miércoles, 8 de julio de 2009

"Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc uns altres”


Qui no recorda la frase del genial humorista nord-americà Groucho Marx ?. Com a cita és fantàstica però esdevé un problema quan deixa de ser una cita per convertir-se en el leivmotiv de qui vol el tot per el tot.

No fa gaire temps que treballo, de manera activa i conscient, per la ciutadania. Segurament això, més que la meva joventut, fa que de vegades sigui ingenu i no pugui donar crèdit a determinades accions i actituds però aquesta ingenuïtat no treu que m’entristeixi.

És evident que les coses no són mai ni blanques ni negres i entenc que les decisions polítiques, poden ser compartides o no, però és fonamental que se sostinguin sobre valors i ideologies. Per mi, els valors que represento, llibertat, igualtat i solidaritat haurien de formar part de l’ADN humà, i els defenso i trobo en ells l’alè que m’impulsa a millorar com a persona i evolucionar amb el conjunt de la societat.

D’errors, se’n poden cometre molts, no en va, som humans; ara bé, cal separar per una banda allò que pot ser un error – d’acció u omissió- i les incomoditat que algunes decisions puguin produir, del que significa intentar imposar una idea per sobre una altra.

No val fer un canvi de principis per incomoditats, perquè les incomoditats, no se’ns oblidi, mai poden buidar els continguts ideològics. Sobre els continguts de les ideologies es fonamenten els projectes polítics i és la societat, amb la seva complexitat, la que opta per uns o pels altres.

S’ha trigat molt – be que ho sabeu – a aconseguir una llibertat que ens permeti contrastar i elegir entre opinions; la llibertat és això, l’art de la política és això, poder fer una elecció i permetre que cadascú pugui defensar la seva idea. No es pot tenir un principi per a cada ocasió. No es pot fer com els crancs si volem que la societat progressi en llibertat, justícia i solidaritat.

Jo, ho tinc molt clar, no podem buidar els continguts ideològics de les accions polítiques, perquè fen-t’ho fem perdre tot el sentit a la nostra tasca i estimo massa la política i la meva ideologia com per a fer-ne un mal ús. Arribat a tal punt entendria que alguna cosa no funciona.

A dia d’avui, us puc ben dir, que en aquest sentit, tinc la consciència ben tranquil•la.

6 comentarios:

Mònica dijo...

Hola.
Estic d'acord en la majoría dels teus comentaris. El problema bàsicament no és equivocar-se (perquè ens pot passar a tots), sinó que el real problema és no pensar massa abans d'arribar a equivocar-se. Si un s'equivoca després d'haver fet tots els deures, és comprensible, però sovint els errors polítics vénen per no haver fet la feina ben feta.
És el cas del barri de Gràcia, amb el pas dels anys s'han anat recuperant plans de millora del barri, i obviament les necessitats de l'any 86, no són les mateixes que les de l'any 2009, i pels polítics (a vegades) sembla que no ho tinguin en compte.
En concret, és el cas de les afectacions urbanístiques de Gràcia. Ens omplim la boca de que volem una ciutat millor, però ens oblidem que és una CIUTAT. Qui vulgui grans zones verdes que se'n vagi a viure al Montseny. No podem pretendre que Barcelona sigui un gran espai verd a costa de la gent que hi viu.
Per exemple l'afectació urbanística que hi ha a les dues illes de cases situades per sobre del Passeig Sant Joan. El què no pot ser es que aquesta afectació vingui d'abans de 1986. La gent que hi viu, la gent que vol vendre o llogar les seves cases, no pot dependre de les afectacions urbanístiques de dècades passades. No pot viure durant tants anys pensant si qualsevol dia, a algun regidor de l'Ajuntament se li passarà pel cap posar en funcionament aquesta part del Pla, i es quedarà sense casa, o sense negoci.
Jo no vull viure on digui l'Ajuntament, vull viure on jo he decidit, que per això pago una hipoteca. La frase pot semblar molt simple, però és així.
Llavors alguns s'omplen la boca alhora de fer plans d'habitatge.
El què vol la gent és conservar casa seva i obviament que el barri millori, però no a costa de Plans absurds que no porten enlloc... Com he dit abans qui vulgui verd que vagi a la Ciutadella o al Montseny... nosaltres hem decidit viure EN UNA CIUTAT...
Perdona el "rotllo", però es que darrerament ja sento massa gent que "s'excusa" en la frase. " tots ens podem equivocar"...i crec que el què haurien de fer és donar la cara per les seves decisions.

Salutacions

Mònica

Gracienc dijo...

Benvolguda Mònica,

El post el vaig escriure desprès de ser testimoni de com es canviava de principi amb l'objetiu d'aconseguir el tot per el tot, en qualsevol cas, ja s'ho faran!
No obstant veig que t'amoïna el tema d'afectacions urbanístiques a Gràcia. Jo, entenc que la planificació urbanística no es fa un dia per altre. Crec que és un camí de llarg recorregut, on, com deia la cançó, el que resulta important és el camí que es fa al caminar, i aquest camí ve condicionat per la legislació . Si no m'erro la majoria d'afectacions urbanístiques porten cua de temps. M'explicava un historiador com alguns constructors van aconseguir els permisos de construcció de dues d'aquestes cases que em comentes el dia abans que l'ajuntament aprovés l'afectació, a principis de segle.
Les posteriors "revisions", el PGM del 76, i el PEMPRI, per mi són eines que tenen més virtuds que no pas inconvenients, que també els tenen. En aquest sentit, gràcies a la planificació urbanística hem aconseguit espais per poder donar serveis (equipaments)- segurament encara insuficients - i retrobar espais verds, que a diferència del que comentes , no crec que estigui pas a la contra del fet de viure en una ciutat. Estic força content de com és Barcelona, de com ha anat millorant Gràcia en el pas del temp i del que hem aconseguit tots plegats!
Ara bé, també hi ha efectes que no són en cap cas desitjables, com el fet què les afectacions perdurin en el temps sense que hi hagi una execució concreta; sovint perquè es veu que el que s'havia planificat no acaba d'encaixar amb la realitat que et toca gestionar. En qualsevol cas la informació sobre les afectacions és pública i accesible per tothom.

Per mi la solució no és immediata. La legislació en aquest sentit ens acota un marc legal, que hem de respectar (cert és també que la legislació ve determinada pels polítics, i a vegades penses que perquè ens hem de complicar tant la vida... :)) en qualsevol cas entenc que la legislació vol donar el màxim de garanties a tothom i salvar el màxim de desigualtats, que n'hi ha, per molt que alguns s'entestin a dir que no!
En conclusió, ara m'has de perdonar tu el rollo:), entenc les teves inquietuds, comparteixo alguns punts (no tots, eh!!) i respecte el que comentes, ja fa temps que es vol revisar aquestes afectacions, i la nostra voluntat és fer-ho, ara bé, la solució no és trivial i s'ha d'emmarcar dins dels paràmetres que marca la legalitat! I en aquesta línia estem treballant.

Saluts

Mònica dijo...

Entenc tot el què em dius, però trobeu normal que quatre illes de cases estiguin afcetades des del 1917?... perquè t'asseguro que jo no.
Aquestes illes de les que et parlo s'englovaben en el marc de la Via O, que segons un treballador d'urbanisme de l'Ajuntament, aquest pla es remunta al 1917. Posteriorment, s'han anat aprovant plans, i plans, i plans que contemplàven les mateixes illes de cases de Gràcia. A mi personalment em sembla INCLEIBLE, i fins i tot ratllaria la pressa de pèl. La gent que va néxier l'any 1020 ha vist la seva casa afectada fins que s'ha mort !!!!... a mi em sembla brutal i un pressa de pèl pel ciutadà.

Gracienc dijo...

Hola Mònica,

Home, la història d'aquest país des del 1917 no ha estat precisament un camí de roses... diguessim que no sempre hi hagut administracions públiques de caire democràtic. En qualsevol cas, entenc que 30 anys d'afectació són forces anys! Però, reinsisteixo, la solució no és fàcil! Aquest mandat hem anat solucionant coses a Gràcia, com el 14A al Coll o el Parc dels Tres Turons, però pensa que s'hi porta treballant des de fa molts i molts anys!
Tanmateix, el temps ha jugat a favor en quant a les garanties pels afectats, ja que s'han millorat.
Salutacions

Emília Briones dijo...

Hola Carles!!
veig que t'ha agradat la vinyeta!!
gràcies pel comentari...imagino que no t'haurà intimidat el reno...??
ens veiem a la festa de la Rosa?
una abraçada.


una socialista del món ;)

Anónimo dijo...

missatge lloc excepcional. Jo vaig a marcar i veure molt més sovint. M'agrada molt la plantilla de pàgina web