viernes, 2 de octubre de 2009

Els mitjans

Estic fent un màster on tractem varis temes socials. Una de les assignatures reflexiona sobre la Política i la Societat de la Informació i hem començat per Lyotard i el seu concepte de postmodernisme, entenen com a tal, la pèrdua de credibilitat dels grans relats que han sostingut el funcionament del món fins a la Segona Guerra Mundial. M’ho llegia amb escepticisme, però crec que alguna part de raó té i no sé si el seu pensament ha servit per justificar l’esdevenir o bé predeia el que seria la societat del futur. En qualsevol dels casos, és força clar que estem en un període de canvi on es qüestiona tot incloent-hi el paper dels polítics.
Al meu parer, el mitjà pel qual es transmet la informació, és clau a l’hora d’entendre quina percepció acabem tenint tots de la societat, ja el mitjà modela la forma del missatge: el vas es pot veure mig buit o mig ple. Però sembla ser, i no entenc el motiu, que és vol veure sempre el got mig buit. Els mitjans no ignoren a aquest corrent de fons - potser induït, conduït o esdevingut per una pèrdua de fe generalitzada en les bondats de la humanitat - en qualsevol cas saben el que han de fer, perquè no hem d’obviar que els mitjans tradicionals són al cap i a la fi empreses que busquen treure profit econòmic.
Arribat a aquest punt, només ens resta la possibilitat que ens ofereix la xarxa a l’hora de comunicar-nos: veure el got mig ple, no significa no entendre que n’hi ha mig buit, però canvia totalment la perspectiva. La xarxa no ens força a veure el got mig ple o mig buit, el veure’m unes vegades d’una manera altres vegades d’una altra. Ara bé, la xarxa potencia també el nostre perfil més individualista i pot allunyar-nos a sentir-nos identificats sota uns mateixos ideals generalistes! La pregunta que em faig és, pot avançar una societat si no treballa en grup per un mateix objectiu?

No hay comentarios: