No tinc el temps que m’agradaria tenir per poder actualitzar el blog més sovint. Crec que és una eina de comunicació molt bona, ja que arribes a molta gent, inclús molta que ni t’arribes a imaginar.
El fet, és que han passat moltes coses aquests darrers dies. Les JSC van fer l’acte d’immigració, educació i igualtat d’oportunitats. S’ha d’agrair la feina de la Nuria Galdón i de l’Anna Teruel que van venir a explicar-nos com funcionen les aules d’acollida i quines són les politiques d’immigració que es duen a terme en l’àmbit educatiu. Com sempre, parlem de politiques transversals, és a dir, que no es centrin en un sol àmbit.
Tanmateix, el cap de setmana passat es va fer l’onzè congrés del PSC. Ha estat el meu primer congrés, i certament, con molts mitjans ja han publicat, va ser un congrés tranquil. Eufòria total i absoluta per tenir un president del partit gracienc, per l'entrada de la Laia Bonet a l'executiva i la continuitat de l'Antoni Castells.
Crec que el PSC ha aconseguit sumar les diferents sensibilitats dins del socialisme català d’una forma sublim. A la meva comissió es va discutir l’esmena del grup parlamentari propi, i després del debat es va arribar al consens de donar a l’executiva la capacitat d’articular la forma que es mostri més eficient. Com va dir el Primer Secretari, no s’ha de medir la capacitat d’acció del PSC sobre el govern estatal en funció del nombre de problemes que es generin. Les friccions només quan siguin necessàries!
El Primer Secretari, va fer un discurs a la cloenda que va fer aixecar més d'una vegada l'auditori. Ha sigut el discurs que més m'ha agradat de tots els que ha fet en Montilla, va deixar clar que pels socialistes catalans Catalunya va primer i que les primeres notes del finançament no ens han agradat. I és que tinc la sensació que alguna cosa important ha començat a nèixer fruit d'aquest congrès, sinó, temps al temps!
