Europa és unió social

“Europa és unió social” és el títol més succint alhora que explicatiu que se’m passa pel cap per tal de poder explicar una mica quina és la sensació que en trec desprès de viure en primera persona l’experiència de visita al parlament Europeu.

Pot semblar un títol trivial -si parlem d’unió Europea és obvi que ha de ser unió- però crec convenient remarcar el sentit social del projecte d’unificació Europea, que no uniformitzador. I crec que és important remarcar el caràcter social de la Unió Europea, perquè sovint pot semblar que Europa es mou únicament per interessos econòmics, quan realment no és així.

Hi ha parlamentaris Europeus, com poden ser la Maria Badia, en Raimon Obiols, o en Miguel Ángel, que treballen diàriament amb l'objectiu d'anar avançant en la construcció europea. Euro diputats, que tenen sempre present que el més important són les persones independent del seu país de procedència. I és en aquest punt on entra a joc la imaginació i l’experiència adquirida pels nostres parlamentaris, que no defalleixen a l’hora de proposar iniciatives amb un fort component social aprofitant el marge de maniobra que dona el món global i l’economia. L’economia no ha d’estar renyida amb la societat i viceversa. La feina que fan els nostres europarlamentaris n’és un clar exemple.

La situació actual a Europa no és fàcil. Tenim un reglament basat en unes precondicions donades que potser eren prou bones quan eren 6 els estats membres de la Unió, no obstant el nombre d’estats membres ha crescut, i les regles haurien de canviar per tal de poder tenir una veu significativa i única en el context internacional que ens condueix la societat del segle XXI. Resulta complicat avançar quan existeixen certs governs que entenen Europa com un sac sense fons on moltes vegades les reunions poden començar amb un “que hi ha d'allò meu?”. És per això, que convé, i cal trobar els mecanismes necessaris per poder superar certs obstacles en la construcció social europea. El defallit intent de constitució europea ve provocat per un munt de variables força complicades de determinar i explicar, no obstant, el nou tractat, amb un clara reforma dels òrgans de govern Europeus, es presenta com la millor via donat les reticències i estratègies incoherents que alguns dels governs europeus duen a terme en el si d’Europa.

El camí no és fàcil, però tampoc és impossible. Desprès d’aquesta visita, tinc plena confiança en la feina que fan els nostres europarlamentaris, i entenc que la construcció d’Europa va més enllà de si s’és de dretes o si s’és d’esquerres. El projecte de construcció europea persegueix el benestar de la societat, i tenint en compte la història recent d'Europa, sembla que ens n'hem sortit prou bé, no ho creieu?