Per mi, aquest Estatut, val la pena

Admiro en Maragall. És un polític de cap a peus, amb una talla intel·lectual a l’alçada dels polítics que van ajudar a dur el país cap a la república. A més a més, és un personatge carismàtic i entranyable. Si em permeteu una petita llicència, jo compararia la figura pública d’en Maragall amb la figura pública d’en Francesc Macià.

He coincidit moltes vegades amb la seva opinió, m’agrada la seva forma de fer política, el seu tarannà pròxim. Tinc molt de respecte per la figura d’en Maragall. No obstant, aquesta vegada no estic gens d’acord amb les declaracions que ha fet últimament, titllant l’esforç de la reforma estatutària com inútil.

Imagino que les declaracions són fruït del sentiment de resignació que provoca que l’Estatut ara estigui al constitucional i que qui hagi de valorar la seva constitucionalitat sigui un conjunt de persones més pròximes a la interpretació centralista i restrictiva de la constitució. No se pas com acabarà aquesta història, però el que no em sembla just és llençar la tovallola a aquestes alçades de la pel·lícula.

Jo com a català assumeixo aquest Estatut, i com a socialista no llençaré pas la tovallola. Es retocarà més o menys, però estic segur que en cap cas es podran rebaixar les cotes d’autogovern que ens dóna l'actual Estatut, que va ser referendat possitivament pels catalans.