Ahir vaig veure una pel·licula a la televisió on es dibuixava una ciutat del futur. Immediatament, em va venir a la memòria moltes altres pel·lícules - com ara Blade Runner - que feien una predicció de com serien les ciutats més enllà del 2010. Totes coincidien a imaginar ciutats hòstils, fosques, poc amables , plenes de trànsit - aeri, aixó sí - i on les persones no tenien cap tipus d'espai, ni cap tipus de paper. A Barcelona, aquestes prediccions no s'han complert, la ciutat és cada cop més de les persones: els espais són amables i la majoria de la ciutadania se sent orgullosa de la ciutat. Les prediccions pel·liculeres, a la Barcelona del 2010, no hi tenen cabuda! Ara bé, això no és fruit de la casualitat, només cal fer un cop d'ull en el nostre país, per veure que una ciutat pot resultar hostil, plena de trànsit, gens amable i on les persones, la ciutadania, tenen un paper totalment secundari. Existeix, doncs, el risc de construir altres tipus de ciutat, que si bé no són con les de Blade Runner, sí que s'hi assemblen força en l'esperit.
La construcció d'una ciutat com Barcelona sempre ha anat acompanyada de la complicitat de la ciutadania, de la suma de les diverses visions que aquesta en té, que acaben convergint en un projecte comú gràcies a la passió per la ciutat i les ganes de participar-hi .
Barcelona no seria com és si no fos per l'empenta que té a l'hora de dibuixar horitzons de futur. Al Districte de Gràcia, i també als altres districtes de Barcelona, ens plantegem un període de reflexió durant el qual la ciutadania i l'administració hem de treballar plegats per imaginar i definir com volem que siguin els nostres barris el 2020. Sorprenentment, CIU ja s'ha manifestat en contra d'aquest procès i prefereix, sembla, concentrar-se en una llista de problemes i incidents per barris a partir de la qual vol exercir la seva funció d'oposició, passant llista de temes i protestant si un problema no s'ha pogut sol·lucionar. Accepto que aquesta és una de les tasques d'oposició, però, només això és el que CiU té per oferir? El seu model de ciutat es basa en això? Aquest és el seu model participatiu?
Amb això no vull dir que aquesta feina no s'hagi de fer. I tant que s'ha de fer! Però no crec que la feina dels polítics municipals s'hagi de basar només en això.
De temes pendents i conflictes, sempre n'hi haurà, i més quan s'ha de pendre decisions , perquè no plou mai al gust de tothom, però no podem reduir el nostre projecte de construcció de ciutat a això, perquè correm el risc de no veure-hi més enllà del nas, avançar en la direcció equivocada i acabar amb una ciutat que s'assembli al Los Angeles de Blade Runner.
Afortunadament, crec que el sentit global de la ciutadania avança cap a la construcció conjunta, cap a la reflexió de futur i cap al manteniment i la millora dels nivell de satisfacció, il·lusió i orgull que els barcelonins i barcelonines, graciencs i gracienques, sentim pels nostres barris.
La construcció d'una ciutat com Barcelona sempre ha anat acompanyada de la complicitat de la ciutadania, de la suma de les diverses visions que aquesta en té, que acaben convergint en un projecte comú gràcies a la passió per la ciutat i les ganes de participar-hi .
Barcelona no seria com és si no fos per l'empenta que té a l'hora de dibuixar horitzons de futur. Al Districte de Gràcia, i també als altres districtes de Barcelona, ens plantegem un període de reflexió durant el qual la ciutadania i l'administració hem de treballar plegats per imaginar i definir com volem que siguin els nostres barris el 2020. Sorprenentment, CIU ja s'ha manifestat en contra d'aquest procès i prefereix, sembla, concentrar-se en una llista de problemes i incidents per barris a partir de la qual vol exercir la seva funció d'oposició, passant llista de temes i protestant si un problema no s'ha pogut sol·lucionar. Accepto que aquesta és una de les tasques d'oposició, però, només això és el que CiU té per oferir? El seu model de ciutat es basa en això? Aquest és el seu model participatiu?
Amb això no vull dir que aquesta feina no s'hagi de fer. I tant que s'ha de fer! Però no crec que la feina dels polítics municipals s'hagi de basar només en això.
De temes pendents i conflictes, sempre n'hi haurà, i més quan s'ha de pendre decisions , perquè no plou mai al gust de tothom, però no podem reduir el nostre projecte de construcció de ciutat a això, perquè correm el risc de no veure-hi més enllà del nas, avançar en la direcció equivocada i acabar amb una ciutat que s'assembli al Los Angeles de Blade Runner.
Afortunadament, crec que el sentit global de la ciutadania avança cap a la construcció conjunta, cap a la reflexió de futur i cap al manteniment i la millora dels nivell de satisfacció, il·lusió i orgull que els barcelonins i barcelonines, graciencs i gracienques, sentim pels nostres barris.
No hay comentarios:
Publicar un comentario