Aquesta tardor tan sobtada ha tingut conseqüències en el meu estat anímic. Segurament que de la mateixa manera que a la primavera hi ha l'anomenada astenia primaveral a la tardor en deu haver-hi una altra. En qualsevol cas, aquests moments serveixen per adonar-te del què és important i del què no i a centrar-te en allò realment rellevant. Sense cap mena de dubte, la tardor passarà i l'astenia tardorenca - nom que m'acabo d'inventar- també. I ens plantarem a l'hivern, temps de reclusió i d'estar amb els teus!
Jo per si de cas, ja vaig fent i buscarè en els meus les paraules de coratge! Quina sort que tinc de tenir-los! :)
No hay comentarios:
Publicar un comentario