
i tant que podem!!!
De tots és ben conegut que el mercat financer s'ha colapsat. Fruït d'aquest colapse,els indicadors macroeconòmics no són els que eren fa uns anys. A més a més, els bancs d’inversió sobretots estrangers, comencen a fer fallida. A tot aquest desgavell, provocat sense cap mena de dubte per la poca regulació sobre els mercats financers, el govern respon amb mesures clares i orientades a recuperar la confiança. A diferència dels EEUU, el govern proposa donar liquidessa al sistema, adquirint deute solvent i sabent que la injecció de diners és recuperarà en la seva totalitat. A més, malgrat les pressions que arriben de moltes bandes, l’aposta en benestar social és clara i no es fa cap pas enrera.
Aquesta crisis hauria de donar peu a reformar les institucions supranacionals, otorgant-lis un paper vertabrador en un mòn que fins ara ha estat globalitzat econòmicament però no pas socialment. Diuen que dels errors se n’apren, de res haurà servit aquesta crisis, si la reforma no es duu a terme o si de fer-se aquesta no es postula des d’uns valors clarament socials.
La regularització, en la seva justa mesura, és necessaria. Segurament, la situació actual no seria la que és si Wall Street hagués estat subjecte a mesures de control, ja que la teoria de la ma invisible de l’Adam Smith ha demostrat dues vegades la seva invalidesa, una al crack del 29, i l’altra aquests dies. Esperem pel bé de tots, que no haguem de tornar a demostrar una tercera vegada l'invalidesa dels postulats de l'Adan Smith.
No tinc el temps que m’agradaria tenir per poder actualitzar el blog més sovint. Crec que és una eina de comunicació molt bona, ja que arribes a molta gent, inclús molta que ni t’arribes a imaginar.
El fet, és que han passat moltes coses aquests darrers dies. Les JSC van fer l’acte d’immigració, educació i igualtat d’oportunitats. S’ha d’agrair la feina de la Nuria Galdón i de l’Anna Teruel que van venir a explicar-nos com funcionen les aules d’acollida i quines són les politiques d’immigració que es duen a terme en l’àmbit educatiu. Com sempre, parlem de politiques transversals, és a dir, que no es centrin en un sol àmbit.
Tanmateix, el cap de setmana passat es va fer l’onzè congrés del PSC. Ha estat el meu primer congrés, i certament, con molts mitjans ja han publicat, va ser un congrés tranquil. Eufòria total i absoluta per tenir un president del partit gracienc, per l'entrada de la Laia Bonet a l'executiva i la continuitat de l'Antoni Castells.
Crec que el PSC ha aconseguit sumar les diferents sensibilitats dins del socialisme català d’una forma sublim. A la meva comissió es va discutir l’esmena del grup parlamentari propi, i després del debat es va arribar al consens de donar a l’executiva la capacitat d’articular la forma que es mostri més eficient. Com va dir el Primer Secretari, no s’ha de medir la capacitat d’acció del PSC sobre el govern estatal en funció del nombre de problemes que es generin. Les friccions només quan siguin necessàries!
El Primer Secretari, va fer un discurs a la cloenda que va fer aixecar més d'una vegada l'auditori. Ha sigut el discurs que més m'ha agradat de tots els que ha fet en Montilla, va deixar clar que pels socialistes catalans Catalunya va primer i que les primeres notes del finançament no ens han agradat. I és que tinc la sensació que alguna cosa important ha començat a nèixer fruit d'aquest congrès, sinó, temps al temps!