miércoles, 14 de noviembre de 2007

L’allunyament de la ciutadania i la política

Fa dies que dono voltes, com qualsevol polític demòcrata, al que s’anomena allunyament de la societat civil de la política. Curiosament, l’Àgora d’aquesta setmana tractava aquest tema.

Jo, com a espectador, veia els SMS’s. Gairebé tots, perquè ens hem d’enganyar, es queixaven de la classe política i accentuaven el fet què durant el programa seguien discutint entre ells i què moltes vegades els temes que interessaven els polítics no interessaven a la ciutadania.

Avui, m’atreveixo a fer una anàlisis, no sigueu molt durs!. Des del meu punt de vista, simplificant bastant, podríem dir que existeixen dos marcs en la que l’acció política queda recollida. Així doncs, d’una banda, tenim la política que parla de grans temes sense concretar massa els detalls i d’altra banda tenim la política que acaba concretant els detalls.

Ambdues resulten igual d’importants. La primera perquè estableix una intenció política, sovint en forma de reglament, sobre el qual poder desenvolupar l’acció local. I la segona, perquè tradueix els grans temes en aspectes concrets que acaben afectant en major o menor mesura la nostra vida diària.

Moltes vegades es menysprea l’acció local, que és aquella que resulta més pròxima a la ciutadania, la qual moltes vegades no es tractada als mitjans de comunicació més generalistes, doncs les realitats locals són molt heterogènies i la seva concreció adapta diferents formes.

Per tant, existeix una exigència per part de la ciutadania de parlar i discutir més per la concreció local. Això resulta difícil de fer als mitjans de comunicació quan els representants polítics discuteixen més aviat sobre grans temes que no pas sobre la concreció específica en l’entorn de cadascú de nosaltres. Sovint, en l’intent de fer entendre les coses s’utilitzen referents per poder fer comparatives, i es cau, massa sovint, en la discussió a base de retrets.

El meu diagnòstic és clar, l’abstracció de debats polítics fa perdre molt l’interès de la ciutadania i a més a més els representants dels partits polítics quan han d’exposar les seves posicions les contraposen amb les de l’oposició en l’intent de donar una base comparativa a la ciutadania. No obstant, aquesta contraposició, acaba sent entès com una baralla on no paren d’haver-hi retrets i on no es posen temes sobre la taula.

Crec doncs, que s’hauria de fer un esforç, per part de tots els polítics, en intentar d’alguna manera utilitzar altres elements comunicatius a l’hora d’expressar les nostres intencions polítiques, procurant dotar-les d’un element de concreció per tal d’ajudar a la comprensió i relegar la utilització de la contraposició d’idees per quan no es tinguin més recursos. Val a dir, que en clau local, a Gràcia, ja es fa així!

Opinions?

3 comentarios:

Anónimo dijo...

No podía haberlo expresado mejor.... Totalmente de acuerdo!!!

Gracienc dijo...

Gràcies anònim!! :)

The Prince Regent dijo...

"les realitats locals són molt heterogènies i la seva concreció adapta diferents formes."

Actualment Barcelona és una ciutat amb una gran diversitat cultural, ètnica, o com li vulguis dir, no entraré en debat sobre això. El que a mí m'interessa ara és, podem adaptar-nos a aquesta realitat de forma que totes les comunitats s'hi vegin representades satisfactòriament? Vull dir, podem atendre les necessitats dels diferents col·lectius sense que d'altres (que me n'he trobat casos...) se sentin ofesos? I saps, Carles, que tant a Gràcia com a Ciutat Vella ens ho trobem, això.

Propostes?

Caldria fer un cop d'ull a les demandes de la ciutadania, sé que algunes -depèn de com es mirin, i sobretot, de qui les miri- poden semblar absurdes; tots dos ens movem en barris on aquesta multiculturalitat és tangible però desgraciadament ens trobem amb moltes desigualtats pel que fa les minories. Aprofita la oportunitat que t'han donat, siusplau, per intentar millorar l'estat de les coses.

Un dia m'agradaria fer un cafè amb tu i parlar més profundament sobre aquest i altres temes. M'interessa la teva visió...

Ale, després d'aquesta parrafada, continuaré amb la meva passejada per bloglàndia ;)

Cuida't!