Gràcia està de dol

Estic trist, molt trist i enfadat. Enfadat perquè a vegades la vida és massa curta. Albert, t’estimem.

Primera comissió d’urbanisme del mandat

Acabo d’arribar de la comissió d’urbanisme en la què jo estic com a ponent. Certament, estic força content de com ha anat. He procurat tenir en compte els bons consells de l'Albert Mussons i donar resposta a totes les preguntes que no eren estrictament tècniques (això ho feia l'Esther). Hem explicat el procés participatiu del PAM, del PAD i després el projecte de millora urbana amb l’obertura d’un nou carrer, la construcció d’una escola i d’una residència geriàtrica assistida a una zona de vallcarca-penitents que està cataloga com equipaments.
El projecte està força bé, perquè obre un carrer (que prou falta fa a la mobilitat de la zona) guanyem en espai verd, no costa diners a l’administració i acabem dotant d’equipaments una zona que en té mancances.

Hi ha hagut aportacions al PAD, algun que altre agraïment per haver solucionat un problema amb unes escales mecàniques, i algunes queixes/aportacions.

La pròxima en la què jo sóc el ponent, serà de seguretat el dia 6 de novembre. On coneixerem el nou cap dels mossos d’esquadra i juntament amb la guàrdia urbana informarem de com està el tema de seguretat al districte.

Aquest cap de setmana, dues de fredes i una de calenta

Començàvem el dissabte amb la trista noticia sobre la malaltia del President Pascual Maragall. Estic plenament convençut que portarà la malaltia amb la dignitat, tenacitat i fins i tot la controvèrsia a la que ens té habituats el President. Segurament, malgrat que ironitzava sobre el fet, acabarà oblidant que un dia va ser alcalde de Barcelona i ens va fer somiar a tots amb uns Jocs Olímpics, i que desprès va ser el President de Catalunya que va ajudar a avançar en el camí de l’Espanya federal liderant, indiscutiblement, la reforma estatutària, però Catalunya no l’oblidarà i quedarà escrit en tots els llibres d’història. La transcendència del personatge anirà molt més enllà què el que una malaltia vol fer oblidar.

D’altra banda, aquesta cap de setmana hi ha hagut a Europa eleccions a Polònia i a Suïssa. A Polònia, els bessons d’extrema dreta han perdut el poder, i d’això ens hem d’alegrar a tot Europa. Polònia havia adoptat la mateixa estratègia que va adoptar el govern d’Aznar en relació a la política exterior. En paraules de l’ex-president, preferien jugar a primera divisió que a segona, quan realment el que succeïa es què preferien ser els “wateboys” d’un “equip de primera”.La democràcia a vegades ha de lluitar amb les seves pròximes contradiccions, la posició dels bessons respecte Europa, és una d’aquestes contradiccions, eren Euroescèptics i feien tot el possible per desmuntar des de dins el procés d’unió Europea.

Pel que fa a Suïssa ens hauríem d’amoïnar. Un partit d’extrema dreta ha guanyat les eleccions en una campanya on el racisme i la xenofòbia han estat a l’ordre del dia. Els discursos populistes calen quan hi ha una societat que té por i viu un pseudo desconeixement del què significa la immigració. Si ve aquest grup social és el que té més risc d’exclusió, la major part d’immigrants, acaben sumant i aportant molts de factors positius a la convivència del país receptor. No obstant, els efectes positius no tenen el focus mediàtic que tenen els negatius, i segurament, els polítics no fan prou pedagogia sobre els grans beneficis de la immigració. Aquí, a Catalunya i a Espanya, hem d’anar en compte. A l’últim programa, “tengo una pregunta para usted”, en Duran i Lleida (dreta pura i dura) va mostrar la careta real i el posicionament d’Unió (per extensió de CIU) respecte a la immigració. De les seves paraules, com comenta en don-aire, se'n pot entendre fàcilment, que en Duran considera que la nostra cultura és millor. El discurs xenòfob comença amb aquestes tímides passes i el que acaba tenint ressò mediàtic és el fet d’anomenar a una persona per un altre nom que el propi.

Així doncs, aprenem de Polònia, tinguem els ulls sobre Suïssa, i fem pedagogia sobre els beneficis de la immigració, sinó acabarà sent “políticament correcte” fer afirmacions xenòfogues i racistes. A hores d’ara, la societat ha evolucionat massa com per a deixar-nos endur per discursos populistes i acabar fent passos enrera.

El vídeo del màxim representant del PP

No volia fer cap comentari sobre el vídeo NO-DO, que molt bé ha sabut classificar el vice-president de la Generalitat, però finalment no me n’he pogut estar.

És evident que hi ha una abisme ideològic entre el PP i jo, i certament, de veure’s amb els meus ulls sentirien una terrible vergonya. La delirant espiral on s’han instal•lat no té límits i el més preocupant és que només és l’inici. Dona la sensació, que tenen al cap la “reconquesta” del poder, com si d’altres èpoques es tractés, i en temps de reconquestes es fan moltes ximpleries…

Probablement, l’única cosa que provocarà aquest vídeo, és que els quatre poca-soltes de sempre facin merder el dia 12. Aquest fet, sense cap mena de dubte, serà aprofitat pel PP que ho amplificarà i maximixarà dient que aquestes coses succeeixen perquè “España se rompe” per culpa de Zapatero.

La millor resposta, des del meu punt de vista, és no caure en els debats estèrils d’exaltació de la pàtria, i seguir legislant fent polítiques socials, que al cap i a la fi, és el que roman en el temps en benefici de la societat.

El video de les JSE

Aquests dies vaig força atabalat assumint tot el que en deriva de la Conselleria de seguretat i d’urbanisme del Districte de Gràcia. Aviat faré un post una mica més extens. No obstant, no podia deixar de comentar el vídeo de les JSE on es justifica el perquè de l’assignatura Educació per a la Ciutadania.

Què cadascú li posi el qualificatiu que vulgui, jo m’he rigut una estona. No obstant, sense que enlloc s’esmenti les preferències polítiques dels participants, n’hi ha hagut uns que s’han sentit identificats... si ells diuen que són així, ens ho haurem de creure!.

En qualsevol cas, jo ho tinc força clar: sí a l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.