jueves, 4 de diciembre de 2008

Gràcia tindrà una nova escola pública.

El dimarts passat es va fer públic al plenari, i avui s'ha fet públic al consell de barri de la Vila de Gràcia, finalment, després de molts anys de reinvindicació per part de les associacions de pares i mares així com de la tenaçitat de l'ajuntament de barcelona, Gràcia tindrà una nova escola pública!!
Enhorabona a tots i a totes. Per celebrar-ho uns adjunto un mapa del google streets així podreu veure on es farà la futura escola!

Ver mapa más grande

lunes, 3 de noviembre de 2008

Tots junts podem!




















i tant que podem!!!

jueves, 9 de octubre de 2008

Temps de canvi

De tots és ben conegut que el mercat financer s'ha colapsat. Fruït d'aquest colapse,els indicadors macroeconòmics no són els que eren fa uns anys. A més a més, els bancs d’inversió sobretots estrangers, comencen a fer fallida. A tot aquest desgavell, provocat sense cap mena de dubte per la poca regulació sobre els mercats financers, el govern respon amb mesures clares i orientades a recuperar la confiança. A diferència dels EEUU, el govern proposa donar liquidessa al sistema, adquirint deute solvent i sabent que la injecció de diners és recuperarà en la seva totalitat. A més, malgrat les pressions que arriben de moltes bandes, l’aposta en benestar social és clara i no es fa cap pas enrera.


Aquesta crisis hauria de donar peu a reformar les institucions supranacionals, otorgant-lis un paper vertabrador en un mòn que fins ara ha estat globalitzat econòmicament però no pas socialment. Diuen que dels errors se n’apren, de res haurà servit aquesta crisis, si la reforma no es duu a terme o si de fer-se aquesta no es postula des d’uns valors clarament socials.


La regularització, en la seva justa mesura, és necessaria. Segurament, la situació actual no seria la que és si Wall Street hagués estat subjecte a mesures de control, ja que la teoria de la ma invisible de l’Adam Smith ha demostrat dues vegades la seva invalidesa, una al crack del 29, i l’altra aquests dies. Esperem pel bé de tots, que no haguem de tornar a demostrar una tercera vegada l'invalidesa dels postulats de l'Adan Smith.

martes, 22 de julio de 2008

Acte de les JSC Gràcia i Congrès.


No tinc el temps que m’agradaria tenir per poder actualitzar el blog més sovint. Crec que és una eina de comunicació molt bona, ja que arribes a molta gent, inclús molta que ni t’arribes a imaginar.
El fet, és que han passat moltes coses aquests darrers dies. Les JSC van fer l’acte d’immigració, educació i igualtat d’oportunitats. S’ha d’agrair la feina de la Nuria Galdón i de l’Anna Teruel que van venir a explicar-nos com funcionen les aules d’acollida i quines són les politiques d’immigració que es duen a terme en l’àmbit educatiu. Com sempre, parlem de politiques transversals, és a dir, que no es centrin en un sol àmbit.

Tanmateix, el cap de setmana passat es va fer l’onzè congrés del PSC. Ha estat el meu primer congrés, i certament, con molts mitjans ja han publicat, va ser un congrés tranquil. Eufòria total i absoluta per tenir un president del partit gracienc, per l'entrada de la Laia Bonet a l'executiva i la continuitat de l'Antoni Castells.


Crec que el PSC ha aconseguit sumar les diferents sensibilitats dins del socialisme català d’una forma sublim. A la meva comissió es va discutir l’esmena del grup parlamentari propi, i després del debat es va arribar al consens de donar a l’executiva la capacitat d’articular la forma que es mostri més eficient. Com va dir el Primer Secretari, no s’ha de medir la capacitat d’acció del PSC sobre el govern estatal en funció del nombre de problemes que es generin. Les friccions només quan siguin necessàries!


El Primer Secretari, va fer un discurs a la cloenda que va fer aixecar més d'una vegada l'auditori. Ha sigut el discurs que més m'ha agradat de tots els que ha fet en Montilla, va deixar clar que pels socialistes catalans Catalunya va primer i que les primeres notes del finançament no ens han agradat. I és que tinc la sensació que alguna cosa important ha començat a nèixer fruit d'aquest congrès, sinó, temps al temps!

lunes, 7 de julio de 2008

No us ho podeu perdre!!!

Benvolguts/des companys/es,
Des dels inicis de la humanitat, tant homes com dones han marxat del lloc d'on van néixer és a dir, han emigrat. Per tant, podem dir que la immigració és una condició inherent a l'espècie humana. Els motius que conviden a la gent a emigrar són diversos: econòmics, religiosos, polítics, laborals, etc.Actualment les característiques de la immigració han canviat. Entre el 2% i el 4% de la població mundial es pot considerar immigrant internacional però es preveu que en els propers anys aquestes xifres vagin en augment.
Catalunya és un reflex d'allò que passa al món.

La definició de polítiques d'immigració està en debat. Actualment en el impuls d'aquest tipus de polítiques hi participen tots els nivells de govern: local, autonòmic o regional, estatal i supraestatal. És no obstant, en l'àmbit educatiu on s'han de centrar molts dels esforços per tal de transformar el repte en oportunitat.
És per això que des de l'agrupació de Gràcia, i dins de la campanya d'immigració promoguda per la JSC Barcelona, s'ha decidit organitzar una xerrada que gira entorn les aules d'acollida i com es fa front al fenònem de la immigració des dels àmbits educatius.
Us esperem doncs el proper dia 10 de Juliol a les 19 hores, a la Biblioteca Vila de Gràcia C/Torrent de l'olla 104 (Travessera de Gràcia amb Torrent de l'olla), on hi intervindran:

Nuria Galdón - Secretària de formació del PSC-Gràcia i coordinadora de la comissió d'educació del PSC-Gràcia
Anna Teruel - Professora de Secundària, actualment assessora LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social).

La xerrada serà moderada per Albert Batlle, Primer Secretari de les JSC-Gràcia

miércoles, 25 de junio de 2008

Voilà, el sol de mitjanit


Finalment he trobat el lloc en el món on trobar-me si mai em perdo (només si és estiu, eh! :D)

miércoles, 7 de mayo de 2008

Mercè Sala

Gràcia, i els socialistes graciencs, tornem a estar de dol. Aquesta matinada, l'ex-regidora del districte Mercè Sala, ens ha deixat.
Personalment, no coneixia en profunditat la Mercè, però sempre em va semblar una persona batalladora i perseverant en la consecució dels seus objetius.
M'agradava escoltar les seves opions, ja fos sobre política general o sobre Renfe.
És una llástima que persones que tenen tant per aportar a la societat i al socialisme marxin tan aviat!

miércoles, 23 de abril de 2008

lunes, 14 de abril de 2008

Berlusconi,Veltroni?

Per si algun lector no ho sabia, jo també sóc Italià. No he fet mai un seguiment exhaustiu de la política italiana. Sempre l'he contemplat des de la llunyania i he tingut la sensació que la barrera que separa la política de la religió és molt difusa. A Itàlia, l'església, és un simbol nacional, per tant, no és extrany que certes opcions polítiques siguin millor vistes a priori.

En qualsevol cas, a hores d'ara tot sembla indicar que en Berlusconi s'ha sortit amb la seva i a Itàlia tornarà a governar la dreta. Aquest no és pas un cas aïllat a Europa, a França tenim en Sarcozy, a Alemanya la Merkel i ja veurem que acaba passant al Regne Unit.


Demogràficament a Itàlia, tal i com a Espanya, França o Alemanya, la classe mitja-treballadora és la més nombrosa. Per tant, esdevé cavall de batalla a l'hora de guanyar unes eleccions, el seu vot, decanta la balança. Com pot ser doncs, que acabin decatant-se cap a una opció que va en contra dels seus propis interessos?. Us recomano fermament el llibre “No pienses en un Elefante”, on l'expert lingüista Lakoff, ens explica com la dreta ha sigut capaç d'utilitzar el lleguatge per tal de comunicar el seus valors associant-los a estructures mentals que tots, en diferent grau, portem a dins. És a dir, el discurs de la dreta, triomfa, malgrat les polítiques en contra dels interesos de la gran part de la societat que s'acaben duent a terme, o és beneficiós per la classe mitja-treballadora baixar l'impost sobre societats i augmentar l'IVA com va fer l'Angela Merkel?.


En qualsevol cas, em pregunto, quan l'esquerra europea, incloent-hi l'espanyola, serà capaç de sortir de l'estat letàrgic en el que es troba i elaborar un discurs entenedor sense caure en la trampa de sortir a la defensiva cada vegada que la dreta es pronuncia des dels seus valors. Cal un periode de reflexió, i no en tinc cap dubte que hi serà, esperem però, que no es produeixi quan s'hagin perdut pel camí gran part de les conquestes socials assolides en el segle XX.

domingo, 6 de abril de 2008

Inaguració del CAT

Aquest dissabte, hem inagurat el Centre Artesà Tradicionarius. El CAT fa molts anys que treballa per la difusió de la Cultura Catalana i la seva projecció internacional.

Tafanejant per la Web aquest cap de setmana, m'he trobat amb la pàgina WEB de l'AlgheroTV - Catalan WEB TV. M’ha sorprès gratament veure que localment, es fan informatius en català a l'Alguer.

Certament, la cultura catala no té fronteres, i és necessari iniciatives com les que es duen a terme en el CAT per fer una difusió prou àmplia i situar en el panorama internacional la nostra gran cultura!.

EL CAT fa front als propers anys amb un equipament de luxe, que ha estat pensant en les necessitats futures i equipat amb les tecnologies més modernes. Cal agrair, com molt bé va esmentar el Regidor, Guillem Espriu, la complicitat i les ganes de treballar de manera constructiva dels responsables actuals del Tradicionarius i de la resta de les colles de cultura de Gràcia.

Benvingut doncs al nou CAT i per molts anys!

lunes, 31 de marzo de 2008

Nova caserna de la Guàrdia Urbana

S’ha inaugurat la nova caserna de la Guàrdia Urbana a l’avinguda de Vallcarca, al costat de la seu dels Mossos d'Esquadra.
Des del punt de vista de seguretat tenir ambdós cossos policials a tocar, és una gran avantatge que no poden tenir tots els districtes. A més a més, a la zona de Vallcarca hi anirà una escola que acabarà de completar l’espai públic.
El mateix dia de la inauguració vaig estar parlant amb diferents entitats/associacions, una d’elles em va comentar que tenien una reunió amb el cap de la guàrdia urbana un dia entre setmana a les nou del vespre. Cal remarcar la gran tasca que fan els cossos de seguretat anant més enllà del què és pròpiament la seva feina, acollint als veïns, anant a reunions a hores fora dels horaris laborals i establint un lligam i una complicitat continua amb la societat gracienca. No és pas cap casualitat, que Gràcia sigui de llarg el districte més segur de Barcelona.

Enhorabona a tothom!

domingo, 30 de marzo de 2008

Perdre batalles

Hi ha moments en els que un perd batalles (no necessàriament polítiques!!, la meva vida no és només política!!). Jo n'he perdut una, però em quedo amb tots els bons moments anteriors.
Ara, cal aceptar que una retirada no ha de perquè ser negativa, i des del meu retir, analitzaré els perquès!
Després d'una batalla, en ve una altra i lluny de tenir un caràcter beliciós procuraré sempre mantenir-me a primera línia. Un brindis pels bons moments, un llibre en temps de reflexió.

miércoles, 19 de marzo de 2008

Plaça de la Vila de Gràcia


La forta identitat gracienca i la activitat intensa de les nostres entitats fa que sovint sorgeixin iniciatives per canviar noms de carrers del Districte. El que està a debat popular ara per ara és el de la Plaça Rius i Taulet, més coneguda com a plaça de la vila, encara que si us haig de ser franc a casa sempre li hem dit la plaça del rellotge.
La iniciativa, va sorgir del nostre estimat malaguanyt company Albert Mussons, lider indiscutible de l'independentisme gracienc.
Per tant, des del meu punt de vista, per les diferents justificacions que hi ha, i com a petit homenatge a l'Albert, em sumo a la proposta de canviar-li el nom a Plaça de la Vila de Gràcia, ara caldrà veure que és el que dieun els graciencs! :)

miércoles, 12 de marzo de 2008

El PSC guanya a Catalunya

Benvolguts lectors,

Fins avui no he tingut temps de poder actualitzar el blog. Vam acabar molt tard el dia de les eleccions i no us penseu pas que va ser perquè vaig anar de festa, comptar el senat no és cosa fàcil....
El fet és que el PSC va guanyar de manera aclaparadora a Catalunya i és gràcies a aquest éxit que el PSOE ha obtingut una victòria a Espanya. El catalanisme del PSC serà present dins del govern i d'això ens hem d'alegrar!.
Queden per endavant 4 anys de govern, 4 anys que seran aprofitats per ampliar més drets, per acabar de desenvolupar el projecte socialista que no n'ha tingut prou amb una sola legislatura. Un bon deplegament de l'estatut i un bon finançament!
També serà interesant veure que acaba passant al PP... diuen que l'Esperança és l'última cosa que es perd.. no? :)

martes, 4 de marzo de 2008

Cartes a la meva amiga Susana, que ja no està tan indecisa (V)

Benvolguda Susana,

Avui parlaré del tercer eix de treball, l'acciò de govern per millorar l'estat de Benestar.
Aquest és, juntament amb l'ampliació de drets, un dels elements que millor descriu al diferència entre esquerres i dretes.
S'ha fet tambè molta a feina, cal destacar però la llei de dependència (la llei d'autonomia personal). Aquesta llei ha estat aprovada en aquesta legislatura i garantirà que no hi hagi gent gran dependent abandonada a la seva sort. És una llei molt ben feta, de complexa aplicació, ja què és un desplegament d'un pilar bàsic que seria equivalent a la universalització de la sanitat o de la educació. Aquesta legislatura s'han sembrat les bases, ara cal el seu desplegament, es considera que cap al 2012 ja estarà totalment instaurada i consolidada.
S'ha apujat també el salari mínim interprofessional a 600 €, i han augmentat les pensions un 25% a més de compatibilitzar, no en tots els casos, la pensió de viudetat amb el sobi.

Malgrat que l'esforç económic hagi sigut molt gran, a ningú se li escapa que 600 € continuen sent poc, i que les pensions encara no són el què haurien de ser. És per això que els socialistes ens comprometem a seguir treballant en aquest sentit, perquè som els que treballem per la part de la societat més desfavorida.

Per tant, cal votar socialista, per garantir una millora en aquess aspectes, i poder desplegar de manera eficient la llei d'autonomia personal, superant els boicots sistemàtics que realitzen segons quines comunitats en detriment de la ciutadania amb no se sap ben bé quin objetiu.

Ho veus Susana?, aquest diumenge, perquè no guanyi el PP, però sobretot perquè guanyi Catalunya, vota Socialista.

domingo, 2 de marzo de 2008

Cartes a la meva amiga Susana que encara està indecisa (IV)

Benvolguda Susana,

Seguint amb el què et comentava l'altre dia, avui et parlaré d'un dels altres eixos sobre els que ha estat treballant el govern. Avui et parlaré de l'amplicació de drets, un àmbit on un partit d'esquerres marca una diferència clara amb un de dretes. Mentre les esquerres amplien drets, la dreta, en treu... mira als Estats Units el què passa amb l'excusa del terrorisme, la gent té menys drets que abans.
Sé de bona tinta, que aquest àmbit de treball, està sent observat a nivell internacional i som un referent.

Parlem de la feina feta. Un dels drets que s'han conquerit és el de matrimoni entre persones del mateix sexe, aquest és un exemple clar que dona drets a unes persones i no n'afecta a cap d'altra.
També ha sigut molt important la feina feta respecte a la igualtat entre dona i home. S'ha creat una llei, la d'igualtat, per tal de garantir l'igualtat d'oportunitats entre homes i dones, perquè portem 30 anys de democràcia, però la igualtat entre homes i dones, com molt bé sabràs, no és encara plena. L'altre dia una companya deia que l'èxit d'aquesta llei serà la seva derrogació, ja què voldrà dir que s'ha garantit l'igualtat i que ja no fa falta una llei.Entrentant, la tenim.
Una altra llei d'amplicació de drets és l'anomenada Llei de la Memòria històrica, una llei que dignifica la memòria d'aquella gent que va patir molt, i els hi reconeix una sèrie de drets.

Se n'han fet moltes més, però crec que ja et pots fer una idea. Com veus aquest govern ha treballat de debó en aquest àmbit, però depen de nosaltres que aquesta feina romangui en el temps, el PP vol revisar el matrimoni entre persones del mateix sexe, va votar en contra la llei d'igualtat i evidentement no té cap tipus d'interès en recordar res que no sigui "una, grande i libre...". Per tant, un PP al govern, retallaria drets que han costat força d'aconseguir!.

En aquest sentit, ZP, i els socialistes són la garantia de què s'arribarà a bon port, i qui sap, si a la propera legislatura podem parlar del dret a eutanàsia... tot dependrà, com sempre, de la força que tinguin els Socialistes! :)

Encara estàs indecisa?

Cartes a la meva amiga Susana que encara està indecisa (III)

Benvolguda Susana,

Ja ha passat la primera setmana de campanya i això vol dir que d'aquí a una, ja començarem a tenir els primers resultats electorals. Esperem, pel futur de tots, que finalment en Zapatero guanyi les eleccions i en contundència, ja que s'ha fet molta feina, però cal continuar, cal avançar. I l'única garantia d'avanç és votar PSC.

Durant aquests darrers 4 anys el govern ha treballat de valent, per resumir, diriem que s'ha treballat en tres grans àrees: millora de la qualitat democràctica, Ampliació de Drets, i avenços importants amb lleis que tenen un fort component social. Avui, però, només et parlaré d'una d'elles, no et vull pas atavalar!!.

En Zapatero ha estat treballant aquesta legislatura en la millora de la qualitat democràtica d'aquest país. Ho justifiquen la llei de finançament de partits polítics, garantint trasparència a l'hora de fer donacions anónimes als partits. També s'ha aprovat la llei de RTVE, garantint una pluralitat en els mitjans de comunicació públics que havia estat totalment abolida durant l'etapa de govern anterior: recordes els telediaris d'en Urdaci?. El president, a més a més, ha estat sotmés al control del Senat, cosa que no havia succeït mai en aquest país. Tammateix, el govern va crear la conferència de Presidents de les Comunitats Autonòmes, perquè es creu el model federal, i perquè és la millor manera de garantir la cooperació institucional entre administracions (independentment del signe polític que tinguin).

Malgrat haver aprovat moltes reformes als estatuts – l'Estatut de Catalunya, entre molts d'altres, on s'ha reconegut un nivell d'autogovern que Catalunya no havia tingut des de l'època dels Reis Catòlics - encara queden tants d'altres per reformar, a més a més s'hauria d'intentar fer una reforma real del Senat, malgrat que pugui resultar molt difícil perquè requereix de tres cinquenes parts del congrés a favor... i això seria molt difícil si hi ha un PP fort.

És per tot el que queda encara per millorar en aquests aspectes, que jo, sense cap dubte, votaré en ZP!! I tú, que faràs? Hi aniràs? :)

Carles

martes, 26 de febrero de 2008

Cartes a la meva amiga Susana que encara està indecisa (II)

Benvolguda amiga Susana,

Avui, t'adjunto un video. Davant d'això, no tinc paraules.


Salutacions,

Carles.

lunes, 25 de febrero de 2008

Cartes a la meva amiga Susana que encara està indecisa (I)

Benvolguda Susana,

Començo avui a escriure't cartes per explicar-te els motius pels quals jo crec que has d'anar a votar i votar socialista.
Avui em centrarè en xifres. Xifres que són molt indicatives de com ha anat la legistatura. En aquesta legislatura, els Socialistes han aprovat al congrés 167 Lleis, i el PP ha presentat només 24 proposicions de Llei.
D'aquí et pots fer una idea de com ha anat la legislatura, de qui s'ha dedicat a pencar, i qui a fer molt de soroll, tant, que s'ha passat molt per sobre sobre la gran feina que ha fet el partit socialista.
Algú podria dir que com el PP és de dretes i creu que l'estat no ha d'intervenir, és normal que només presenti 24 proposicions de llei. Bé Susana, anem 4 anys enrera, al final de la legislatura pasada. Els Socialistes a l'oposició van presentar un total de 124 proposicions de llei, i el PP en va aprovar al voltant de 140.

Els números canten Susana. Hi ha qui es dedica a pencar, i n'hi ha que es dedica a fer soroll, davant d'això Susana, que t'estimes més un govern que penqui o un govern que brami?

viernes, 22 de febrero de 2008

I qui són ells?


Ells no tindran cap dubte a l'hora de retallar les teves llibertats.
Ells treballen per uns pocs fen creure que ho fan per tothom.
Ells menyspreen la diversitat.
Ells actuen des del resentiment.
Ells es conformen amb el món que tenim.
Ells no somien ni deixen somiar.
Ells volen l'enfrontament.
Ells actuen des del centre i pel centre.
Ells no estimen Catalunya.
Ells faran el que faci falta per aconseguir poder.
I és per això, i molt més, que si tu no hi vas, ells tornaran. Jo, sense cap mena de dubte, hi aniré! I tant que hi aniré!

sábado, 16 de febrero de 2008

En compte, el PP pot guanyar!

Aquesta setmana s'han publicat diverses enquestes que aseguren que la distància entre el PP i el PSOE és mínima. Això vol dir, que el PP pot guanyar, per tant, aquesta dreta rància, casposa, radical, etc, pot dur el govern de la nació.
En breu començarà la campanya electoral, on en dues setmanes s'haurà de convèncer per tal de revalidar el projecte dels socialistes amb en Jose Luis Zapatero al capdavant.

Serà una campanya intensa, on ens hi jugem un Rajoy president o un Zapatero president. En qualsevol cas, sembla ser que cap obtindrà una majoria absulta, és a dir, que els partits nacionalistes tindran quelcom a dir respecte a la governabilitat del país. Centrant el tema a Catalunya, per qui és decidiran?. Seria bo que els seus votants sapiguèssin d'entrada quina és la prefèrencia del partit... no fos cas que ens trobem en un hotel fent pactes a corre-cuita en detriment del progrès de Catalunya!! Tots ho tenim en memòria!! o no?

viernes, 8 de febrero de 2008

Zapatero, yo votaré por tí!!

Us adjunto un parell de videos, simpàtics!!


I el segon!




Bon cap de setmana! :)

miércoles, 30 de enero de 2008

PP o Pizarro i Populisme

Avui he vist al matí l’entrevista que ha fet en Josep Cuní al senyor Pizarro. Sí, ho reconec, sóc una mica masoquista, però que hi farem!
En la línia dura del PP, aquest senyor desborda populisme per totes bandes. Hi ha coses que puc acceptar en el joc polític, però el que no puc suportar és l’engany sistemàtic. Un home, conreat com ell en els àmbits financers, no pot utilitzar com argument a la baixada d’impostos proposta pel PP el fet què hi ha superàvit. Utilitzant la frase “el dinero, dónde mejor está es en el bolsillo del contribuyente”. Aquesta afirmació, l’invalida per exercir cap càrrega de responsabilitat. En qualsevol manual d’economista moderat (i moderació és el què pretén vendre el PP) s’explica que en temps de vaques grosses, més val que estalviïs, per quan hi hagin vaques magres. Dit en termes econòmics, en cicle d’expansió econòmica cal anar fent bossa (superàvit) per poder injectar diners, mitjançant obra pública i altres inversions, en quan el cicle sigui recessiu. I la història ens demostra, que no s’està d’expansió indefinidament.... per tant, quina por em faria que aquest senyor fos el responsable de gestionar el pressupost de l’estat. A vosaltres no us en faria?

jueves, 24 de enero de 2008

I continuen els canvis

Seguim narrant, des del bloc, més canvis. Des d’avui he deixat de ser oficialment el Primer Secretari de les JSC Gràcia, ha agafat el relleu el company i amic, Albert Batlle. Si us haig de ser franc, sé del ben cert, que hi havia poca confiança en que un projecte de Joves, d’esquerra, catalanistes i socialistes, poguessin trobar el seu espai a Gràcia, doncs bé, la continuïtat de la feina feta, i les noves cares, són un exemple clar que denoten què els que pensaven d’aquesta manera, s’equivocaven.

Aquest temps durant el qual jo he estat el primer secretari, el valoro molt positivament, ha servit per consolidar l’agrupació i fer notar a la gent que els joves tenim coses a dir. Ara la meva feina, malgrat seguir formant part de l’executiva, estarà enfocada des d’una altra perspectiva.


No en tinc cap mena de dubte, que aquesta nova etapa que s’obre, d’un equip ple d’il·lusions, encapçala per l’Albert, millorà encara més la situació de l’agrupació. Ànims, i endavant!

martes, 22 de enero de 2008

Encara més canvis

Ahir a la comissió d’urbanisme del Districte, vam realitzar un canvi de sala. Vam utilitzar la sala d’actes, amb el projector, per facilitar millor la comprensió dels planejaments que es presenten.

L’experiència va ser un pèl estressant, perquè sempre que s’inicien coses d’aquestes, el senyor Murphy triga gaire a fer acte de presència. Primer, no trobàvem el punter làser per poder senyalar a les transparències. Tanmateix, la presentació que havien portat els de Bargusa avançava automàticament, i les transparències anaven amunt i avall.

Finalment vam trobar el punter, i vam facilitar les posteriors presentacions. Petits canvis com aquests, porten lligat una sèrie de millores i reptes que s’han de gestionar per tal de millorar la relació entre l’administració i el ciutadà. Francament, el que no em va convèncer gaire de la comissió d’ahir, era la llunyania física existent entre la ciutadania i nosaltres, ja que nosaltres estàvem ubicats a dalt de la tarima, i jo prefereixo estar més pròxim a la gent. De fet, ja estem treballant en aquests aspectes i d’altres per millorar el bon funcionament de les futures comissions.

martes, 15 de enero de 2008

Canvis, molts de canvis.

Ha passat forces dies ja des del meu últim post. Durant aquests dies hi hagut una manifestació de l'ala dreta de l'Esperit Sant (la Conferència Episcopal encapçalada pel Cardenal Rouco Varela) intentant imposar la seva veritat absoluta negant qualsevol altra. També hi hagut un debat força interessant sobre la inèrcia pròpia dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. D'aquest fet trec com a positiu que almenys en David Madí no formarà part del consell director de la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals.

A nivell personal, la meva vida laboral ha fet un gir espectacular. L'experiència està sent francament positiva.

I ara toca encarar els nous reptes. Unes eleccions generals properes on Catalunya s'hi juga molt. Començarà ara l’època de pre-campanya/campanya, on es posaran sobre la taula les diferents propostes dels partits polítics. A Catalunya no tenim pas un bipartidisme com a la resta de l'Estat, no obstant, a ningú se li escapa que estem parlant de fer un Zapatero president, o un Rajoy president. Jo crec, que no hi ha cap dubte de quina és l'aposta per Catalunya... però bé, ara no és el moment de donar el tret de sortida al debat electoral.

Els propers mesos es presenten interessants, i les eleccions encara més, perquè tots els entesos coincideixen a dir que sembla ser que hi ha un empat tècnic. Veurem com acaba tot.