscat el número de telèfon: 607100500.
Sorpresa! Us recomano que feu l'exercici. Sembla ser que és una empresa que empra tècniques legals però èticament qüestionables - no sé pas a qui em recorda això- i s'aprofita dels que tenen curiositat i piquen. Si tornes la trucada, et donen voltes per centraletes vàries, i desprès t'arriba la factureta a casa: 4 o 5 Euros per la trucada.

I pensant amb el Trias i veient l'experiència a la xarxa, m'he sentit tranquil i satisfet. Potser a l'empresa que fa aquesta trampa ara per ara li està sortint prou bé, però no tinc cap mena de dubte que cada cop seran menys els que caiguem a la trampa , i els tramposos, potser s'hauran de posar a treballar de debó!.

La tardor

Aquesta tardor tan sobtada ha tingut conseqüències en el meu estat anímic. Segurament que de la mateixa manera que a la primavera hi ha l'anomenada astenia primaveral a la tardor en deu haver-hi una altra. En qualsevol cas, aquests moments serveixen per adonar-te del què és important i del què no i a centrar-te en allò realment rellevant. Sense cap mena de dubte, la tardor passarà i l'astenia tardorenca - nom que m'acabo d'inventar- també. I ens plantarem a l'hivern, temps de reclusió i d'estar amb els teus!
Jo per si de cas, ja vaig fent i buscarè en els meus les paraules de coratge! Quina sort que tinc de tenir-los! :)

Els mitjans

Estic fent un màster on tractem varis temes socials. Una de les assignatures reflexiona sobre la Política i la Societat de la Informació i hem començat per Lyotard i el seu concepte de postmodernisme, entenen com a tal, la pèrdua de credibilitat dels grans relats que han sostingut el funcionament del món fins a la Segona Guerra Mundial. M’ho llegia amb escepticisme, però crec que alguna part de raó té i no sé si el seu pensament ha servit per justificar l’esdevenir o bé predeia el que seria la societat del futur. En qualsevol dels casos, és força clar que estem en un període de canvi on es qüestiona tot incloent-hi el paper dels polítics.
Al meu parer, el mitjà pel qual es transmet la informació, és clau a l’hora d’entendre quina percepció acabem tenint tots de la societat, ja el mitjà modela la forma del missatge: el vas es pot veure mig buit o mig ple. Però sembla ser, i no entenc el motiu, que és vol veure sempre el got mig buit. Els mitjans no ignoren a aquest corrent de fons - potser induït, conduït o esdevingut per una pèrdua de fe generalitzada en les bondats de la humanitat - en qualsevol cas saben el que han de fer, perquè no hem d’obviar que els mitjans tradicionals són al cap i a la fi empreses que busquen treure profit econòmic.
Arribat a aquest punt, només ens resta la possibilitat que ens ofereix la xarxa a l’hora de comunicar-nos: veure el got mig ple, no significa no entendre que n’hi ha mig buit, però canvia totalment la perspectiva. La xarxa no ens força a veure el got mig ple o mig buit, el veure’m unes vegades d’una manera altres vegades d’una altra. Ara bé, la xarxa potencia també el nostre perfil més individualista i pot allunyar-nos a sentir-nos identificats sota uns mateixos ideals generalistes! La pregunta que em faig és, pot avançar una societat si no treballa en grup per un mateix objectiu?