miércoles, 14 de noviembre de 2007

L’allunyament de la ciutadania i la política

Fa dies que dono voltes, com qualsevol polític demòcrata, al que s’anomena allunyament de la societat civil de la política. Curiosament, l’Àgora d’aquesta setmana tractava aquest tema.

Jo, com a espectador, veia els SMS’s. Gairebé tots, perquè ens hem d’enganyar, es queixaven de la classe política i accentuaven el fet què durant el programa seguien discutint entre ells i què moltes vegades els temes que interessaven els polítics no interessaven a la ciutadania.

Avui, m’atreveixo a fer una anàlisis, no sigueu molt durs!. Des del meu punt de vista, simplificant bastant, podríem dir que existeixen dos marcs en la que l’acció política queda recollida. Així doncs, d’una banda, tenim la política que parla de grans temes sense concretar massa els detalls i d’altra banda tenim la política que acaba concretant els detalls.

Ambdues resulten igual d’importants. La primera perquè estableix una intenció política, sovint en forma de reglament, sobre el qual poder desenvolupar l’acció local. I la segona, perquè tradueix els grans temes en aspectes concrets que acaben afectant en major o menor mesura la nostra vida diària.

Moltes vegades es menysprea l’acció local, que és aquella que resulta més pròxima a la ciutadania, la qual moltes vegades no es tractada als mitjans de comunicació més generalistes, doncs les realitats locals són molt heterogènies i la seva concreció adapta diferents formes.

Per tant, existeix una exigència per part de la ciutadania de parlar i discutir més per la concreció local. Això resulta difícil de fer als mitjans de comunicació quan els representants polítics discuteixen més aviat sobre grans temes que no pas sobre la concreció específica en l’entorn de cadascú de nosaltres. Sovint, en l’intent de fer entendre les coses s’utilitzen referents per poder fer comparatives, i es cau, massa sovint, en la discussió a base de retrets.

El meu diagnòstic és clar, l’abstracció de debats polítics fa perdre molt l’interès de la ciutadania i a més a més els representants dels partits polítics quan han d’exposar les seves posicions les contraposen amb les de l’oposició en l’intent de donar una base comparativa a la ciutadania. No obstant, aquesta contraposició, acaba sent entès com una baralla on no paren d’haver-hi retrets i on no es posen temes sobre la taula.

Crec doncs, que s’hauria de fer un esforç, per part de tots els polítics, en intentar d’alguna manera utilitzar altres elements comunicatius a l’hora d’expressar les nostres intencions polítiques, procurant dotar-les d’un element de concreció per tal d’ajudar a la comprensió i relegar la utilització de la contraposició d’idees per quan no es tinguin més recursos. Val a dir, que en clau local, a Gràcia, ja es fa així!

Opinions?

viernes, 9 de noviembre de 2007

Reflexions de la setmana

No sóc de fer cites sobre els llibres que un llegeix, però m'ha agradat les reflexions d'un dels protagonistes: "cuando el abismo entre ricos y pobres es grande y en medio se refugia una especie en peligro, el esnobismo es una defensa contra el terror" trist, però cert!.

D'altra banda, aquesta setmana hem dut a terme la comissió de seguretat. La Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra ens van fer una petita radiografia en termes de seguretat ciutadana que va plasmar que Gràcia segueix sent un districte força tranquil.

A més a més, aquesta setmana l'alcalde ha firmat un pacte amb el Ministeri d'Habitatge que inclou una inversió de 6,3 milions per rehabilitat habitatges a diferents districtes de Barcelona, un d'ells Gràcia. Això és una bona noticia, doncs el problema de l'habitatge és força complex i de complicada solució, no obstant, es comencen a donar passes, que si bé no són solucions estructurals, ajuden a reconduir la situació.

jueves, 1 de noviembre de 2007

Carta a l'Albert

Benvolgut Albert,

Segueixo estant trist i enfadat. Avui t’hem acomiadat, però no ha estat un adéu per sempre perquè potser no hi seràs físicament però et tindrem sempre ben present.

En aquest comiat hi era tothom que hi havia de ser: gent que t’aprecia i et respecta, i no hi era qui no hi havia de ser, signe que d’alguna manera o altra també te’n vas guanyar el respecte.

Les entitats t’han retut un emotiu homenatge i han esmentat el que tots sabíem: que hauries estat un molt bon alcalde de la Vila. Tot i així, jo crec que te n’has sortit, perquè has deixat empremta en cadascun dels teus companys de l’agrupació, entre ells l'avui dia regidor Guillem i d'altres consellers, i estic convençut que treballarem per a la vila de la manera que a tu t'hauria agradat.

Penso en la gran putada, com diu la Josefina, que ens has fet. A qui trucaré ara per demanar ajut? L’última vegada que ens vam veure, vas demanar croquetes, un dels teus plats favorits, i vam parlar de tot el que significava el fet de ser conseller: saber escoltar, donar resposta, encetar iniciatives… Són els últims consells que em vas donar, i els tindré sempre presents en la meva vida política.

Albert, home de principis per davant de doctrines, persona de proximitat ni forçada ni fictícia, i vilatà que estima Gràcia i la seva gent, et tindré sempre present.

Fins sempre, amic.

miércoles, 31 de octubre de 2007

Gràcia està de dol

Estic trist, molt trist i enfadat. Enfadat perquè a vegades la vida és massa curta. Albert, t’estimem.

lunes, 22 de octubre de 2007

Primera comissió d’urbanisme del mandat

Acabo d’arribar de la comissió d’urbanisme en la què jo estic com a ponent. Certament, estic força content de com ha anat. He procurat tenir en compte els bons consells de l'Albert Mussons i donar resposta a totes les preguntes que no eren estrictament tècniques (això ho feia l'Esther). Hem explicat el procés participatiu del PAM, del PAD i després el projecte de millora urbana amb l’obertura d’un nou carrer, la construcció d’una escola i d’una residència geriàtrica assistida a una zona de vallcarca-penitents que està cataloga com equipaments.
El projecte està força bé, perquè obre un carrer (que prou falta fa a la mobilitat de la zona) guanyem en espai verd, no costa diners a l’administració i acabem dotant d’equipaments una zona que en té mancances.

Hi ha hagut aportacions al PAD, algun que altre agraïment per haver solucionat un problema amb unes escales mecàniques, i algunes queixes/aportacions.

La pròxima en la què jo sóc el ponent, serà de seguretat el dia 6 de novembre. On coneixerem el nou cap dels mossos d’esquadra i juntament amb la guàrdia urbana informarem de com està el tema de seguretat al districte.

Aquest cap de setmana, dues de fredes i una de calenta

Començàvem el dissabte amb la trista noticia sobre la malaltia del President Pascual Maragall. Estic plenament convençut que portarà la malaltia amb la dignitat, tenacitat i fins i tot la controvèrsia a la que ens té habituats el President. Segurament, malgrat que ironitzava sobre el fet, acabarà oblidant que un dia va ser alcalde de Barcelona i ens va fer somiar a tots amb uns Jocs Olímpics, i que desprès va ser el President de Catalunya que va ajudar a avançar en el camí de l’Espanya federal liderant, indiscutiblement, la reforma estatutària, però Catalunya no l’oblidarà i quedarà escrit en tots els llibres d’història. La transcendència del personatge anirà molt més enllà què el que una malaltia vol fer oblidar.

D’altra banda, aquesta cap de setmana hi ha hagut a Europa eleccions a Polònia i a Suïssa. A Polònia, els bessons d’extrema dreta han perdut el poder, i d’això ens hem d’alegrar a tot Europa. Polònia havia adoptat la mateixa estratègia que va adoptar el govern d’Aznar en relació a la política exterior. En paraules de l’ex-president, preferien jugar a primera divisió que a segona, quan realment el que succeïa es què preferien ser els “wateboys” d’un “equip de primera”.La democràcia a vegades ha de lluitar amb les seves pròximes contradiccions, la posició dels bessons respecte Europa, és una d’aquestes contradiccions, eren Euroescèptics i feien tot el possible per desmuntar des de dins el procés d’unió Europea.

Pel que fa a Suïssa ens hauríem d’amoïnar. Un partit d’extrema dreta ha guanyat les eleccions en una campanya on el racisme i la xenofòbia han estat a l’ordre del dia. Els discursos populistes calen quan hi ha una societat que té por i viu un pseudo desconeixement del què significa la immigració. Si ve aquest grup social és el que té més risc d’exclusió, la major part d’immigrants, acaben sumant i aportant molts de factors positius a la convivència del país receptor. No obstant, els efectes positius no tenen el focus mediàtic que tenen els negatius, i segurament, els polítics no fan prou pedagogia sobre els grans beneficis de la immigració. Aquí, a Catalunya i a Espanya, hem d’anar en compte. A l’últim programa, “tengo una pregunta para usted”, en Duran i Lleida (dreta pura i dura) va mostrar la careta real i el posicionament d’Unió (per extensió de CIU) respecte a la immigració. De les seves paraules, com comenta en don-aire, se'n pot entendre fàcilment, que en Duran considera que la nostra cultura és millor. El discurs xenòfob comença amb aquestes tímides passes i el que acaba tenint ressò mediàtic és el fet d’anomenar a una persona per un altre nom que el propi.

Així doncs, aprenem de Polònia, tinguem els ulls sobre Suïssa, i fem pedagogia sobre els beneficis de la immigració, sinó acabarà sent “políticament correcte” fer afirmacions xenòfogues i racistes. A hores d’ara, la societat ha evolucionat massa com per a deixar-nos endur per discursos populistes i acabar fent passos enrera.

jueves, 11 de octubre de 2007

El vídeo del màxim representant del PP

No volia fer cap comentari sobre el vídeo NO-DO, que molt bé ha sabut classificar el vice-president de la Generalitat, però finalment no me n’he pogut estar.

És evident que hi ha una abisme ideològic entre el PP i jo, i certament, de veure’s amb els meus ulls sentirien una terrible vergonya. La delirant espiral on s’han instal•lat no té límits i el més preocupant és que només és l’inici. Dona la sensació, que tenen al cap la “reconquesta” del poder, com si d’altres èpoques es tractés, i en temps de reconquestes es fan moltes ximpleries…

Probablement, l’única cosa que provocarà aquest vídeo, és que els quatre poca-soltes de sempre facin merder el dia 12. Aquest fet, sense cap mena de dubte, serà aprofitat pel PP que ho amplificarà i maximixarà dient que aquestes coses succeeixen perquè “España se rompe” per culpa de Zapatero.

La millor resposta, des del meu punt de vista, és no caure en els debats estèrils d’exaltació de la pàtria, i seguir legislant fent polítiques socials, que al cap i a la fi, és el que roman en el temps en benefici de la societat.